L’elaboració i aplicació d’aquest protocol dóna resposta a una demanda de diferents col·lectius i agents socials i polítics des de feia anys. I és que precisament, les tècniques de reproducció assistida estan regulades per un reial decret de 2006 que només les preveu per a parelles heterosexuals quan hi hagi un diagnòstic d’esterilitat o una indicació clínica establerta. Però arran de l’aprovació al Parlament de Catalunya de la llei 11/2014, que garanteix els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgènere i intersexuals, es va instar el Departament de Salut a garantir que no s’apliqués restricció d’accés en aquests tractaments, i es va sumar així el Parlament a la petició que havien fet prèviament diverses entitats i sindicats.
Segons el conseller de Salut, Toni Comín, l’ampliació es dirigeix “a 10.000-36.000 dones catalanes amb desig gestacional d’entre 18 i 40 anys”, tot i que ha afegit que són dades molt difícils de preveure. Per donar resposta a aquestes pacients, el protocol preveu augmentar dels vuit centres que actualment fan inseminació artificial a entre 15 i 20 hospitals, que oferiran aquest tractament en funció de la demanda.
El nou protocol, que entrarà en funcionament dilluns que ve, reconeix dues vies clíniques clarament diferenciades: una per a les dones que accedeixen a la reproducció per raons de carència de fertilitat, i una altra per motius que no són clínics, que requereixen majoritàriament inseminació artificial.
Precisament per aquest fet el Departament de Salut no preveu que hi hagi un increment de llistes d’espera, ja que la majoria de dones que s’incorporaran necessitaran una tècnica de menys cost i complexitat des del punt de vista clínic, per la qual cosa es preveu que es resoldrà ràpidament. Actualment la mitjana de la llista d’espera és de 22 mesos en les tècniques més complexes de reproducció assistida. En canvi, pel que fa a la inseminació artificial, el temps d’espera és molt menor i no planteja un problema important pel que fa a l’accessibilitat en la gran majoria de centres.
El conseller de Salut, Antoni Comín, ha celebrat que decisions com aquesta “són les que donen sentit a la política”, ja que aconsegueixen lluitar contra la discriminació i blinden uns drets de ciutadania que encara no s’havien garantit. “És un acord simple però d’immensa transcendència”, ha ressaltat.
El representant del Front d’Alliberament Gai de Catalunya, Eugeni Rodríguez, ha celebrat l’acceleració del Departament de Salut en els darrers mesos per implementar un protocol “que garanteix drets garantits per llei” i ha demanat que es faci màxima difusió del protocol entre les dones afectades i els professionals sanitaris. Per la seva banda, Maria Rodó, de Ca la Dona, ha valorat que el protocol “esmena una situació de discriminació i de vulneració de drets fonamentals i aporta una visió feminista que garantirà una aplicació de tècniques respectuosa amb el cos de les dones, amb el dret al propi cos i a la seva autonomia”. Com ha explicat la presidenta de l’Associació de Famílies Lesbianes i Gais, Katy Pallàs, en una entrevista a Barcelona FM, fins ara per poder ser mares havien de recorre a clíniques privades, que els acaben costant una mitja de 6.000 o 7.000 euros.
El protocol, a més, també millorarà l’accessibilitat territorial d’aquestes tècniques; per això, a partir d’ara, es donarà un paper central a les unitats de primària d’atenció a la salut sexual i reproductiva com a porta d’entrada. A més es donarà capacitat als hospitals territorials de referència per a la realització de tècniques de reproducció assistida de baixa complexitat.
