La superfície ocupada per la vegetació és realment molt gran a Catalunya. Segons dades de l’Idescat, un 64 % de la superfície del territori català és forestal (boscos i d’altra vegetació), amb una extensió a l’entorn dels dos milions d’hectàrees, de la qual una mica més de la meitat, 1.125.000 hectàrees, correspon a boscos.
La superfície de boscos a Catalunya és especialment notable a la meitat nord del país i en sectors del nord-est. A banda, en molts casos es tracta de boscos molt densos, tal com es pot comprovar en els verds més foscos del mapa de capçades.
Ens fixem en aquest mapa de densitat de les capçades dels boscos de Catalunya. Els colors verds més forts / blaus fan referència, per entendre’ns, a boscos més densos i extensos.
Des de fa unes dècades s’observa que tant a Catalunya com a la resta del món els boscos estan patint els efectes del canvi climàtic, que es tradueixen en forma d’episodis de decaïment forestal lligats a les sequeres i les temperatures més extremes.
Qui i com fa el seguiment de l’estat de salut dels boscos?
El projecte DeBosCat, impulsat per la Generalitat de Catalunya i coordinat pel CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals), va néixer l’any 2010 amb l’objectiu principal de fer el seguiment dels episodis de sequera dels nostres boscos i així obtenir sèries llargues sobre la seva evolució. A partir del 2012 es va començar a implementar de forma exhaustiva al territori.
Mireia Banqué és la coordinadora del projecte DeBosCat al CREAF. L’experta explica que el treball de camp el duu a terme el cos d’Agents Rurals cada any el mes de setembre, tan bon punt s’acaba l’estiu, perquè és el moment en el qual es fan més evidents les afectacions als boscos a causa de la calor i la sequera.
Els Agents Rurals cobreixen tot el territori català i s’encarreguen de detectar, delimitar i registrar les zones arbrades afectades per decaïment.
El CREAF gestiona el projecte i en fa els informes anuals, els quals envia a l’Administració (Generalitat de Catalunya).
Les dades obtingudes permeten conèixer l’estat dels boscos catalans i els seus canvis al llarg del temps, així com identificar quines són les espècies i masses forestals més vulnerables davant del canvi climàtic.
Banqué explica que l’Administració, a partir d’aquestes dades, “pot saber, per exemple, a quines zones caldria prioritzar fer gestió forestal, o quines espècies d’arbres són més interessants de potenciar davant del canvi climàtic”. “Té l’eina, i pot prendre decisions”, conclou.
Què són el decaïment forestal i la cicatrització?
S’entén per decaïment o episodi de decaïment aquella superfície de bosc que tingui presència d’arbres morts (major o igual al 5 %), o arbres que hagin perdut fulles, o bé que mostrin fulles seques abans d’hora (major o igual al 50 %).
Les causes del decaïment són la sequera o altres episodis climàtics extrems. La superfície mínima d’afectació per incloure-la al programa de seguiment ha de ser de 3 ha.
Els Agents Rurals detecten els nous episodis de decaïment però també s’encarreguen de revisar-ne els antics, identificats en altres campanyes, per veure com evolucionen. La revisió dels episodis antics no es pot fer eternament per un tema de volum de feina —cada any s’hi afegeixen episodis i al final seria inabastable— i pel fet que els arbres tenen la propietat de poder-se recuperar o curar.
- Si en tres anys els arbres es recuperen, es diu en aquest cas que l’episodi s’ha cicatritzat (curat). Ja no se seguirà en el futur, si no passa res.
- Es parla d’episodi no cicatritzat quan els arbres es mostren encara dèbils, o bé en procés de decaïment o bé encara no han passat aquests tres anys.
- Pot passar que l’episodi es mantingui igual i que hagi quedat estancat en el temps, és a dir, que els arbres ni millorin ni empitjorin amb el pas dels anys. En aquest cas ja no es visitarà més a partir d’aleshores, tret que passi quelcom destacable.
Mireia Banqué explica, en aquest sentit, que hi ha espècies que triguen més temps a mostrar efectes després d’una sequera. Mentre que roures, alzines o faigs solen mostrar efectes (fulles seques, etc.) quan es produeix l’episodi de sequera, n’hi ha d’altres com els pins que poden trigar un, dos o fins i tot tres anys. “Aquesta és una de les raons per les quals el seguiment es fa com a mínim durant tres anys”.
Quan és pitjor que no plogui de cara als boscos?
El clima mediterrani es caracteritza per un període llarg de sequera a l’estiu i per poca pluja també al llarg de l’hivern. La pluja cau habitualment sobretot a la primavera i a la tardor, per tant els arbres estan habituats a aquest règim.
Segons explica Banqué, les plantes ja estan acostumades que l’estiu sigui sec, però si ho és més de l’habitual ho noten molt: “El problema rau sobretot en el fet que no plogui el que ha de ploure a la primavera i a l’estiu”.
Afegeix que, d’acord amb un estudi que van fer al CREAF, s’ha vist que no és rellevant només que no plogui en una època en concret (primavera i estiu), sinó que és molt important la sequera acumulada.
Una sequera acumulada de dos anys és greu perquè deixa els arbres en una situació delicada, al límit. L’arribada d’un episodi de sequera i calor extrema en aquest context és crítica”
La vegetació mediterrània pateix cada cop més els efectes del canvi climàtic
Segons explica Jordi Vayreda, investigador del CREAF, el canvi climàtic està donant lloc a fenòmens cada vegada més extrems: sequeres de llarga durada i més intenses, onades de calor, etc.
Això fa preveure que les afectacions seran cada vegada més greus i que afectaran fins i tot els boscos mediterranis, més ben adaptats a la sequera
La zona mediterrània té espècies d’arbres acostumades a passar set a l’estiu. Tenen mecanismes que els permeten resistir més o menys bé, però les sequeres continuades i les temperatures altes associades al canvi climàtic representen unes exigències molt fortes per als arbres.
Així doncs, com més altes siguin les temperatures, més aigua evaporaran els arbres. Malauradament el canvi climàtic va en aquesta línia, cada cop fa més calor i plou de forma més irregular.
Quin és l’estat actual dels boscos catalans?
El 2021 és un any complicat per als boscos catalans. Segons va informar fa unes setmanes el CREAF, la primavera i l’estiu secs en general, però sobretot a l’extrem nord-est i àrees del litoral central, sumats a l’onada de calor de l’agost, han afectat greument l’estat dels boscos.
Al setembre el CREAF va arrencar la desena temporada del DeBosCat, la xarxa de seguiment de l’estat de salut dels boscos que promou el Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat per tal de valorar la magnitud dels efectes de la sequera.
La recollida de dades ja ha finalitzat, ara caldrà esperar el processament de la informació i els resultats. Malgrat això, segons va avançar a mitjans de setembre Mireia Banqué, experta del CREAF en afectacions forestals per sequera, d’acord amb els avisos i les zones analitzades fins aleshores “tot fa pensar que aquesta serà una campanya molt intensa en què registrarem moltes hectàrees afectades”.
Contràriament a aquest fet, el 2020 va ser un any excepcionalment plujós a Catalunya, sobretot a l’hivern. La primavera i l’estiu també van ser poc secs, un fet que va implicar que els boscos pràcticament no patissin cap nou episodi de decaïment. Durant el 2020 només es van veure afectades per la sequera unes 49 ha noves.
La gràfica inferior permet comprovar que dels darrers anys en destaquen dos de molt dolents per als boscos catalans a causa de sequeres greus i d’episodis de calor molt intensa: el 2012, amb 23.500 hectàrees noves de bosc afectades, i el 2016, amb 17.500 ha de nova afectació.
La dada més rellevant i optimista, en el cas del 2020, va ser la recuperació dels boscos que havien patit la darrera sequera del 2016, en bona mesura gràcies al fet que el 2018 i 2019 van ser anys bons pel que fa a precipitació.
Es calcula que el 2020 es van curar (o cicatritzar) 10.396 hectàrees de bosc. L’afectació a principis del 2021 dels boscos era de 10.347 hectàrees, lluny de les 40.000 ha que hi havia el 2012 o les 30.000 el 2016.
Malauradament, el panorama ha canviat molt i les hectàrees afectades actualment, a les acaballes del 2021, tornaran a ser moltíssimes.
El futur dels boscos catalans en un context de canvi climàtic
Els indicadors climàtics apunten que en futur cada cop seran més freqüents els escenaris de sequera intensa com els del 2012, el 2016 i el 2021.
La temperatura puja de forma significativa des de fa dècades, i les projeccions futures van en la mateixa direcció. També es fa evident que la precipitació, malgrat que no hi hagi una tendència significativa a la baixa, sí que tendeix a ser cada cop més irregular, amb alternança d’episodis de pluges torrencials i sequeres.
A tot aquest context convé afegir-hi, a més, que els boscos catalans en general actualment estan molt poc gestionats a causa de l’abandonament rural o la baixa rendibilitat.
A moltes zones hi ha arbres que creixen molt junts —són més dèbils— i competeixen més per l’aigua i els recursos. Aquesta situació els fa més vulnerables a patir d’episodis de decaïment (i plagues forestals) tan bon punt es produeix una sequera.
A més de la gestió forestal, els experts també apunten que és important afavorir la biodiversitat als boscos, que hi hagi diverses espècies, pel fet que algunes són més resistents que d’altres a les sequeres.
La salut dels boscos en un escenari de canvi climàtic depèn, en definitiva, d’una bona gestió forestal, una fita que malauradament costarà d’assolir perquè la majoria de boscos catalans són de propietat privada i, en molts casos, s’han deixat de gestionar perquè no són rendibles. A banda, els recursos de l’Administració són limitats.
En qualsevol cas, però, disposar d’informació constant de la seva salut gràcies a projectes com el DeBosCat serà de gran ajuda a l’hora de prendre decisions.
