La tornada a les aules després de l’estat d’alarma també ha suposat un replantejament en el cas de les universitats. El govern i els centres educatius preveuen un model híbrid que combini les classes presencials amb les activitats semipresencials, és a dir, la docència virtual. En una entrevista al programa ‘reset’, de betevé, Albert Sangrà, catedràtic i professor de la UOC, afirma que les universitats han fet un gran esforç per posar-se a l’altura de la situació actual de pandèmia, però “prioritzant la presencialitat” perquè és el recurs que sempre han utilitzat.
En un sentit similar s’ha mostrat Marc Via, professor de psicologia de la UB qui creu que l’alumne valora la presencialitat perquè és una eina que “porta fent tota la vida”. Tot i això, creu que la socialització i altres aspectes que aparentment només s’assoleixen anant a la universitat, també podrien aconseguir-se a través de la docència virtual si es creés una bona estructura que ho permetés.
Pràctiques dissenyades en temps de pandèmia?
Pel que fa a les pràctiques curriculars dels estudiants, el catedràtic de la UOC creu que aquest àmbit és més difícil que pugui ser completament a distància, ja que les pràctiques són un recurs que habitualment solen requerir la presencialitat de l’alumne. Tot i això, Sangrà afirma que des de les universitats es podrien fer servir “simuladors”, ja que “cada vegada hi ha més coses possibles” si es fa un bon plantejament. D’altra banda, Via opina que les universitats haurien d’aconseguir més recursos perquè es puguin adaptar en temps de pandèmia, fet que comporta invertir més diners en els centres educatius.
