‘Pizza chica y las lloronas’

Bàrbara Alca. Sapristi, 2019

Un còmic protagonitzat per una porció de pizza. Una novetat divertidíssima obra de l’autora Barbara Alca, una jove talent a tenir molt en compte, que debuta a Sapristi amb una novel·la gràfica que té com protagonistes una porció de pizza que parla, una gossa antropomòrfica, un llop “fucker”, una vampira que passa de tot i més aberracions delicioses. L’autora mallorquina, establerta a Barcelona, empra aquestes creacions antropomòrfiques per explicar les peripècies d’una dibuixant de poc més de 20 anys, els seus amics i amors.

Tot i la simplicitat aparent, aquest còmic és un retrat generacional molt acurat i fidel a la realitat. Les històries que protagonitza aquesta porció de pizza estan radicalment vinculades a la nostra realitat i, per tant, la realitat d’una joventut que ha de prosperar en una Espanya precària. Els rigors del mercat laboral, les nul·les perspectives de futur, les relacions exprés i les xarxes socials esdevenen elements clau. Barbara Alca fa un desplegament imaginatiu i signa un còmic espectacular: la millor forma d’afrontar els neguits generacionals mil·lennistes i fer alhora una vetllada crítica del seu món i el que l’envolta.

‘La noche que llegué al castillo’

Emily Carroll. Sapristi, 2019

Una novetat per conèixer l’univers de terror gòtic d’una autora molt jove i prometedora: Emily Carroll. ‘La noche que llegué al castillo’ és un còmic amb una barreja d’estils curiosa: per una part, la influència del manga i, per l’altra, la literatura de terror de finals del segle XIX. Les vinyetes de ‘La noche que llegué al castillo’ xoquen i es fonen els dos universos. Som davant d’un relat hipnòtic, a mig camí entre el somni i la realitat, que ens explica la relació estranya, eròtica i destructiva que hi ha entre una noia gat i una sensual vampira, que viu aïllada en un castell. La noia gat visita la comtessa, sabent que tots el que s’han creuat al seu camí han mort, i fa la visita amb unes intencions molt concretes que no revelarem. L’erotisme de Suehiro Maruo es barreja amb les atmosferes gòtiques i tèrboles d’autors com Edgar Allan Poe o Shirley Jackson. El desplegament gràfic de Carroll és un espectacle i ens ofereix escenes carregades d’un erotisme contingut, latent i asfixiant; escenes que combina amb passatges de terror que semblen arrencats d’un malson, amb molta sang i imatges pertorbadores. Un relat gòticoeròtic que no deixa indiferent i que va “in crescendo” fins a esclatar en una final apoteòsic.

‘Socorro’

Roberta Vázquez. Apa Apa Cómics, 2019

Roberta Vázquez és una jove autora gallega que s’ha fet al món de l’autedició i els fanzins, i ha dibuixat per diverses publicacions. Vázquez debuta en format novel·la gràfica a la magnífica editorial independent Apa Apa Cómics i ho fa per la porta gran, amb una obra que ha tardat tres anys a completar. El còmic es diu ‘Socorro’ i és una magnífica bogeria amb personatges deliciosos… en el sentit més literal de l’adjectiu. Els protagonistes són una tropa divertidíssima d’aliments antropomòrfics (un tros de pizza, un pebrot verd, un brètzel o un dònut) hàbilment transformats per l’autora perquè puguin caminar, veure i parlar. Són joves perdedors i perdedores que viuen en una societat precària, dominada per les xarxes socials i la vanitat 2.0, una societat histèrica en la qual els joves sobreviuen com poden i pateixen la indiferència d’un mercat laboral que no els dona la més mínima oportunitat. Tot i que el sentit de l’humor de Roberta Vázquez és una meravella i els seus monstres et fan riure molt, sota aquesta cistella de la compra vivent, trobem una crítica ferotge a la societat actual, un retrat generacional que s’inspira en el còmic underground estatunidenc (amb Peter Bagge com a màxim referent). L’autora també aprofita per introduir porcions de la seva pròpia biografia, sobretot quan exposa les misèries i precarietat del món de la il·lustració i també aireja les inseguretats i els dubtes dels artistes com ella. ‘Socorro’ és un dels millors còmics que s’han publicat a Espanya el 2019, sense cap mena de dubte.

‘Blacksad’

Juan Díaz Canales i Juanjo Garrido. Norma, 2001

Si hi ha un còmic amb animals antropomòrfics per excel·lència, aquest és ‘Blacksad’, un còmic fet per dos espanyols que ha aconseguit l’aclamació crítica en àmbit internacional i ha rebut premis molt prestigiosos del mitjà a tot el món. S’han publicat cinc volums, cinc històries diferents, que Norma Còmics ha recopilat en una obra que tothom hauria de tenir a casa seva. ‘Blacksad’ és un còmic de novel·la negra clàssica extraordinari, amb tots els elements que defineixen aquest gènere, un detectiu protagonista carismàtic i una col·lecció de secundaris meravellosa. El que passa és que aquest còmic negre té una petita particularitat: tots els personatges són animals amb trets humans. El dibuixant Juanjo Garrido, que va treballar com a animador de Disney, és un mestre en això de fer que els animals semblin persones: aconsegueix que la fauna tingui una expressivitat 100 % humana i s’aprofita dels trets de cada animal per definir el caràcter dels personatges: Blacksad, el detectiu protagonista, és un gat astut; els dolents són rèptils; el boxejador, un goril·la, etc. Aquesta barreja impossible de Raymond Chandler i Walt Disney fa d’aquesta obra un ítem imprescindible. Només per l’art de Juanjo Garrido (increïble posada en escena, estil dinàmic i cinematogràfic, expressivitat dels personatges impressionant) ja val la pena tenir ‘Blacksad’ a casa. No obstant això, els guions de Juan Díaz Canales són magnífics, estan a l’altura de la millor novel·la negra i et mantenen enganxat des de la primera pàgina, i tot sense deixar de ser fidels als codis del negre més estrictes. Obra mestra indiscutible.

‘Mirror’

Emma Ríos i Hwei Lim. Astiberri, 2017

Astiberri acaba de publicar el segon volum de ‘Mirror’ d’Emma Ríos i Hwei Lim. Viatgem fins a un món imaginari, colonitzat per humans que utilitzen una estranya alquímia per fer experiments amb animals i evolucionar-los fins a convertir-los en criatures mig animals – mig mitològiques que parlen i es comporten com humans, sense perdre la seva aparença animal. Evidentment aquesta relació no s’aguantarà gaire, i els animals es rebel·laran contra el seus creadors. Una de les autores del còmic és Emma Ríos, autora gallega que ha dibuixat per a Marvel i té un gran reconeixement internacional. Aquest cop, l’Emma ha escrit la història i ha deixat l’apartat gràfic a Hwei Lim, una artista sensacional amb un estil colorista, amb colors en format aquarel·la i moltíssima expressivitat. És un còmic fabulós que, sota aquesta aparença de conte fantàstic, amaga profundes reflexions sobre les desigualtats socials; la identitat; l’acceptació i el respecte cap als altres; els perills de la tecnologia… L’exemple que, de vegades, les històries fantàstiques i de ciència-ficció són les que ens poden parlar amb més clarividència de la realitat que ens envolta.