Temporals intensos com el Gloria, que es va endur bona part de les platges de Barcelona; onades de calor extremes i prolongades, inundacions i risc d’incendis creixent a Collserola. Aquests són episodis que ja hem viscut, però que poden incrementar en intensitat i freqüència en les properes dècades pels efectes del canvi climàtic. Amb els primers indicis de com serà viure a Barcelona en emergència, la ciutat es prepara per mitigar l’impacte dels canvis.
Muralles submarines per protegir les platges
El temporal Gloria de gener del 2020 serà recordat, sobretot, pels vents de més de 90 km per hora i les onades de set metres que van fer canviar la fisonomia del litoral barceloní. El mar es va menjar les platges i va sobrepassar el passeig marítim amb danys quantificats en 24 milions d’euros. Amb previsió més optimista, aquella que té en compte que es complissin els compromisos de reducció d’emissió de gasos de l’Acord de París del 2015, el nivell del mar augmentarà a la nostra ciutat entre 46 i 115 cm, segons recull el Pla Clima de l’Ajuntament de Barcelona.
La ciutat es prepara per aquest escenari amb el reforç dels dics de contenció. Des del juliol, una grua treballa a la platja de la Nova Icària per submergir 2.000 blocs de formigó per protegir el Port Olímpic i evitar l’impacte dels grans temporals com el Gloria, que va arribar a enfonsar una embarcació. A la platja de Sant Sebastià, aquest dimecres també han començat les obres de reforç de l’espigó.
L’aire condicionat, un luxe indispensable
Els episodis de calor extrema seran més freqüents, segons les previsions, i a finals de segle haurem doblat el nombre de dies l’any en què superarem els 30 º. Seran 50 dies a temperatures de ple estiu. Les onades de calor, com la d’aquest agost, que es va prolongar de forma excepcional durant gairebé una setmana, ja no seran excepcionals. Una situació que deixa en risc les persones més febles: nens i avis. I en què tenir una casa fresca amb possibilitat de refrigerar serà clau per resistir.
Barcelona ja ha fet passos per donar un doble ús a equipaments com museus i centres cívics. Són un refugi perquè tenen allò que molts barcelonins no tenen a casa: aire condicionat. Aquest 2021 se’n van habilitar 155. El que ara és un luxe, en un futur pot ser indispensable, quan les onades de calor, segons les previsions més optimistes, es multipliquin a finals de segle per vuit a la nostra ciutat.
A contrarellotge per ampliar els dipòsits de pluja
Al setembre del 2018 hi va haver inundacions destacades a Barcelona. Va ploure de forma torrencial i al Raval i a tocar del Paral·lel els baixos es van inundat perquè les clavegueres no van poder absorbir tanta aigua en tan pocs temps. A les pluges intenses, no hi va ajudar una ciutat que en els darrers anys ha reduït la superfície permeable, és a dir, la que pot absorbir aigua, i l’ha substituït per ciment. L’any 1959, el 45 % de la ciutat era impermeable, mentre que en els darrers anys la superfície ha augmentat fins al 72 %.
La ciutat es prepara pel nou escenari ampliant els col·lectors, és a dir, els dipòsits que hi ha sota terra i on va a parar l’aigua que filtren els embornals. Per això són les obres que actualment tallen el trànsit al passeig de Sant Joan amb la Diagonal (que enllaçaran amb les del tramvia). A la zona del Paral·lel també s’ha ampliat infraestructura, però caldrà en els propers anys actuar al carrer de Vilà i Vilà. A la Sagrera, el nou col·lector de Prim ha de permetre protegir els barris del Besòs i el Maresme d’inundacions.
Collserola: un privilegi i una amenaça pels incendis
Aquest estiu, els Bombers de Barcelona han viscut més pendents que mai del Parc Natural de Collserola. Amb la vegetació resseca, qualsevol factor podia desencadenar un incendi. Aquest estiu se n’han comptat vuit de certa envergadura, sobretot els primers mesos d’estiu i alguns a tocar de nuclis urbans. La superfície d’hectàrees cremades aquest 2021 ha estat superior a la del 2020.
L’equació dels propers anys no ajudarà a rebaixar el risc: més calor, menys pluja, poca explotació forestal i abandonament dels cultius. Segons els experts, hi ha el risc a Collserola de patir incendis de sisena generació, com els que han cremat darrerament a Califòrnia i Portugal. Són incendis incontrolables, que s’estenen a gran velocitat i que poden cremar tot el parc en poques hores. La gestió forestal és indispensable, però aquest estiu s’ha estat a punt de prendre mesures més radicals i a la desesperada: recomanar als barcelonins de no anar a Collserola. La situació és tan fràgil que l’ús que fan els ciutadans del parc extrema el risc d’incendi.
“Això tornarà a passar”
Barcelona també participa en la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, la COP26. De fet, l’alcaldessa hi ha arribat aquest dimarts com a líder de les ciutats europees que formen part del C40, la xarxa mundial de ciutats que lluiten contra l’emergència climàtica. Colau ha reclamat que els estats facilitin més competències i recursos a les ciutats perquè puguin combatre millor el canvi climàtic.
Al ‘bàsics’ n’hem parlat amb dues expertes: Ana Terra Amorim-Maia, investigadora del BCN Lab for Urban Environmental Justice, i Laura Pérez Sánchez, investigadora de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB. Totes dues han coincidit en la importància d’adaptar-se als fenòmens meteorològics extrems, com els grans temporals o les inundacions, “perquè això tornarà a passar”, ha dit Terra Amorim-Maia. A més, P´erez Sánchez ha destacat que els gasos amb efecte d’hivernacle acumulats fins ara trigaran molts anys a desaparèixer, encara que es revertissin de seguida les activitats nocives.
