El 2002 comença a circular l’euro i deixa de fer-ho la pesseta. És l’any en què a Barcelona se celebra la primera Cimera Social Europea i, dies més tard, s’hi reuneix el Consell Europeu. Els moviments socials reaccionen organitzant una cimera alternativa i una gran manifestació antiglobalització per reivindicar que “un altre món és possible”. La ciutadania també surt al carrer en contra del Pla Hidrològic Nacional i la reforma laboral del PP, motiu d’una vaga general. Barcelona guanya espai verd, amb l’obertura del Parc Diagonal Mar i, en l’àmbit artístic, s’inaugura el CaixaForum i la remodelació del Jardí de les Escultures a Montjuïc. El 2002, molts barcelonins es veuen afectats pel tancament de les escoles d’idiomes Brighton i Opening. I es desallotgen 200 persones d’assentaments al Poblenou, una situació que s’aniria repetint amb freqüència els anys següents.

A continuació us mostrem com betevé va cobrir els esdeveniments més destacats de l’any 2002.

Cues als bancs per aconseguir els primers euros

El 2002 s’estrena amb l’arribada d’una nova moneda. L’1 de gener l’euro es posa en circulació a 12 països. Més d’una trentena de sucursals bancàries de la ciutat obren excepcionalment el primer dia de l’any, però això no evita les cues i que molts barcelonins es quedin sense poder-ne aconseguir. Més enllà d’incidències concretes, la transició és ràpida i una setmana després de la seva introducció, més de la meitat de transaccions en efectiu es realitzen en euros. Durant dos mesos, l’euro conviu amb la pesseta, que deixa de ser moneda de curs legal el 28 de febrer. Tot i això, anys després, encara hi ha gent que compta en pessetes i, fins i tot, algun establiment que n’accepta. El Banc d’Espanya fixa el 31 de desembre del 2020 com a termini per poder canviar pessetes per euros.

Vaga general contra la reforma laboral del PP

Milers de persones, 400.000 segons la Guàrdia Urbana, 600.000 segons els sindicats i 20.000 segons la delegació del govern; es manifesten el 20 de juny per protestar contra la reforma laboral decretada pel govern del Partit Popular. La marxa és l’acte central d’una jornada de vaga general, amb un seguiment a Catalunya del 77 %, segons els sindicats; i un 40% segons la Generalitat. Arran de les mobilitzacions, dimiteix el ministre de Treball, Juan Carlos Aparició, i el govern retrocedeix en la seva postura i proposa als sindicats tornar a dialogar. La negociació culmina amb la retirada dels punts més conflictius de la reforma i l’aprovació d’un nou projecte de llei el mes d’octubre.

Massiva manifestació antiglobalització

El dissabte 16 de març, 250.000 persones es manifesten a Barcelona en contra de la globalització. La mobilització es duu a terme coincidint amb la celebració a la ciutat de la cimera de caps d’estat i de govern de la Unió Europea, a qui acusen de promoure una economia liberal i oblidar els drets socials. Els manifestants marxen, des de la plaça de Catalunya fins al Portal de la Pau, agrupats en tres blocs: els col·lectius integrats a la Campanya contra l’Europa del Capital, els grups independentistes i els membres del Fòrum Social de Barcelona. També hi participen noms destacats del moviment antiglobalització, com el francès José Bové.

Barcelona acull la primera Cimera Social Europea i la reunió del Consell Europeu

El març del 2002 Barcelona és punt de trobada i debat entorn de les polítiques europees. El dia 14 se celebra la primera Cimera Social Europea. Reuneix el president del Consell Europeu, José Maria Aznar; i el president de la Comissió Europea, Romano Prodi; amb els agents socials europeus, tant patronal com sindicats, que presenten les seves propostes en matèria de diàleg social i condicions laborals. De la reunió en surt el compromís de treballar conjuntament en la línia dels acords de Lisboa, que es marquen com a repte aconseguir la plena ocupació el 2010.

El 15 i 16 de març Barcelona acull el Consell Europeu, la cimera de caps d’estat i de govern dels 15 estats membres de la Unió Europea. La trobada se centra en la interconnexió de les economies europees i en l’aposta per reforçar les polítiques de plena ocupació i el desenvolupament d’una economia basada en el coneixement.

S’enfonsa el Prestige

El 19 de novembre el buc petrolier Prestige es parteix en dos i s’enfonsa davant de les costes gallegues, a uns 240 km de les illes Cíes. El vessament de la seva càrrega provoca un gran desastre ecològic, però el govern del Partit Popular triga a reaccionar i ho fa minimitzant la magnitud de la tragèdia: el vicepresident i portaveu del Govern, Mariano Rajoy, es refereix a les tones de fuel que deixa escapar el petrolier enfonsat com a “hilillos de plastilina” i el president José María Aznar no visita Galícia fins a un mes després de a catàstrofe. La gestió del govern provoca una onada de protestes, amb manifestacions arreu de l’estat i la creació de la plataforma Nunca mais.

Entre els milers de voluntaris d’arreu de l’estat que marxen cap a Galícia per col·laborar amb les tasques de neteja de la marea negra provocada pel Prestige, hi ha una cinquantena d’estudiants de la Universitat de Barcelona. Van equipats amb botes, guants, vestits de protecció i màscares de seguretat, que han aconseguit gràcies a donacions d’empreses privades.

Es despenalitza la insubmissió

L’1 de febrer, el Consell de Ministres aprova, amb efectes retroactius, la desaparició del delicte d’insubmissió del Codi penal. betevé parla amb un dels afectats, Adolfo Montoliu, que ja no ha de complir els sis mesos de presó als que havia estat condemnat per negar-se a fer el servei militar. Fent un pas més a l’objecció de consciència, el moviment de la insubmissió havia nascut el 20 de febrer del 1989, quan 57 joves de diferents punts de l’estat, vuit d’ells a Catalunya, es declaren insubmisos davant els jutjats competents. Una acció coordinada que dona inici a una forta campanya de desobediència civil en contra no només del servei militar, sinó també de l’exèrcit.

Manifestació en contra del Pla Hidrològic Nacional

Sota el lema “Per una nova cultura de l’aigua”, milers de persones es manifesten al centre de Barcelona contra el Pla Hidrològic Nacional i la seva mesura més destacada: el transvasament d’aigua de l’Ebre. Hi participen dirigents dels partits d’esquerres catalans i dels sindicats, així com entitats i ciutadans vinguts també d’altres punts de l’estat que, a més de mostrar el seu rebuig al pla, demanen a la Unió Europea que no el financiï. Aquesta és una de les diverses mobilitzacions que generaria la iniciativa impulsada pel govern del Partit Popular. El transvasament de l’Ebre seria derogat el 2004 pel nou executiu socialista, però les reivindicacions per una gestió mediambiental responsable del riu i el delta es mantindrien al llarg dels anys.

Comencen les obres de la Ciutat Esportiva del Barça

El 22 de gener, a les 12 del migdia, comencen les obres de la futura Ciutat Esportiva del Barça. El complex, situat a Sant Joan Despí, està pensat per acollir els entrenaments i les competicions del futbol base, però també els entrenaments del primer equip. El projecte, de l’arquitecte Enric Batlle, inclou set camps de futbol, tres pistes poliesportives cobertes, tres de descobertes, una piscina exterior, una residència d’esportistes en formació i una de professionals.

S’inaugura CaixaForum

Barcelona guanya un espai cultural amb l’obertura del CaixaForum. El rei Joan Carles I i la reina Sofia inauguren el 27 de febrer el nou centre acompanyats, entre d’altres, de les ministres de Cultura i Tecnologia, l’alcalde de Barcelona i el president de la Generalitat. El CaixaForum està situat a l’edifici de l’antiga fàbrica de filats Casaramona, obra de Puig i Cadafalch, que ha estat rehabilitat per convertir-se en la seu de la Fundació La Caixa i acollir la col·lecció d’art contemporani de l’entitat bancària. Des dels inicis, l’espai ofereix un programa complet d’exposicions temporals i altres activitats socials i educatives.

Tanca la llibreria Cinc d’Oros

L’emblemàtica llibreria Cinc d’Oros abaixa la persiana el mes d’abril, després de tres anys d’infructuosos intents per trobar un soci que els permeti fer front a la competència de les grans llibreries i el preu del lloguer. Clients i amics passen a acomiadar-se d’aquesta llibreria que havia obert el 1969, prenent el nom de la plaça propera a l’establiment, situat a l’avinguda Diagonal a l’altura del passeig de Gràcia. La llibreria tenia una clara filosofia d’esquerres i a la Cinc d’Oros s’hi podien trobar llibres prohibits pel franquisme, com les obres de Marx i Lenin. Durant aquells anys van patir segrests d’exemplars per part del règim i van ser víctimes d’atacs de la ultradreta, com els còctels Molotov que el 1971 destrossen l’aparador de la botiga. Anys més tard, una placa recordaria els 33 anys d’activitat de la llibreria Cinc d’Oros.

Desallotjades unes 200 persones d’assentaments al Poblenou

El 30 de juliol entorn de 200 persones són desallotjades de dos solars al Poblenou on s’havien instal·lat mesos abans. Es tracta de persones de la comunitat gitana, procedents en la seva majoria de Romania i Portugal. El desallotjament de persones que habiten a assentaments il·legals, molts dels quals ubicats al districte de Sant Martí, es van convertir en una constant les dues dècades següents.

Neix a Barcelona el primer nadó de l’estat espanyol fruit de la congelació d’òvuls

L’institut de reproducció CEFER anuncia el 16 de setembre el naixement dies abans del primer nadó fruit de la congelació d’òvuls a l’estat espanyol. Es diu Maria i pesa 3 kg. El part ha estat assistit pel cap de Ginecologia d’aquest centre, Simón Marina. Aquest doctor treballa des de fa mesos en el projecte, que té tres dones més en procés de gestació a partir d’òvuls congelats. CEFER, que també ha estat pioner acollint el primer banc de semen de l’estat, defensa aquesta tècnica que no està prevista a la llei de reproducció assistida del moment i que ha motivat l’obertura d’un expedient informatiu al centre per part de la Generalitat.

Obre al públic el Parc Diagonal Mar

El 22 de setembre, unes 15.000 persones visiten el Parc de Diagonal Mar el primer dia que està obert al públic. L’espai, dissenyat per Enric Miralles i que es planteja sota els eixos la participació ciutadana i la sostenibilitat, té vegetació mediterrània i un llac que s’omple amb aigua freàtica així com jocs infantils i juvenils. El parc ocupa una superfície de 14 hectàrees situades entre l’avinguda Diagonal i el mar, en un solar on hi havia hagut la foneria Macosa. En general, els veïns valoren molt positivament el parc, tot i que alguns demanen fonts d’aigua potable.

El tancament de les escoles d’idiomes Brighton i Opening afecta milers de barcelonins

L’acadèmia d’idiomes Brighton School fa fallida i deixa sense classes als més de 5.000 alumnes que havien contractat cursos en algun dels seus 10 centres propis. Com en el cas d’Opening, que també havia tancat de manera inesperada el juliol del 2002, la fallida posa sobre la taula la indefensió dels consumidors davant la pràctica de pagar determinats serveis amb crèdits al consum.

S’inaugura el nou Jardí de les Escultures a Montjuïc

El Jardí de les Escultures, ubicat a tocar de la Fundació Miró, es presenta de nou al públic després de ser rehabilitat. El pas del temps i el vandalisme havien malmès aquest espai on es poden veure peces de Jaume Plensa, Perejaume, Enric Pladevall i Ernest Altés, entre d’altres. Amb la renovació, s’han creat petites àrees que emmarquen les 10 obres que s’hi exposen i les connecta entre si. El Jardí de les Escultures es va començar a projectar el 1987 seguint la línia d’altres museus europeus i va obrir les portes el 1990, amb peces procedents de l’Espai 10 de la Fundació Miró.