La tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, ha declarat en qualitat d’investigada davant de la justícia aquest dilluns, arran de l’expropiació de la Casa Buenos Aires (a Vallvidrera). Sanz té la causa oberta arran d’una querella presentada per la congregació dels Pares Paüls i de l’empresa London Private Company (encara propietaris de l’immoble) per quatre presumptes delictes: prevaricació, omissió del deure de perseguir delictes, obstrucció de la justícia i coaccions, tal com va avançar ‘Metrópoli Abierta’ i han confirmat fonts municipals a betevé.
Després de declarar a la Ciutat de la Justícia (concretament, davant del Jutjat d’Instrucció número 12), Janet Sanz ha explicat que ha respost les preguntes del jutge i de la seva defensa, i ha negat de totes totes les acusacions: “Hi ha un interès públic i general per tirar endavant aquesta proposta, justificat i ajustat a dret”. A més, ha sentenciat que “espero que tot això quedi arxivat”.
Sanz ha rebut el suport del regidor del govern dels comuns Jordi Martí Grau, del tinent d’alcalde socialista Albert Batlle (regidor del districte de Sarrià – Sant Gervasi) i del secretari general de l’Ajuntament, Jordi Cases (un alt funcionari que no és cap càrrec polític). A la sortida també l’ha acompanyada el regidor de Drets de Ciutadania, Marc Serra.
Cs demana que Colau aparti Sanz del càrrec
Mentre Janet Sanz estigui sent investigada, el Grup Municipal de Ciutadans ha demanat a l’alcaldessa, Ada Colau, que aparti la tinenta d’alcalde del càrrec. En aquest sentit, la regidora taronja Marilén Barceló ha insistit en la demanda “per garantir la institució de l’Ajuntament”, alhora que ha afegit: “En cas que la justícia ho confirmi [els delictes], evidentment que hauria de dimitir”.
De fet, Barceló ha explicat que durant les comissions de l’Ajuntament d’aquest mes de març, Cs preguntarà al govern municipal quants càrrecs de BComú i el PSC estan sent investigats i quina és la seva situació processal. Es dona la circumstància que la regidora de Mobilitat i presidenta de TMB (del PSC), Rosa Alarcón, també està sent investigada per presumpta prevaricació, falsedat documental, malversació i tràfic d’influències per l’adjudicació de llicències de motos de lloguer compartit.
L’expropiació de la Casa Buenos Aires, a anys vista
L’embat jurídic contra Sanz (i contra l’Ajuntament, per extensió) neix després que el govern municipal plantegés l’expropiació de l’immoble per preservar-lo i crear-hi equipaments i habitatges públics al barri de Vallvidrera. Aquesta era la petició d’alguns col·lectius (que havien ocupat l’edifici), com a protesta davant la intenció dels Pares Paüls i London Private Company de convertir l’antic hotel en un hotel de luxe nou.
Finalment, el plenari de l’Ajuntament va donar el vistiplau a l’operació d’expropiació (el novembre del 2020), amb el “sí” de BComú, el PSC i ERC, i l’abstenció de Junts. En aquell moment, tant el govern municipal com l’oposició ja van avisar que s’obriria un periple judicial de fins a cinc anys per fer efectiva l’expropiació (tant per les impugnacions de la propietat, com per la determinació d’un preu just d’indemnització). Val a dir que, per la seva banda, la subcomissió d’Urbanisme de la Generalitat ha avalat la decisió de l’Ajuntament.
Enmig de tot plegat, a més, els propietaris de la Casa Buenos Aires van demanar una ordre de desallotjament dels ocupants de l’immoble que, després d’un intent fallit el 15 d’octubre, es va acabar materialitzant dues setmanes després, el 28 d’octubre del 2020.
