El 1999 la ciutat segueix transformant-se, però els canvis no sempre satisfan als veïns. El projecte urbanístic Barça 2000, la gran aposta del constructor Josep Lluís Núñez, és àmpliament rebutjada. Tot i això, Barcelona segueix la seva transformació gràcies a la inversió pública i privada. S’inaugura L’Auditori, el World Trade Center, el Jardí Botànic i s’enderroquen les darreres cases de Can Tunis Vell. Ja es pot circular per la Diagonal fins al mar i Joan Clos guanya les municipals. En l’àmbit teatral, l’obra protagonitzada per Paco Morán i Joan Pera, ‘La extraña pareja’, bat el rècord Guinness d’espectadors.

A continuació us mostrem com betevé va cobrir els esdeveniments més destacats del que va passar el 1999.

Primera campanya sense Pasqual Maragall

Les eleccions municipals es viuen a betevé d’una manera especial, amb l’organització del primer debat electoral. Els candidats i candidates són Joan Clos, Miquel Molins, Imma Mayol, Jordi Portabella, Pilar Rahola, Santi Fisas i Jordi Gasull. Un debat moderat per Josep Cuní i amb un protagonista inesperat: la calor. L’aire condicionat del plató juga una mala passada als candidats. Qui sap si l’obsessió de Cuní per la temperatura dels platós té l’origen en aquesta experiència.

Són les primeres eleccions municipals en què tots els partits estrenen pàgina web per fer arribar els seus missatges. Internet és la novetat i els equips de campanya van per feina, tal com ho explica Rafel Luján en aquest reportatge.

Els serveis informatius de betevé copsen les anècdotes a peu de carrer i de míting de tots els candidats i candidates en aquest recull en clau d’humor.

El socialista Joan Clos guanya les eleccions municipals

El 13 de juny del 1999 se celebren les eleccions municipals, europees i autonòmiques en algunes comunitats. Joan Clos, que havia accedit a l’alcaldia el 1997, després de la renúncia de Pasqual Maragall, guanya les eleccions. De fet, iguala el millor resultat de Maragall obtingut en les eleccions municipals del 1983. En àmbit de tot l’estat, el Partit Popular guanya les eleccions europees, però la victòria dels conservadors és molt ajustada a les autonòmiques i municipals.

A Barcelona, la victòria del PSC és àmplia i la desfeta de CiU, amb Joaquim Molins com a candidat, notòria. El 16 de juliol es feia el primer ple ordinari que definia el nou cartipàs municipal. Moments abans de la celebració del ple se signava l’acord de govern. Un tripartit d’esquerres format pel PSC, ERC i Iniciativa-Verds va governar la ciutat els propers anys, que van ser decisius per a la organització del Fòrum Universal de les Cultures.

Veïns i societat civil aturen el projecte Barça 2000

El president del FC Barcelona pretén dur a terme un projecte urbanístic ambiciós que afecta l’entorn del Camp Nou i que inclou botigues, sales d’exposicions,  restaurants, jardins, cinemes i un aparcament. El reclam és que la remodelació de l’entorn del Camp Nou ha d’atreure a més de cinc milions de persones a l’any. Aviat, però, la reforma urbanística compta amb l’oposició dels veïns de les Corts, que veuen perillar la vida quotidiana del barri. A les crítiques s’hi afegeix la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) amb manifestacions i recollida de signatures. Ens ho explica l’Àgatha Estera.

Les crítiques al projecte va viure moments de crispació. Dissabte, 23 d’octubre, durant la celebració del XXI Congrés de Penyes Barcelonistes, el president Josep Lluís Núñez va aprofitar per acusar els integrants de l’Associació de Veïns de les Corts d’emparar la prostitució prop del Camp Nou, tot i que després va matisar les seves declaracions. L’any 2000 el president, Joan Gaspart, va cancel·lar definitivament el projecte. L’Eduard Alejandre explica així la polèmica.

La Diagonal ja és el carrer més llarg

S’obre a la circulació el tram de la Diagonal entre la plaça de les Glòries i el carrer de Prim fins al mar. Aquesta via, amb 10 quilòmetres de superfície, es converteix en la més llarga de la ciutat. Han calgut 5.000 milions de les antigues pessetes ―més de 31 milions d’euros― per  a la transformació urbanística del barri del Poblenou amb la creació d’habitatges i oficines, i la reconversió de les fàbriques velles en desús, en espais nous. La Yolanda Gallego va parlar amb els veïns.

Can Tunis Vell ja és història

Al mes de maig es fa efectiu l’ordre d’enderroc de les últimes cases de Can Tunis Vell. Aquest barri, situat a la Zona Franca, està format bàsicament per famílies de la comunitat gitana que s’hi van instal·lar a finals dels anys 70. Bona part dels veïns s’han reallotjat al sector de la Zona Franca i Sants, havent de pagar el 30 % del cost dels nous pisos. No tots els veïns estaven d’acord en deixar les cases. És una crònica de la Marta Casals.

S’obre el túnel de Mitre

Després d’un any d’obres s’obre el túnel de General Mitre entre la via Augusta i la plaça Prat de la Riba. El vial, que té una longitud de 560 metres, provoca cues el primer dia de circulació rodada.

Inauguració del World Trade Center

La Barcelona dels negocis també està de moda i la ciutat es consolida com a centre econòmic de la Mediterrània.  El 1999 s’inaugura el World Trade Center, un edifici d’oficines modern, situat al Port Vell, de més de 40.000 m² distribuïts en tres edificis, que inclou dues terminals marítimes. Es tracta d’un centre de negocis que inclou la remodelació de la zona com un passeig. Per a la realització del projecte s’hi han invertit 23.000 milions de pessetes. A la inauguració hi van assistir nombroses personalitats.

Barcelona estrena el Jardí Botànic

Diumenge, 18 d’abril, s’inaugura el Jardí Botànic de Montjuïc, que conté les principals plantes mediterrànies autòctones i foranies. L’espai, situat en un antic abocador, ocupa 15 hectàrees. El disseny ha anat a càrrec de l’arquitecte Carlos Ferrater, que ha comptat amb la col·laboració de Luis Canosa, la paisatgista Beth Figueras i el biòleg  Joan Pedrola.

S’inaugura L’Auditori de Barcelona

Barcelona ja disposa d’un auditori públic propi. Dissenyat per l’arquitecte Rafael Moneo, es tracta d’un dels espais més ben equipats d’Europa. L’estrena se situa al nivell que mereix l’ocasió. L’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya estrena la gran sala simfònica amb una obra de Joan Guinjoan.

L’últim mandat de Pujol

Al novembre del 1999 Jordi Pujol és escollit, per sisena vegada consecutiva, president de la Generalitat. Els socialistes, amb Pasqual Maragall al capdavant, van guanyar en vots però no en escons i el partit de Pujol va necessitar els vots del PP per revalidar el càrrec i fer govern. Unes eleccions en què la candidatura socialista es va presentar en solitari, només a Barcelona. A les altres demarcacions electorals ho van fer en aliança amb Iniciativa. Pujol jura el càrrec envoltat de la família, una família que 15 anys més tard serà el centre de l’anomenat cas Pujol.

Rècord Guinness d’espectadors de ‘La extraña pareja’

Darrera funció de ‘La extraña pareja’ després de sis anys en cartell. Paco Morán i Joan Pera aconsegueixen el rècord Guinness d’espectadors de pagament en una sola funció teatral i apleguen 14.797 assistents al Palau Sant Jordi.

El Barça guanya la Lliga i fa l’homenatge a Cruyff

El Barça aconsegueix el títol de Lliga en l’any del centenari. Aquest fet aporta tranquil·litat al club i al mateix president, a qui al novembre del 1998 se li havia demanat la dimissió en una vistosa mocadorada el mateix dia de l’inici dels actes commemoratius del centenari. Finalment, a quatre partits pel final de temporada, el Barça aconsegueix el títol de Lliga. Altres seccions del club també aconsegueixen el triomf en les seves lligues respectives: el bàsquet, l’handbol i l’hoquei patins.

El 1999 també és l’any que el club tanca l’homenatge a un dels seus jugadors i entrenadors mítics: Johan Cruyff. En un emotiu partit, els jugadors del Dream Team es van enfrontar amb els del planter.

Primera pedra de la ciutat esportiva de l’Espanyol

Un any i mig després de la pèrdua de patrimoni que va suposar la demolició de l’estadi de Sarrià, i del fet d’haver de llogar l’estadi de Montjuïc per celebrar els partits de futbol, l’RCD Espanyol posa la primera pedra de la seva ciutat esportiva al terme municipal de Sant Adrià de Besòs. Després de la creació de la ciutat esportiva, va arribar l’estadi propi de Cornellà-el Prat actualment, RCDE Stadium. Els terrenys on s’ubica la ciutat esportiva ocupen 70.000 m².