‘March’

John Lewis, Andrew Aydin i Nate Powell. Norma, 2018

‘March’ és una novel·la gràfica de gairebé 600 pàgines, que us llegireu en una o dues tardes: us ho garanteixo. Darrere d’aquest projecte monumental, hi trobem, a part dels autors, al congressista John Lewis, un senyor venerable que a la seva joventut va ser un dels principals activistes contra la segregació i el racisme als Estats Units. Un dels responsables directes que els afroamericans aconseguissin drets civils i deixessin de ser tractats com a ciutadans de segona.

Però no es tracta d’una biografia estrictament parlant de John Lewis. L’obra se situa a la presa de poder d’Obama i va retrocedint en el temps, oferint una cronologia de la lluita dels drets dels afroamericans als anys clau i més violents d’aquesta lluita, la dècada dels 60. I tot s’explica sempre des del punt de vista de John Lewis, un actor principal en aquells fets. ‘March’ té un ritme trepidant, està dibuixat en un blanc i negre que imposa, perfecte per a la història, i el més important: revela una cara d’Amèrica que tots hauríem de tenir molt present per incòmode que sigui: al país de la llibertat, els negres eren ciutadans de segona i molts van morir a mans de l’Amèrica segregacionista.

‘Scalped’

Jason Aaron i R. M. Guéra. ECC Ediciones, 2016

Jason Aaron explora les misèries d’una reserva índia fictícia que podria ser molt real: drogues, màfies, violència i pobresa extrema. Els Estats Units sempre ha estat un país on les minories ètniques han patit, i moltes encara pateixen, la marginació del sistema i ‘Scalped’ ens parla d’aquesta Amèrica incòmoda que encara existeix i té com a víctimes els indis. L’acció té lloc a Dakota del Sur, a una reserva índia, on impera la corrupció, el crim, la violència, la pobresa, les drogues i l’alcohol. ‘Scalped’ és en primer terme un còmic thriller negre de caire policial i mafiós, però per altra banda ens permet accedir a la misèria que es viu a moltes reserves, petits submons de crim i màfia que tenen els casinos i el tràfic de drogues dures com a teló de fons. Ens recorda tota l’estona un altre capítol incòmode de la història d’Amèrica: l’extermini i el posterior oblit dels indis nadius, i la forma patètica en què l’estat americà ha intentat compensar tots els horror infligits al poble indi.

‘Los vagabundos de la chatarra’

Jorge Carrión i Sagar. Norma, 2015

Carrión i Sagar exploren una realitat incòmoda que molts barcelonins no coneixen o no volen conèixer: els recollidors de ferralla com a testimonis de la precarietat i les injustícies d’aquesta societat. A mig camí entre el treball periodístic i la novel·la gràfica, ‘Los vagabundos de la chatarra’ és un relat molt ben documentat que et fa reflexionar sobre el model de ciutat de Barcelona.

El que fan és fusionar el periodisme amb novel·la gràfica i ens mostren una “antiguia” de Barcelona: la Barcelona castigada per la precarietat i les injustícies socials. Amb l’estela dels recollidors de ferralla com a guia, Carrión i Sagar van fer un dels retrats més interessants i honestos d’una altra Barcelona, un reflex incòmode de la ciutat cosmopolita i “cool” que de vegades ens pensem que som. Es tracta d’un treball periodístic que si fos una sèrie americana seria comparable a ‘The Wire’. Una obra magnífica.

‘La Virgen Roja’

Mary M. Talbot i Bryan Talbot. La Cúpula, 2016

Aquest còmic semibiogràfic i ambientat al París assetjat pels prussians a finals del segle XIX, ens explica la història de Louise Michel, coneguda com la Verge Vermella, una mestra, poeta i oradora, però sobretot revolucionària, que va lluitar per una educació laica, va lluitar contra el matrimoni com a institució opressiva, va promoure valors feministes en una temps obscurs i va promoure altres valors que avui, al segle XXI, ens semblen evidents i indiscutibles: la protecció des de l’estat dels menys afavorits i els oprimits.

Sense dubte, va ser una dona avançada a la seva època que no només va teoritzar sobre aquests valors d’igualtat, sinó que els va dur a la pràctica a la Comuna de París. El còmic ens explica com aquesta dona que va ser una de les figures principals de la Comuna de París, un parèntesi de dos mesos en els qual Michel i els seus van intentar promoure un estat laic, entregar les fàbriques als obrers, equiparar sous i proposar mesures socials radicals i molt avançades en benefici del ciutadà. Aquesta utopia socialista va ser ràpidament esclafada per les forces del sistema, a través de les tropes enviades des de Versalles la Setmana de Sang: set dies de repressió brutal contra la Comuna parisenca que va acabar amb milers de morts i la Verge Vermella deportada a Nova Caledònia (tot i que després va poder tornar a França).

‘Guantánamo kid’

Jérôme Tubiana i Alexandre Franc. Norma, 2018

‘Guantánamo kid’ és una novetat bastant recent i es tracta d’un document que explica de primera mà les operacions del govern americà en connivència amb altres països com el Pakistan després de l’11-S. Molts ciutadans àrabs innocents van ser detinguts i venuts com a presoners als americans, que se’ls van endur a Guantánamo i els van sotmetre a increïbles exercicis de tortura perquè confessessin crims que no havien comès.

El còmic està basat en un cas real. L’autor, Jérôme Tubiana, es basa en el cas d’un dels detinguts més joves, l’adolescent Mohammed El-Gorani, un nen totalment innocent que va viure un infern a Guantánamo durant set anys de captiveri i tortures. Com diuen al còmic, un lloc on va entrar sent menor d’edat i va sortir com un adult marcat de per vida. Lluny de buscar una estètica agressiva i contundent, el còmic presenta els fets amb un estil lluminós i, fins i tot, amb algun punt d’humor: la forma perfecta de descriure uns horrors que, explicats tal com raja, serien massa insuportables. No puc imaginar una realitat més incòmoda i vergonyant que la que ofereix ‘Guántanamo kid’, en què un país suposadament democràtic i lliure se salta el marc legal i aplica mètodes de tortura salvatges a gent innocent, en un centre de detenció opac i terrorífic que encara avui segueix obert. A més a més, el còmic està publicat en col·laboració amb Amnistia Internacional. Un valor afegit per comprar-lo.