Entre els dies 19 i 23 de gener del 2020 la borrasca Gloria va causar un dels pitjors temporals de mar mai viscuts a Barcelona i en el conjunt de Catalunya, però també va deixar-nos pluges torrencials, responsables del desbordament de diversos rius catalans, així com ratxes de vent molt notables que van fer caure milers d’arbres. L’episodi va causar estralls arreu i també va afectar de ple la ciutat de Barcelona.

Com es va formar i com va evolucionar la borrasca Gloria?

El dia 17 gener del 2020 a les 0 h, l’AEMET va denominar Gloria a una borrasca localitzada al nord de les Açores davant la predicció i emissió d’avisos de nivell màxim per vent, pluja, neu i fenòmens costaners a partir de la matinada de diumenge 19 de gener al nord i l’est de la península Ibèrica i les Balears.

La borrasca en si va tenir una vida curta, aviat (el 20 de gener) va ser absorbida per un sistema depressionari centrat al sud de la península, el qual es va mantenir actiu tota la setmana. La borrasca era poc profunda en superfície, però no en altura a causa de la presència d’un solc d’aire fred marcat a uns 5500 m.

Gloria, així doncs, no va ser una borrasca profunda, la pressió va marcar mínims al seu centre a l’entorn dels 1010 hPa. Curiosament, a Barcelona va implicar valors per sobre la pressió normal (>1013 hPa) durant la setmana, fins i tot superiors als 1020 hPa diverses jornades.

Un anticicló de 1050 hPa damunt les illes Britàniques, responsable del vent fort i persistent

Segons exposa Javier Martín Vide, catedràtic de geografia física de la UB al treball monogràfic publicat per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ‘Sobre el temporal Gloria (19-23.01.20), els seus efectes sobre el país i el que se’n deriva’ la virulència el Gloria no va ser a causa de la seva pressió superficial, ni al solc fred convertit després en una depressió aïllada a nivells alts (DANA), sinó al fort gradient bàric (de pressió) entre el sud peninsular i les illes Britàniques, on un anticicló potentíssim va assolir una pressió rècord en 300 anys de 1050 hPa a la vertical de la regió londinenca (Heathrow, 1049,6 hPa).

El feix atapeït d’isòbares fou la causa de vent fort, vent fonamentalment de gregal, del NE, i sobretot la seva persistència durant dies.

Vide també esmenta que algun expert (Martín León, ex-AEMET) hi afegeix que un còctel de masses d’aire pot explicar les abundants precipitacions enregistrades (massa polar al nord, massa mediterrània humida, massa subtropical a l’oest, i massa continental africana carregada de pols sahariana).

Registres i rècords del Gloria a Catalunya i Barcelona

El més rellevant del pas de la borrasca Gloria va ser l’acumulació de precipitació i el caràcter general d’aquesta, així com la persistència de forts vents.

Pel que fa a precipitació, el més rellevant no va ser la pluja diària acumulada, que no pot considerar-se extraordinària, sinó el total acumulat durant l’episodi, amb valors que van arribar a superar els 400 litres al Montseny i punts de la Garrotxa (màxim a Lliurona (Garrotxa – Alt Empordà) amb 516 litres. A Barcelona destaquen els 70 litres/m2 del Fabra o 106 litres/m2 al Raval.

Segons el Meteocat, des de l’episodi dels dies 15-20 desembre del 1932 que no es vivia un episodi similar pel que fa a abundància i distribució. En aquella ocasió es van recollir entre 400 i 500 litres per metre quadrat.

Pel que fa al vent, no es va batre cap rècord de velocitat absoluta, però sí una extraordinària persistència d’una elevada velocitat mitjana del vent. A Barcelona cal destacar que a l’Observatori Fabra des de primera hora de la tarda del diumenge 19 fins a darrera de dimarts 21 van mantenir-se velocitats mitjanes en mitja hora > 60 km/h, i el 21 van superar diverses vegades els 100 km/h, quelcom climàticament excepcional (104 km/h el 20 o 109 km/h el 21 gener).

Quina va ser l’excepcionalitat de la borrasca Gloria?

Segons conclou Javier Martín Vide, “tot i que a les bases històriques hi ha enregistrats alguns temporals al gener d’importància pluviomètrica similar, que passi al primer mes de l’any es poc considerar molt poc freqüent, amb períodes de retorn estimats gairebé seculars”.

L’expert també fa esment que la persistència del vent va ser el més destacat, més que les ratxes. La velocitat mitjana diària sí que va ser rècord a diversos observatoris, un fet que en aquest sentit sí que va ser excepcional.

Segons apunta J. A. Jiménez, del Laboratori d’Enginyeria Marítima de la UPC, a l’estudi de l’IEC, “les condicions d’onatge durant el temporal en diferents punts del litoral català són indicadores d’un temporal extrem“.

També esmenta que és l’esdeveniment en el qual s’ha registrat o simulat l’altura d’ona més gran a la costa. En el cas del cap de Begur va ser de 7,85 metres d’altura mitjana (significant), i a Barcelona de 6,6 m de mitjana.

El període de retorn de l’episodi marítim varia entre els 200 anys al cap de Begur i els 500 anys en el cas de Barcelona, l’Ebre o la Tordera, un fet que el qualifica d’excepcional en probabilitat d’ocurrència. També en destaca la seva durada, al voltant de 100 hores.

Relació amb el canvi climàtic

Segons els experts, en el context del canvi climàtic sí que és significatiu la tendència a l’alça de la temperatura ja que totes les projeccions de futur per a les dues o tres dècades pròximes marquen que continuarà pujant. També es pronostiquen sequeres més intenses i llargues, però no es poden fer afirmacions rotundes pel que fa a les precipitacions, segons el tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya.

Les projeccions pel que fa a la precipitació mitjana anual són incertes. I pel que fa a les precipitacions torrencials no hi ha projeccions amb un nivell de confiança suficient al nostre àmbit geogràfic. Ara bé, segons Gabriel Borràs (Oficina Catalana Canvi Climàtic), un resultat substancial en relació amb el Gloria és la projecció per al conjunt de Catalunya d’un augment de la probabilitat d’ocurrència d’episodis de precipitació extrema (més 200 litres en 24 h), respecte al període de referència 1971-2000, malgrat que aquesta probabilitat continuarà essent baixa.

Segons J. M. Vide, actualment sí que s’estan donant condicions favorables a major freqüència i intensitat de les precipitacions com la presència d’una aigua del mar més calenta (augment estadísticament significatiu), però això que afavoriria les pluges fortes podria, per contra, quedar bloquejat per la major presència de situacions anticiclòniques en el futur. També esmenta que “aquest escalfament reforçaria la hipòtesi d’un calendari de les precipitacions torrencials estès al llarg de tot l’any, tot i que la tardor seguirà sent l’estació per excel·lència dels episodis més intensos”.

Finalment, convé tenir molt present que el model de creixement i planificació del territori (l’ocupació i urbanització de les planes fluvials, construcció d’infraestructures a les platges, impermeabilització del sòl, etc.) ens fa més vulnerables als episodis extrems.

Afectacions del temporal Gloria a Catalunya

Un 40 % dels municipis catalans (389) es van veure afectats d’alguna manera pel temporal Gloria (sobreeiximent de rius i rieres, processos d’erosió, variació línia de la costa, inundació marina, moviments de vessants, etc.). El temporal va causar quatre víctimes mortals i moltíssims danys materials amb un import estimat de 500 milions d’euros.

Diversos rius catalans van créixer de forma molt important. Els més afectats van ser la Tordera, el Ter, el Fluvià, l’Onyar, el Besòs o el Llobregat, entre d’altres. En alguns casos va caldre desallotjar habitatges i confinar ciutadans. Es van produir danys a infraestructures tals com el trencament de ponts o afectaments a línies fèrries, com va ser el cas del pont que creua la Tordera.

Les afectacions al litoral van implicar molts passejos marítims descalçats, afectacions a les esculleres, destrosses conreus o l’erosió del fons marí, entre d’altres.

També es va produir una variació de la línia de la costa a causa de la sostracció de sorres en unes platges i l’acumulació en d’altres. També cal sumar-hi les afectacions a les desembocadures dels cursos fluvials o als ports.

Al delta de l’Ebre, el mar va arribar més de 3 km terra endins i va arrasar 2.300 hectàrees d’arrossars. L’onatge va destrossar la franja costanera de la desembocadura i va causar diversos trencaments a la barra del Trabucador (badia dels Alfacs), la qual s’ha vist recentment afectada novament per la borrasca Filomena. L’illa de Buda va desaparèixer durant el temporal.

Les afectacions a la ciutat de Barcelona

Les platges de la ciutat van perdre més de la meitat de la sorra que tenien i va perillar la zona de la duna artificial de la platja de la Mar Bella. La majoria de les reparacions dutes a terme van afectar la façana marítima i l’arbrat de la ciutat. Hi va haver onades de més de set metres d’altura (alçada significant de 6,6 m segons model), i van caure més d’un centenar d’arbres a la ciutat, i un miler a Collserola. Les platges van perdre més de dos metres d’altura i el vent va superar els 90 km/h. El govern municipal va demanar la declaració de zona catastròfica.

Algunes escultures també van notar els embats del vent i la pluja, com la de ‘David i Goliat’, al Port Olímpic. El Gloria, però, també ha tingut efectes positius, com la creació d’una nova llacuna al delta de la Tordera, o l’aportació d’aigua a pantans i aqüífers!