Una placa recorda la presència de l’antiga llibreria Cinc d’Oros, referent de l’antifranquisme. Va estar oberta entre el 1969 i el 2002 a l’avinguda Diagonal, 462, amb el passeig de Gràcia. La Cinc d’Oros proporcionava llibres prohibits per la dictadura i, de fet, la seva activitat va fer que patís un atemptat el 1971. Ara es vol evitar que la tasca feta en la difusió d’idees i pensaments vetats pel franquisme caigui en l’oblit.

El comissionat de Programes de Memòria, Ricard Vinyes, ha destacat el paper de la llibreria en la societat barcelonina i en l’esquerra de la ciutat, i sobretot en el record de la memòria republicana popular. La llibreria va agafar el nom de Cinc d’Oros, el mateix que tenia durant la República la plaça que està just al costat, la de Diagonal amb el passeig de Gràcia, quan el franquisme li havia canviat el nom.

La llibreria emulava l’estil de les de París, innovador en la Barcelona de finals dels anys 60. El 1971, còctels Molotov van destrossar l’aparador dedicat a Pablo Neruda, Pau Casals i Pablo Picasso, i va destrossar part de la llibreria. Els propietaris van decidir no reparar el rètol per sempre perquè quedés el record de l’atac salvatge. L’establiment era un espai de llibertat, d’intercanvi d’idees i de creixement de Barcelona amb l’ànim de donar a les persones criteri per ser lliures.

Aquest faristol de memòria històrica és un dels que s’estan col·locant en diferents punts de la ciutat en el marc dels actes de la Primavera Republicana que organitza el consistori. Aquest dimarts, per exemple, es van instal·lar plaques informatives a l’última residència del president Lluís Companys i a la del comandant de la República, Conrad Miret.