El 2001 una patrulla aconsegueix detenir dos integrants del comando Barcelona. És l’any de la crisi de les infraestructures amb la gran apagada i de protestes de diversos moviments socials. La gent de les terres de l’Ebre es manifesta a la ciutat contra el Pla Hidrològic Nacional i el col·lectiu antiglobalització ho fa contra les receptes econòmiques del Banc Mundial i l’FMI. La policia desallotja 23 cases ocupades, entre les quals la de Sant Josep de la Muntanya, símbol del moviment. Les infraestructures a la ciutat continuen creixent i el 2001 s’inauguren tres estacions: Mundet, Valldaura i Canyelles. En l’àmbit esportiu, el Barça de bàsquet aconsegueix el trofeu de Lliga i la Copa del Rei.

A continuació us mostrem com betevé va cobrir els esdeveniments que van passar el 2001. Al final d’aquesta entrada trobaràs una participació on posar a prova els teus coneixements.

Cau el comando Barcelona d’ETA

En una operació audaç i valenta, dos agents de la Guàrdia Urbana, un home i una dona, detenen tres membres del comando Barcelona quan anaven en un cotxe carregat amb 15 quilos d’explosius. Els detinguts són José Ignacio Krutxaga, Liarni Armendáriz i González de Langarica. Als presumptes terroristes se’ls incauta també un detonador, un temporitzador i  l’arma amb què es va matar a Ernest Lluch i a l’agent de la Guàrdia Urbana, Miguel Ángel Gervilla. Els agents els aturen en el moment en què anaven a cometre un atemptat. Durant l’operació  es van trobar 40 quilos de dinamita en un pis a Ciutat Vella. Un tercer membre del comando, Fernando García Jodrá, caurà el mes l’agost. El 2001, ETA va matar a 15 persones.

Barcelona, afectada per la gran apagada

Un front prèviament anunciat de fred siberià que coincideix amb precipitació en forma de neu causa sis morts i el caos. L’augment del consum d’electricitat deixa mitja Barcelona a les fosques en hora punta. Carrers sense llum, semàfors apagats i transport públic aturat. Carreteres tallades. Telèfons sense funcionar. Milers de conductors queden atrapats a l’entrada i sortida de la ciutat. El col·lapse és històric i evidencia la debilitat de les infraestructures. El problema a Barcelona té l’origen la subestació elèctrica de Rubí, que fa caure en cadena tota la xarxa. Així ho recollia betevé.

La xarxa, privatitzada el 1999 i sense les inversions necessàries per fer-la robusta, no suporta la forta demanda d’energia elèctrica a causa del fred i cau com les fitxes de dòmino. El mal temps obliga a tallar trams de 22 carreteres catalanes i en 29 s’ha de circular amb cadenes. El col·lapse es produeix un dia després que la companyia Fecsa Endesa demanés a la Generalitat poder incrementar les tarifes per fer front a les indemnitzacions per talls injustificats del subministrament elèctric.

Durant el 2001 s’evidencia la debilitat de les infraestructures catalanes, l’elèctrica, sobretot, però també la viària. La companyia Acesa, que té la concessió de la majoria de vies de peatge i participada per La Caixa, havia obtingut 10.000 milions de les antigues pessetes en beneficis extraordinaris l’any anterior. Les entitats que formen part de la Declaració de Gelida (formada per consells comarcals, ajuntaments, cambres de comerç i associacions d’altres àmbits) reclama una rebaixa dels peatges o un escurçament del termini d’explotació, emparant-se amb aquests beneficis extraordinaris que no preveia el pla econòmic i financer de la concessió, pactat amb les administracions.

300 persones migrades es tanquen a l’església de Santa Maria del Pi

Tres dies abans de l’entrada en vigor de la nova llei d’estrangeria, 300 persones migrades es tanquen a l’església de Santa Maria del Pi. Protesten perquè se’ls neguen drets i se’ls restringeix la possibilitat  de regularització per poder treballar. La tancada esdevindrà vaga de fam i s’estendrà a nou parròquies més fins arribar al miler de persones que protestaven. L’acció servirà per fer visible la vulneració de drets que pateix el col·lectiu i com aquesta vulneració es legalitza a partir d’una llei.

La tancada va durar 47 dies. Va acabar el 7 de març, després de l’acord al qual les persones migrades van arribar amb la delegació del govern. El document fixava un termini de dos mesos per revisar 34.000 peticions denegades en la darrera regularització.

Massiva manifestació a Barcelona contra el Pla Hidrològic Nacional

El 9 de febrer el Consell de Ministres del Partit Popular dona llum verda a l’avantprojecte de llei del Pla Hidrològic Nacional amb el suport de CiU i amb una forta oposició tan política com ciutadana. El pla, amb un cost de 3,8 bilions de les antigues pessetes, preveu el transvasament de 1.050 hm³ des de la desembocadura de l’Ebre fins a territoris amb dèficit d’aigua com ara el País Valencià, Múrcia i Almeria, a més de l’àrea de Barcelona. Els crítics afirmen que vulnera directives europees ambientals, d’hàbitat i d’aigua i consideren que destruirà espais naturals, augmentarà la salinització del Delta i fins i tot potenciarà el seu retrocés. Altres conseqüències són les d’un cost mediambiental irreparable per a les activitats agrícoles i la pesca. El Pla Hidrològic Nacional tampoc no preveu mesures d’adaptació i mitigació respecte al canvi climàtic pel que fa a la disminució generalitzada dels cabals d’aigua. Asseguren que només obeeix a interessos especulatius de les grans constructores i les hidroelèctriques.

El 25 de febrer una manifestació massiva recorre els carrers de Barcelona per protestar contra el pla. La protesta la convoquen diverses entitats ciutadanes, principalment de les comarques de l’Ebre i el Priorat,  però  també s’hi afegeixen persones vingudes de l’Aragó, Navarra, La Rioja i del País Basc. Més de 70 entitats li donen suport.

Al juny, el Pla Hidrològic Nacional s’aprova al Senat i el diumenge 9 de setembre milers de persones es manifesten a Brussel·les. És la culminació de la marxa blava, que va fer el recorregut entre el Delta i Brussel·les. Davant l’aprovació del projecte, l’estratègia de les entitats socials serà la d’evitar que la Unió Europea financi el transvasament.

El 2005, amb l’arribada del socialista José Luis Rodríguez Zapatero a la Moncloa, el Pla Hidrològic Nacional es va derogar, però se’n va aprovar un altre. Les comunitats de Múrcia i Castella i Lleó van impugnar el nou pla al Tribunal Constitucional, però aquest va donar la raó al Govern espanyol.

El febrer del 2014, el Consell de Ministres, novament del Partit Popular, aprova el nou pla d’hidrològic de la conca de l’Ebre. El nou projecte al qual se li canvia el nom per buidar-lo de contingut conflictiu, assegura un cabal  per sobre dels 3.000 hm³ i preveu 2.500 milions d’euros d’inversió. El nou projecte tampoc no satisfà a la plataforma de defensa de l’Ebre, que considera un cabal insuficient per garantir el futur del Delta. El govern català tampoc s’hi mostra conforme.

Marxa antiglobalització a Barcelona

Neix el moviment antiglobalització que fa front a les desigualtats socials i vulneració de drets que causen l’aplicació de les tesis econòmiques neoliberals arreu del món a partir d’organismes com el Banc Mundial o el Fons Monetari Internacional. Es tracta d’un moviment social molt ampli que s’havia fet visible  a la ciutat nord-americana de Seattle el 1999, durant la reunió de l’Organització Mundial del Comerç. El 2001 és l’any de la consolidació d’aquest moviment sobretot a partir de la celebració del Fòrum Social Mundial a Porto Alegre, al Brasil, que havia nascut com una cimera alternativa a la de Davos. Les primeres accions del moviment es van fer al Quebec durant la tercera cimera de les Amèriques. Davant les protestes, el Banc Mundial suspèn la conferència anual sobre desenvolupament econòmic que s’havia de fer a Barcelona el mes de juny per por d’aldarulls, tal com havia passat a Seattle o Davos. Tot i això, les mobilitzacions contra el Banc Mundial no es desconvoquen. Milers de persones es manifesten a Barcelona contra el nou ordre internacional. Així ho recollia betevé.

Enfrontaments entre policia i ocupes al carrer de Sant Josep de la Muntanya

Els balanç dels enfrontaments entre policia i ocupes és de 16 persones detingudes, diversos ferits, mobiliari urbà malmès i desperfectes a comerços. El col·lectiu denuncia l’actuació policial. Asseguren que després del desallotjament d’una casa situada al número 24 del carrer Sant Josep de la Muntanya, la policia va aprofitar per desallotjar també la Kasa de la Muntanya, un símbol del moviment que feia 14 anys que estava ocupat. Així va recollir betevé els incidents.

El Barça de bàsquet guanya la Lliga i la Copa del Rei i Pau Gasol se’n va a l’NBA

El Barça de bàsquet dona una alegria a l’afició blaugrana. I per partida doble. Guanya en dues ocasions el Real Madrid, fet que li suposa la Copa primer i el campionat de Lliga, després.

Un magnífic Pau Gasol esdevé decisiu en tots dos partits. A la Copa, el de Sant Boi anota cinc tirs lliures en els darrers minuts del matx. El Barça guanya per 80 a 77 al pavelló J. M. Martín Carpena de Màlaga. No és l’única alegria que l’equip de bàsquet dona a l’afició blaugrana, que venia del regust amarg d’haver estat eliminat d’Europa. L’equip també guanya la Lliga el 21 de juny, novament contra el Reial Madrid. L’actuació de Pau Gasol en el tercer quart és espectacular. Anota vuit punts seguits. El marcador final, Real Madrid, 84, Barcelona, 96, és un resultat que no correspon a la superioritat de l’equip català que es va veure a la pista.

En el play-off el Barça aconsegueix un nou de nou. És l’equip incontestable.

Després de les dues victòries blaugrana, l’estrella de l’equip, Pau Gasol, anuncia que vol jugar a l’NBA, la millor lliga de bàsquet del món i que optarà a entrar al Draft, és a dir, al mercat de jugadors que l’NBA organitza cada any. El 27 de juny Pau Gasol fa història en ser escollit en la tercera posició del Draft. I, a l’octubre, ja entrena amb els Grizzlies  de Memphis.

Mor en un accident a la ronda de Dalt Urruti, el mític porter del Barça

Francisco Javier González Urruticoetxea mor als 49 anys en un accident de trànsit a la ronda de Dalt. El mític porter del Barça tornava a casa seva, a Esplugues, després de veure  la final de la Champions amb uns amics. El Mercedes que conduïa l’exporter blaugrana va xocar contra una tanca de protecció. La policia calcula que circulava a una velocitat d’entre 160-180 km/h i  no duia el cinturó de seguretat posat. La mort causa una forta commoció en el barcelonisme. El 4 de juny se li va fer un homenatge al Miniestadi.