La superfície ocupada per la vegetació és realment molt gran a Catalunya. Segons dades de l’Idescat, un 64 % de la superfície del territori català és forestal (boscos i d’altra vegetació), amb una extensió a l’entorn dels dos milions d’hectàrees, de la qual una mica més de la meitat, 1.125.000 hectàrees, correspon a boscos.

La superfície de boscos a Catalunya és especialment notable a la meitat nord del país i en sectors del nord-est. A banda, en molts casos es tracta de boscos molt densos, tal com es pot comprovar en els verds més foscos del mapa de capçades.

Biomassa aèria dels boscos (densitat de les capçades dels arbres). Font: sig.gencat.cat

Ens fixem en aquest mapa de densitat de les capçades dels boscos de Catalunya. Els colors verd més forts/blaus fan referència, per entendre’ns, a boscos més densos i extensos.

Des de fa unes dècades s’observa que tant a Catalunya com a la resta del món els boscos estan patint els efectes del canvi climàtic. Uns efectes que es tradueixen en forma d’episodis de decaïment forestal lligats a les sequeres i les temperatures més extremes.

Qui i com fa el seguiment de l’estat de salut dels boscos?

El projecte DeBosCat, impulsat per la Generalitat de Catalunya i coordinat pel CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals), va néixer l’any 2010 amb l’objectiu principal de fer el seguiment dels episodis de sequera dels nostres boscos i així obtenir sèries llargues sobre la seva evolució. A partir del 2012 es va començar a implementar de forma exhaustiva al territori.

Mireia Banqué fent treball de camp. Autor: J. Luís Ordóñez

Mireia Banqué és la coordinadora del projecte DeBoscat al CREAF. L’experta explica que el treball de camp el duu a terme el cos d’Agents Rurals cada any al mes de setembre, tan bon punt s’acaba l’estiu, perquè és el moment en el qual es fan més evidents les afectacions als boscos a causa de la calor i la sequera.

Els agents rurals cobreixen tot el territori català i s’encarreguen de detectar, delimitar i registrar les zones arbrades afectades per decaïment.

El CREAF gestiona el projecte i en fa els informes anuals, els quals envia a l’Administració (Generalitat de Catalunya).

Les dades obtingudes permeten conèixer l’estat dels boscos catalans i els seus canvis al llarg del temps, així com identificar quines són les espècies i masses forestals més vulnerables davant del canvi climàtic.

Banqué explica que l’Administració, a partir d’aquestes dades “pot saber, per exemple, a quines zones caldria prioritzar fer gestió forestal, o quines espècies d’arbres són més interessants de potenciar davant del canvi climàtic.” “Té l’eina, i pot prendre decisions”, conclou.

Autor: J. Luís Ordóñez

Què és el decaïment forestal o la cicatrització?

S’entén per decaïment o episodi de decaïment aquella superfície de bosc que tingui presència d’arbres morts (major o igual al 5 %), o arbres que hagin perdut fulles, o bé que mostrin fulles seques abans d’hora (major o igual al 50 %).

Les causes del decaïment són la sequera o d’altres episodis climàtics extrems. La superfície mínima d’afectació per incloure-la al programa de seguiment ha de ser de 3 ha.

Pineda de pi pinyoner afectada al Maresme. Autor: J. Luís Ordóñez

Els agents rurals detecten els nous episodis de decaïment però també s’encarreguen de revisar els antics, identificats en d’altres campanyes, per veure com evolucionen. La revisió dels episodis antics no es pot fer eternament per un tema de volum de feina -cada any s’afegeixen nous episodis i al final seria inabastable-, i pel fet que els arbres tenen la propietat de poder-se recuperar o curar.

  • Si en tres anys els arbres es recuperen, es diu en aquest cas que l’episodi s’ha cicatritzat (curat). Ja no se seguirà en el futur, si no passa res.
  • Es parla d’episodi no cicatritzat quan els arbres es mostren encara dèbils, o bé en procés de decaïment, o bé encara no han passat aquests tres anys.
  • Pot passar que l’episodi es mantingui igual i que hagi quedat estancat en el temps, és a dir, que els arbres ni millorin ni empitjorin amb el pas dels anys. En aquest cas ja no es visitarà més a partir d’aleshores, tret que passi quelcom destacable.

Mireia Banqué explica, en aquest sentit, que hi ha espècies que triguen més temps a mostrar efectes després d’una sequera. Mentre que roures, alzines o faigs solen mostrar efectes (fulles seques, etc.) quan es produeix l’episodi de sequera, n’hi ha d’altres com els pins que poden trigar un, dos o fins i tot tres anys. “Aquesta és una de les raons per les quals el seguiment es fa com a mínim durant tres anys”.

Fulles d’alzina seques. Autor: J. Luís Ordóñez

Quan és pitjor que no plogui de cara als boscos?

El clima mediterrani es caracteritza per un període llarg de sequera a l’estiu i per poca pluja també al llarg de l’hivern. La pluja cau habitualment sobretot a la primavera i a la tardor, per tant els arbres estan habituats a aquest règim.

Segons explica Banqué, les plantes ja estan acostumades que l’estiu sigui sec, però si ho és més de l’habitual ho noten molt: “El problema rau sobretot en el fet que no plogui el que ha de ploure a la primavera i a l’estiu”.

Afegeix que, d’acord amb un estudi que van fer al CREAF, s’ha vist que no és rellevant només que no plogui en una època en concret (primavera, estiu), sinó que és molt important la sequera acumulada.

Una sequera acumulada de dos anys és greu perquè deixa els arbres en una situació delicada, al límit. L’arribada d’un episodi de sequera i calor extrema en aquest context és crític” ”
Mireia Banqué, coordinadora del projecte DeBosCat
Roures i alzines seques a Lluçà (setembre de 2017) a causa d’un estiu sense tempestes

Quin és l’estat actual dels boscos catalans?

El 2020 va ser un any excepcionalment plujós a Catalunya, sobretot a l’hivern. La primavera i l’estiu també van ser pocs secs, un fet que ha implicat que els boscos no hagin patit pràcticament cap nou episodi de decaïment. Durant el 2020 només s’han vist afectades per la sequera unes 49 ha noves.

Es pot comprovar que dels darrers anys en destaquen dos de molt dolents per als boscos catalans a causa de greus sequeres i d’episodis de calor molt intensa: el 2012, amb 23.500 hectàrees noves de bosc afectades, i el 2016, amb 17.500 ha de nova afectació.

Font: CREAF

La dada més rellevant i optimista del 2020 ha estat la recuperació dels boscos que van patir la darrera sequera del 2016. En bona mesura ha estat gràcies al fet que el 2018 i 2019 van ser anys bons pel que fa a precipitació.

Es calcula que el 2020 s’han curat (o cicatritzat) 10.396 hectàrees de bosc i que l’afectació actual dels boscos és de 10.347 hectàrees, lluny de les 40.000 ha que hi havia el 2012 o les 30.000 el 2016.

A Collserola no consten afectacions el 2020. Només alguna de puntual en anys passats que ja es va recuperar.

El futur dels boscos catalans en un context de canvi climàtic

La tendència dels darrers tres anys, de pluja i recuperació dels boscos ens podria fer pensar erròniament que ja ha passat el pitjor i que l’estat dels boscos continuarà millorant. Malauradament, però, se sap que no serà així pel fet que tots els indicadors climàtics apunten que en futur cada cop seran més freqüents escenaris de sequera intensa com els del 2012 o els del 2016.

La temperatura puja de forma significativa des de fa dècades, i les projeccions futures van en la mateixa direcció. També es fa evident que la precipitació, malgrat que no hi hagi una tendència significativa a la baixa, sí que tendeix a ser cada cop més irregular, amb alternança d’episodis de pluges torrencials i sequeres.

A tot aquest context convé afegir-hi, a més, que els boscos catalans en general actualment estan molt poc gestionats a causa de l’abandonament rural o la baixa rendibilitat.

A moltes zones hi ha arbres que creixen molt junts -són més dèbils- i competeixen més per l’aigua i els recursos. Aquesta situació els fa més vulnerables a patir episodis de decaïment (i plagues forestals) tan bon punt es produeixi una sequera.

A més de la gestió forestal, els experts també apunten que és important afavorir la biodiversitat als boscos, que hi hagi diverses espècies, pel fet que algunes són més resistents que d’altres a les sequeres.

La salut dels boscos en un escenari de canvi climàtic passa, en definitiva, per una bona gestió forestal, una fita que malauradament costarà d’assolir perquè la majoria de boscos catalans són de propietat privada i, en molts casos, s’han deixat de gestionar perquè no són rendibles. A banda, els recursos de l’Administració són limitats.

En qualsevol cas, però, disposar d’informació constant de la seva salut gràcies a projectes com el DeBosCat serà de gran ajuda a l’hora de prendre decisions.