Amb la reaparició del vampir més famós de tots els temps a Netflix, a l”Àrtic’ volem aprofitar per recomanar-vos alguns còmics amb vampirs com a protagonistes que no sempre segueixen els tòpics vinculats a aquestes criatures de la foscor.
1
‘Drácula de Bram Stoker’
Roy Thomas i Mike Mignola. Norma, 2019
Comencem ni més ni menys que amb el gran Dràcula, un personatge que ha estat protagonista de còmics llegendaris, com la sèrie “La Tomba de Dràcula”, que va recopilar fa poc Panini i que es va esgotar. El Dràcula que ens ocupa aquí és aquesta magnífica adaptació de la pel·li de Francis Ford Coppola, possiblement una de les adaptacions més celebrades i que Norma acaba de reeditar en format de luxe, en blanc i negre i també en color, com es va concebre originalment. El més especial d’aquest Dràcula és que va comptar amb dos monstres del còmic per a la seva creació a principis dels 90: el guionista Roy Thomas, conegut per sèries com ‘Conan’, i el gran atractiu de l’obra, l’home que va convertir aquest àlbum en un objecte de culte, el dibuixant Mikle Mignola (per a la gent que no el conegui, el creador de ‘Hellboy’). Mignola té un estil de dibuix diferent i grotesc que juga molt amb els negres i les formes expressionistes. Aquest còmic va estar més de 20 anys a la nevera perdut, fins que fa poc va ser rescatat i distribuït un altre cop a Espanya per Norma. Una joia de què podeu gaudir en blanc i negre o en color. Imprescindible per als amants del rei dels vampirs.
2
‘La sonrisa del vampiro’
Suehiro Maruo. Panini, 2017
‘La sonrisa del vampiro’ es tracta d’un còmic editat en format de luxe per Panini que ens introdueix al particular i terrorífic univers de Suehiro Maruo, un dels màxims exponents del gènere manga “ero-guro”, un gènere per a adults que dispara als tabús de la societat japonesa amb una explosió de sexe grotesc, violència extrema, deformitats i crítica social. Estem davant l’obra més coneguda internacionalment de Maruo, i, per sort, no es tracta del seu còmic més dur, pornogràfic i provocador, tot i que té la signatura inequívoca del mestre de l'”ero-guro”. No us faltaran imatges de sexe, violència i certa depravació, però sempre al servei d’una història potentíssima amb un poder visual gairebé hipnòtic. És la història d’un vampir adolescent que es mou per una societat japonesa decadent, deshumanitzada i pertorbadora, on els adults són tan perillosos com el protagonista.
3
‘American vampire’
Scott Snyder, Stephen King i Rafael Albuquerque. ECC Comics, 2017
‘American vampire’ tracta una història que té com a protagonistes dos vampirs: una actriu i un atracador de bancs molt carismàtic que es diu Skinner Sweet. En aquest univers, els vampirs han evolucionat de diferents maneres segons el lloc i la cultura de procedència. Hi ha els vampirs europeus, per exemple, i també els americans, que són els que protagonitzen la sèrie, que comença a l’Amèrica de principis del XX i, a partir d’aquí, ens va oferint les aventures dels vampirs protagonistes al llarg de la història dels Estats Units. Hi ha trames que passen als anys 30, a la Segona Guerra Mundial, als 60, etc. És un còmic d’acció, misteri i aventures més que de terror, un divertiment infal·lible que us enganxarà. Per cert, als primers cinc números el guió està escrit per Rick Remender, creador de la sèrie, amb l’ajuda de Stephen King. La sèrie va tenir tant d’èxit que té “spin-offs” i tot.
4
‘Vampir’
Joann Sfar. Fulgencio Pimentel, 2013
Generalment els vampirs són éssers malèvols, sanguinaris, criatures que infonen terror. En aquest cas, el protagonista de ‘Vampir’, còmic publicat per Fulgencio Pimentel, és tot el contrari, ja que es tracta d’un Nosferatu inspirat en el vampir de Murnau, que és una criatura adorable, tendra i romàntica de la qual t’enamores a la primera pàgina. ‘Vampir’ és la demostració que al gènere vampíric encara no està tot dit i es poden donar girs inesperats al mite, com és el cas dels diferents còmics que Sfar ha dedicat al personatge. Joann Sfar és un gran del còmic francès i europeu, i ‘Vampir’ és la seva obra més popular i internacional, una obra que ha seduït milers de lectors de totes les edats gràcies a la barreja d’humor, tendresa i romanticisme que desprèn. El protagonista és un vampir bo i delicat, que clava només un ullal perquè la víctima cregui que l’ha picat un mosquit, que visita de nit El Louvre per veure la llum del sol als quadres i que va a la piscina nocturna per millorar la seva escoliosi. Una petita obra mestra que us remourà el cor amb el seu romanticisme i malenconia i de la qual han sortit més còmics, com ‘Pequeño Vampir’ (amb el protagonista de petit) o ‘L’amour’, la continuació de ‘Vampir’. Fulgencio Pimentel està a punt de treure un “spin-off” amb una de les protagonistes secundàries.
5
‘La calambre”
Ángel Mosquito. La Cúpula, 2013
‘La calambre’, publicat per La Cúpula, és un còmic poc conegut, obra de l’autor underground argentí Ángel Mosquito. Amb un estil cru i lleig, ens presenta uns vampirs que no tenen res a veure amb els éssers glamurosos i seductors que ens han pintat la literatura fantàstica i les pel·lis. Són pobres, bruts, quinquis i lletjos. ‘La calambre’ està més a prop de ‘Perros callejeros’ que d’’Entrevista con el vampiro’, per entendre’ns. Ens explica la història de dos vampirs que fan de recollidors de cartó i ferralla en un suburbi terrible als afores de Buenos Aires. Els vampirs sobreviuen inserits a la societat argentina en plena crisi socioeconòmica de principis dels 2000. No poden alimentar-se d’humans perquè els vigila la policia i han de sobreviure menjant “morcilla” (sang de porc cuita) per evitar la “calambre”, és a dir, el mono de sang. En aquest context de precarietat i pobresa, Mosquito ens explica una història farcida d’humor negre, “slang” argentí i violència gratuïta que sota la catifa amaga una crítica despietada de la societat argentina i la crisi que va viure aquest país. El més interessant de ‘La calambre’ és que els vampirs de vegades són més humans que els mateixos humans, i els autèntics xuclasang són els altres, per exemple els policies corruptes.
