Si sou hipocondríacs, patirem una mica, però sempre ens quedarà el consol que, de moment, els escenaris plantejats per a aquests còmics són més distòpics i inquietants que el que estem vivint ara, que ja és molt.
1
‘Y: El último hombre’
Brian K. Vaughn i Pia Guerra. ECC, 2018
‘Y: El último hombre’ és d’un dels guionistes de més èxit dels darrers 20 anys. El nord-americà Brian K. Vaughn que, en questa aventura, fa tàndem amb la impecable dibuixant Pia Guerra. És una obra que utilitza un curiós virus per enviar un poderós missatge feminista. Un virus que mata tots els humans i mamífers amb cromosoma Y, i deixa la Terra sense un sol mascle. Amb una doble excepció: el protagonista del còmic i el seu mico. Vaughn fa un desplegament d’idees espectacular i, per suposat, posa els protagonistes en perill i aventures de tota mena plenes de secundaris magnífics. Si us agrada en teniu per estona, perquè són uns 60 números, tots recopilats en volums de luxe per ECC Ediciones. Una lectura àgil, farcida de bones idees, que aprofita per enviar una reflexió feminista i et manté enganxat des de la primera pàgina.
2
‘Pestilence’
Frank Tieri i Oleg Okunev. Planeta, 2019
Hi ha dos volums publicats per Planeta Comic, i la protagonista és l’epidèmia bacteriana per antonomàsia, la pesta negra. A ‘Pestilence’, aquesta epidèmia és el motor d’una història que ens proposa una premissa meravellosa: i si la pesta negra que va matar tanta gent al segle XIV fos en realitat una plaga zombie i l’Església ho hagués ocultat?. A partir d’aquesta premissa, ‘Pestilence’ es desenvolupa com un entretingudíssim còmic d’aventures medievals, amb un marc històric perfectament dissenyat, diàlegs potents, personatges un pèl arquetípics (però tampoc no passa res, aquí hem vingut a divertir-nos) i el sempre agraït component fantàstic de terror, una barreja que funciona perfectament. És un còmic trepidant i dur, conté imatges de violència molt bèsties i no té por a l’hora de reproduir l’horror. Si ho haguéssim de resumir en una fórmula, seria: ‘The walking dead’ + ‘Joc de trons’ + ‘Excalibur’.
3
‘The beauty’
Jeremy Haun i James A. Huerley. Panini, 2018
A ‘The beauty’ trobem una malaltia de transmissió sexual que fa que et converteixis en una persona guapíssima, sumament atractiva, sense sacsons, sense arrugues, esvelta i preparada per lligar. Només cal que te’n vagis al llit amb algun infectat per aconseguir-ho. La curiosa idea d’inici permet els autors fer una original crítica a la societat moderna actual i la seva obsessió amb la bellesa, la dictadura de la imatge. Funciona com a reflexió sobre la condició humana a diversos nivells, però també funciona com a entreteniment amb trama policial; està amanit d’acció, intrigues i elements interessants, com un grup terrorista que està en contra de la bellesa i fa atemptats. Els que la contrauen, per exemple, no saben que el virus té efectes secundaris letals a llarg termini, a la trama, a més, se li afegeix una megacorporació farmacèutica que ha trobat la vacuna, però no la vol alliberar fins que comencin a morir els guapos… i tothom la vulgui comprar. El primer arc argumental és molt recomanable i et deixa amb la sensació que si realment hi hagués un virus que et permetés ser fotudament atractiu, ens comportaríem exactament igual que la societat que imagina el còmic.
4
‘La muerte rosa’
Jaume Pallardó. Contrabando, 2018
Aquest còmic en dos parts de l’autor valencià Jaume Pallardó Segarra i publicat per Che Books, és inquietant per moltes raons, però la principal és que es va avançar al coronavirus d’una forma gairebé profètica. Pallardó va concebre l’obra l’any 2016, la va publicar en línia i després l’editoral Contrabando la va publicar el 2018. És una obra que planteja una escenari que recorda enormement la realitat que estem vivint ara: edificis en quarantena, la vida reduïda al món en línia, desaparició dels avis, restricció del contacte físic, un virus febril altament contagiós (la febre rosa) que es transmet per l’aire, presa de temperatura… Fins i tot va preveure les corrents negacionistes, perquè al còmic hi ha gent que es pensa que el virus no existeix. La societat de ‘La muerte rosa’ ha patit el cop d’una pandèmia vírica letal. L’autor ens situa en el procés de reconstrucció d’aquesta societat, que viu tensionada i acollonida per la por que es produeixi un segon brot. De fet, el còmic també aprofita per introduir el tema del control de la població per part de les autoritats: com he dit abans, alguns personatges es comencen a plantejar que el govern i autoritats estiguin aprofitant aquest estat de por per augmentar el control i retallar les llibertats de la població. Interessant, profètic i esfereïdor quan s’atreveix a plantejar l’escenari postpandèmia.
5
‘Sol frío’
Pécau i Damien. Ponent Mon, 2020
‘Sol frío’ ens porta a un futur no gaire llunyà, l’any 2030, un futur en què trobem la humanitat gairebé devastada per un virus letal, una mutació radical de la grip que transmeten les aus i que s’ha endut a mig món al forat. En aquest escenari trobem un dels pocs supervivents, un home que camina acompanyat d’un robot. El protagonista d’aquesta història és un exmilitar que ha viscut la pandèmia i ara intenta sobreviure en les engrunes del món que ha quedat. Aquest personatge es mou en un món que recorda molt els escenaris de pel·lícules com ‘The road’, és el protagonista d’una “road movie” postpandèmia, un tour infernal per aquest nou món postapoclíptic on els ocells s’han convertit en una amenaça. ‘Sol frío’ és un còmic rodó, èpic, humà, una obra que enganxa gràcies a un guió molt sòlid, una ambientació extraordinària i un dibuix dinàmic que s’ajusta perfectament a les necessitats de l’obra.
