Més d’un milió de persones diuen no a la guerra a l’Iraq. El 2003 també és l’any de l’onada de calor més llarga del segle (13 dies seguits per sobre dels 33 ºC), fet que provoca un augment de la mortalitat, i de la inauguració de la línia 11 del metro. Per primera vegada dos socialistes governen des de la plaça de Sant Jaume. Joan Clos, a l’Ajuntament, i Pasqual Maragall, a la Generalitat. És l’any de la mort de Terenci Moix, Manuel Vázquez Montalbán i de Pierre Vilar. Un assassí en sèrie mata dues dones en el mateix escenari en només 11 dies de diferència. El Barça de bàsquet aconsegueix el triplet i una icona de Barcelona, Floquet de Neu, el goril·la albí, mor al Zoo. I milers de persones nues posen per al fotògraf Spencer Tunnick a l’avinguda de la Reina Maria Cristina.

A continuació us mostrem com betevé va cobrir els esdeveniments més destacats de l’any 2003.

Barcelona diu “no” a la guerra

Barcelona i Madrid es converteixen en capitals mundials de la pau. Més de dos milions de persones surten al carrer per cridar un no rotund a la guerra preventiva contra l’Iraq. Un milió tres-centes mil a Barcelona i un milió a Madrid. A tot el món seran 10 milions de persones les que sortiran al carrer. Serà la manifestació global més important de la història.

L’endemà de la manifestació, el president del Govern, José María Aznar, participava en una reunió a les Açores amb el president dels Estats Units, George W. Bush, i el primer ministre britànic, Toni Blair. Els tres dignataris comparteixen sense fissures la tesi de la guerra total contra el terrorisme després de l’atac de les torres bessones. Sota l’excusa que el règim de Saddam Hussein amagava armes de destrucció massiva i apel·lant al principi de defensa preventiva ―que no existia en la legislació internacional, tot i que la Unió Europea l’havia posat en pràctica el 1999 amb els bombardejos de l’OTAN a Kosovo― els Estats Units inicien una guerra amb conseqüències devastadores. La guerra esclata només quatre dies després de la famosa foto de les Açores. Milers de persones a tot el món tornen a sortir al carrer per la pau. També a Barcelona.

L’onada de calor provoca un augment de defuncions del 42 % a Barcelona

L’estiu del 2003 es produeix l’onada de calor més duradora que s’ha experimentat fins al moment. Durant l’estiu d’aquest any, n’hi haurà tres però la darrera durarà fins a 13 dies. Es considera una onada de calor quan les temperatures diürnes no baixen dels 33 ºC durant tres dies o més. L’Agència de Salut Pública de l’Ajuntament de Barcelona xifrarà en un 42 % l’augment de defuncions respecte de la mitjana. En dades absolutes, el nombre de morts arribarà fins a les 1.587 persones. Segons les mateixes dades de l’agència, l’augment més considerable es produirà entre el 8 i el 16 d’agost, dies en què la temperatura superarà els 38 ºC. En aquest període, les defuncions van arribar a les 682, xifra que suposa un increment del 112 % respecte a la mitjana dels quatre anys anteriors.

Tot i que des del serveis funeraris, un servei recentment privatitzat en una part, minimitzen els fets, betevé explica la situació de saturació que pateix el servei.

Entra en funcionament el metro lleuger de Nou Barris, l’L11

Només té poc més de dos quilòmetres de longitud i cinc estacions que uneixen la part nord de Nou Barris. Una d’aquestes estacions, la de Trinitat Nova, té una correspondència amb l’L4. L’L11 té innovacions tècniques com la conducció automàtica dels combois i ascensors que deixen els passatgers a gran profunditat. De fet, l’estació de Ciutat Meridiana és la més profunda de la xarxa. Està situada a 50 metres de fondària.

Mentrestant, el 23 de juny entra en funcionament la tuneladora de la Línia 9.

Joan Clos, alcalde, Pasqual Maragall, president

El 2003 és també un any d’eleccions municipals i autonòmiques. Joan Clos, tot i que torna a guanyar les eleccions municipals, perd suport electoral. Passa de 20 a 15 regidors, a costa, sobretot, d’ICV, que esdevé la segona força al consistori i d’Esquerra Republicana, que obté un resultat històric. El Partit Popular, amb Alberto Fernández Díaz de candidat, també creix en número de vots, fet que li suposa un regidor més. Per a CiU continua la davallada electoral iniciada amb el candidat anterior, Joaquim Molins. El candidat convergent, Xavier Trias, perd un regidor i ara en té nou. L’augment de la participació incideix positivament els partits d’esquerres, principalment Iniciativa i ERC.

A escala de tot Catalunya, els socialistes són els guanyadors indiscutibles de les municipals. Són a nou punts dels seus rivals  immediats, Convergència i Unió. A Catalunya,  els socialistes perden suports, però tant Esquerra Republicana com Iniciativa per Catalunya recuperen vots. I el Partit Popular, malgrat el Pla Hidrològic Nacional i la guerra de l’Iraq, també experimenta un creixement.

Les eleccions autonòmiques catalanes del 2003, que es celebren el 16 de novembre, són les primeres sense Jordi Pujol, després de 23 anys ininterromputs de govern i sis eleccions autonòmiques consecutives guanyades. En el seu lloc es presenta Artur Mas, que guanyarà en escons però no en vots. El superarà el candidat socialista Pasqual Maragall, que serà investit president amb els vots d’Esquerra Republicana i Iniciativa per Catalunya Verds, gràcies al pacte del Tinell, signat el 14 de desembre.

Moren Pierre Vilar, Terenci Moix i Manuel Vázquez Montalbán

El 2003 ens van deixar l’historiador Pierre Vilar i els  escriptors Terenci Moix i Manuel Vázquez Montalbán.

Pierre Vilar va fer de Catalunya el tema principal de la seva obra. El seu impacte i transcendència és cabdal. “Catalunya en l’Espanya moderna”, basada en la seva tesi doctoral, ha esdevingut clau per entendre l’evolució de Catalunya. Vilar estudia la construcció nacional i aprofundeix en conceptes com ara “pàtria”, “estat” i “nació”, i esdevé una referència historiogràfica després de Jaume Vicens Vives. Entenia la història com a una eina per ajudar a canviar el món. Una altra obra  destacada d’aquest historiador de la Provença és la breu ‘Història d’Espanya’, que va escriure des d’un camp de presoners alemany durant la Segona Guerra Mundial i que ha esdevingut  una autèntica obra de divulgació històrica.

Terenci Moix, mor la matinada del 2 d’abril. El fèretre es col·loca al Saló de Cent. 10.000 persones s’acomiaden del prolífic escriptor que havia rebut de l’ajuntament la Medalla d’Or al Mèrit Cultural l’octubre anterior. La seva obra en català, ‘El dia que va morir Marilyn’, va suposar una innovació que introduïa l’estètica pop i la moda camp, a més de l’estètica de la imatge i el còmic. També són importants els seus contes transgressors escrits en català o, fins i tot, ‘Siro o la increada consciència de la raça’. El cinema i Egipte eren les passions del novel·lista. Va guanyar el premi Josep Pla amb 26 anys amb l’obra ‘Onades sobre la roca deserta’.

Si la mort de Terenci Moix ja era esperada donada la seva addició al tabac i la malaltia pulmonar que patia, la del periodista i escriptor Manuel Vázquez Montalbán agafa tothom per sorpresa. Montalbán, referent intel·lectual de l’esquerra, va morir als 64 anys d’un infart mentre era a la sala d’espera de l’aeroport de Bangkok esperant el vol de tornada a Barcelona, després de donar un seguit de conferències a diverses universitats. L’escriptor i assagista deixava lliurades dues obres pendents de publicació. Una del seu famós personatge de les novel·les policíaques, l’investigador privat Pepe Carvalho, i un assaig sobre José María Aznar. Manuel Vázquez Montalbán va ser processat i sentenciat a tres anys de presó per la seva lluita antifranquista. El seu primer llibre, ‘Informe sobre la información’, el va escriure des de la presó. Va ser militant i dirigent del PSUC.

L’assassí en sèrie del Putxet actua en 11 dies de diferència

El 2003 un assassí en sèrie del qual la policia en té poques pistes assassina dues dones al mateix pàrquing del carrer de Bertran de Barcelona, al Putxet. I ho fa en només 11 dies de diferència. Totes dues víctimes tenien llogada la plaça número 15, però de diferents pisos del garatge.

L’autor de les morts, Juan José Pérez Rangel, el van detenir  pocs dies després. El mòbil dels crims va ser el robatori, però els psiquiatres van descriure el detingut com a un assassí en sèrie que no hauria deixat de matar. L’assassí del Putxet tenia una plaça llogada en el mateix garatge on va matar les víctimes.

Un casament simbòlic LGTBI contra la discriminació i la vulneració de drets

El 2003, la diversitat de gènere no està normalitzada i el col·lectiu LGTBI no gaudeix dels mateixos drets que els heterosexuals. L’Eliana i la Maria Joao denuncien la discriminació amb un casament a l’ajuntament. La unió és simbòlica perquè el 2003 només es reconeixen legalment les unions entre persones heterosexuals, però aconsegueix captar l’atenció dels mitjans i visibilitzar la problemàtica. A banda del to reivindicatiu, el casament va ser tota una festa.

Roser Veciana, regidora de l’Ajuntament, s’encadena al vestíbul de betevé

La regidora de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona, Roser Veciana, fa una acció de protesta pel que considera un tractament informatiu discriminatori durant la campanya electoral i s’encadena al vestíbul de betevé. A l’acció l’acompanyen quatre candidats de la candidatura dels Verds, que en les eleccions municipals s’havien escindit d’Iniciativa per Catalunya. Veciana i la resta de candidats reclamen la mateixa quota de pantalla que Iniciativa per Catalunya. Des de la direcció de betevé s’explica que se segueixen els criteris de cobertura que fixa la junta electoral.

Poc després de l’acció la Guàrdia Urbana els desallotja.

El Barça de bàsquet aconsegueix el triplet

El títol europeu arriba després de 8 anys i sis finals perdudes en la competició de la Final Four.  En aquesta ocasió, però, el Barça l’aconsegueix al mateix Palau Sant Jordi contra el Benetton de Treviso per 76 a 65. Era l’11 de maig del 2003. L’eufòria esclata. El títol de Copa arriba el 23 de febrer, la 19a de la seva història i després de la pròrroga. El Barça guanya, finalment al Tau Vitòria, després d’un partit molt igualat per 84 a 78. Finalment, el 24 de juny, el Barça guanya el seu 13è títol de Lliga. La victòria arriba en el tercer enfrontament, en la final del play-off, davant el Pamesa. El resultat és de 74 a 82.

betevé recull la celebració de la victòria de l’Eurolliga. Així ho celebren, jugadors, tècnics i afició:

Mor Floquet de Neu, el goril·la albí icona de Barcelona

Ja feia un temps, dos anys, que Floquet de Neu patia un càncer de pell. Tothom ja coneixia el desenllaç irreversible. Per això els veterinaris del Zoo li van practicar l’eutanàsia per evitar-li el patiment innecessari. L’únic goril·la blanc del món va morir ràpidament i sense dolor a l’edat de 40 anys. La mort de Floquet de Neu tanca una etapa en la història del Zoo de Barcelona. El goril·la havia arribat a Barcelona l’1 de novembre del 1966, quan només tenia un o tres anys, procedent de Guinea Equatorial. Jordi Sabater Pi va ser l’etòleg que li va salvar la vida a l’antiga colònia espanyola.

Spencer Tunick  fotografia milers de persones nues a l’avinguda de la Reina Maria Cristina

El fotògraf Spencer Tunick fotografia 7.000 persones nues a l’avinguda de la Reina Maria Cristina. Tunick ja havia fotografiat multituds nues a la seva ciutat, Nova York, però aquesta ciutat va tenir problemes amb la justícia. L’experiència del fotògraf es repetiria anys després.