Els jutjats tenen almenys tres causes obertes contra l’alcaldessa, Ada Colau, i membres del govern municipal després de rebre les denúncies de diverses associacions i grans companyies contra projectes polítics i mesures impulsades per l’executiu. A banda d’aquestes tres investigacions obertes, els tribunals han desestimat 11 querelles o denúncies des de l’any 2018.

Una de les causes obertes ha dut l’alcaldessa, Ada Colau, davant del jutge aquest 13 de març del 2023, arran de la querella del fons Vauras Investment SL (propietari del Bloc Llavors, al Poble-sec), que va denunciar l’alcaldessa, dos regidors (Marc Serra i Lucía Martín) i una funcionària municipal. Serra, Martín i la funcionària ja han declarat a la Ciutat de la Justícia, aquest 10 de març del 2023.

Les tres causes obertes

1. Querella de l’empresa Vauras, propietària del Bloc Llavors

L’Audiència de Barcelona manté oberta la causa contra l’alcaldessa, Ada Colau, i els regidors Marc Serra i Lucía Martín per l’actuació del govern amb el Bloc Llavors. Vauras Investment SL va presentar una querella el 2020 acusant Colau i el seu equip de fins a vuit delictes, però inicialment el Jutjat d’Instrucció número 18 de Barcelona va desestimar la querella perquè creia que els delictes s’havien atribuït “sense rigor ni precisió”. Ara bé, el fons d’inversió va recórrer contra la decisió davant de l’Audiència de Barcelona, que va decidir reobrir el cas. Per això, Colau ha declarat aquest 13 de març del 2023; a la sortida dels jutjats, l’alcaldessa ha assegurat que “no hi ha cas”.

2. Querella contra l’expropiació de la Casa Buenos Aires

L’empresa London Private Company i la congregació Pares Paüls, propietaris de la Casa Buenos Aires (a Vallvidrera), van querellar-se contra la tinenta d’alcaldia d’Urbanisme, Janet Sanz, davant la intenció d’expropiar l’edifici per fer-hi equipaments per a gent gran i habitatge públic. L’acusen de presumpta prevaricació, obstrucció a la justícia i omissió del deure. Per aquests fets, el magistrat del Jutjat d’Instrucció número 12 va citar-la a declarar el març del 2021. Ara per ara no ha transcendit com progressa la instrucció.

3. Querella per la concessió de subvencions

L’Associació per la Transparència i la Qualitat Democràtica va presentar una querella contra Ada Colau per la concessió de subvencions a entitats com la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) o l’Observatori DESC. El Jutjat d’Instrucció número 21 la va admetre a tràmit i va citar l’alcaldessa a declarar, però després d’estudiar el cas va arxivar la querella. Ara bé, l’associació querellant va presentar un recurs d’apel·lació i l’Audiència de Barcelona ha decidit reobrir la causa. Ara per ara no ha transcendit com progressa la instrucció.

Es tracta d’uns fets que la fiscalia ja va investigar i arxivar el 2021 perquè no hi va trobar indicis de delicte. La defensa de l’alcaldessa assegura que darrere de les dues querelles, presentades per associacions diferents, hi ha el mateix advocat. Paral·lelament, el Tribunal de Comptes també està investigant el cas després d’admetre una denúncia presentada per Aigües de Barcelona (Agbar).

Altres fronts judicials oberts: la superilla de l’Eixample

Més enllà de les tres querelles, el govern Colau té -almenys- un altre front judicial obert; en aquest cas, per la superilla de l’Eixample. El col·lectiu Salvem Barcelona i l’exarquitecte en cap de l’Ajuntament, Josep Antoni Acebillo, van denunciar davant de fiscalia les obres de la superilla. Consideraven que, abans d’implantar el projecte, calia fer una modificació del Pla General Metropolità (cosa que no va passar); a mitjans de febrer del 2023, però, fiscalia va decidir arxivar la denúncia.

Lluny de conformar-se amb la decisió de la fiscalia, Josep Antoni Acebillo (que va ser arquitecte en cap en l’època de Pasqual Maragall com a alcalde) va respondre-hi a principis de març del 2023 interposant una querella contra l’alcaldessa, Ada Colau, i la tinenta d’alcaldia d’Urbanisme, Janet Sanz. Les acusa de delicte urbanístic i de malversació i, al mateix temps, demana aturar de forma immediata les obres dels eixos verds de l’Eixample. Ara per ara no ha transcendit si la justícia ha admès o no la querella contra la superilla.

superilla Eixample Consell de Cent
Un dels eixos en vies de transformació, en el marc de la superilla de l’Eixample

11 causes arxivades des del 2018

Des del 2018, la justícia ha desestimat una desena de querelles presentades contra membres del govern municipal. En tres dels casos, les accions legals les va impulsar Agbar mentre que la resta de denúncies han estat impulsades per companyies immobiliàries, plataformes ciutadanes, la patronal Unauto-VTC i Ciutadans.

Comparteix a: