L’entrada de les tropes dels EUA es va produir el 5 de maig de l’any 1945, només tres dies abans de la capitulació del Tercer Reich. La història de Barcelona i aquest camp de concentració ha quedat lligada per sempre a través d’ells i dels que van aconseguir sobreviure.

Però la relació entre Barcelona i l’Alemanya nazi en el context de la Segona Guerra Mundial va més enllà del camp de Mauthausen i se sustenta en la complicitat del règim franquista. Aquestes són algunes de les persones i dels fets més destacats d’aquesta història.

Francesc Boix, el fotògraf de Mauthausen

Francesc Boix, conegut com el fotògraf de Mauthausen, va ser un dels supervivents del camp i va esdevenir clau per l’esclariment dels crims que s’hi van cometre. Gràcies a la seva feina al laboratori fotogràfic del camp, va aconseguir preservar i treure les fotografies que mostraven i demostraven els brutals assassinats i les terribles condicions dels presoners. El seu testimoni als judicis de Nuremberg i Dachau va ser clau per condemnar alguns dels jerarques nazis del Tercer Reich.

Un altre barceloní que va estar presoner a Mauthausen és Eliseu Villalba, sotsdirector del Mercat del Ninot abans de la Guerra Civil. Villalba va impulsar l’any 1962 la fundació de l’Amical Mauthausen i va contribuir a la recuperació de la memòria històrica.

A més de Boix i Villalba, molts altres barcelonins van passar per Mauthausen i pels diferents camps de concentració nazis. Una d’aquestes persones és la Mercè Núñez, que primer va estar a Sarrebruck i després a Ravensbruck, on va coincidir amb Neus Català. Núñez, militant comunista, va ser inclosa a la llista que l’havia de portar a la cambra de gas un dia abans de l’alliberament del camp, però se’n va lliurar gràcies a l’entrada de les tropes aliades.

La Barcelona nazi dels 40

El règim franquista, tot i la seva pretesa neutralitat, va col·laborar decididament amb l’Alemanya nazi i va participar en la deportació de presoners als camps d’extermini. Tan bona era la relació, que l’any 1940 es va produir la visita de Himler a Barcelona per mantenir contactes amb la comunitat nazi alemanya de la ciutat. Però també per buscar el Sant Greal, que el gerarca nazi situava a Montserrat.

Mentre va durar la Segona Guerra Mundial, i sempre amb la complicitat del règim franquista, els nazis van celebrar tota mena d’actes a Barcelona i hi van desplegar tota la seva parafernàlia propagandística. L’ocupació nazi de Barcelona va tenir com a escenaris el Paraninf de la Universitat de Barcelona, el Teatre Tivoli, el Teatre Coliseum —on va lluir la propaganda nazi  amb esvàstiques i retrats del Führer—, o el Palau de la Música.

L’estació de França també es va posar al servei del nazisme, i des d’allà va sortir la División Azul, el grup de voluntaris que van anar a lluitar al front de l’Est al costat de Hitler.

American Joint

Barcelona, escenari secret de la Segona Guerra Mundial

Barcelona, tot i no ser un escenari directe de la guerra, va viure alguns episodis clau del conflicte gràcies a la neutralitat formal de l’estat franquista.

El 1943, en plena guerra, el port de Barcelona va ser testimoni d’un important intercanvi de presoners, un dels més importants de la Segona Guerra Mundial. S’hi van intercanviar uns 1.100 presoners alemanys i una xifra similar d’anglesos, australians i neozelandesos. L’Espanya franquista buscava, així, netejar la seva imatge davant els aliats europeus i presentar-se com a un estat neutral.

Barcelona també es va convertir en refugi de ciutadans europeus que fugien de la guerra, molts d’ells, jueus. Entre el 1941 i principi del 1946, va funcionar a la ciutat una associació benèfica jueva i semiclandestina anomenada American Joint Distribution Company, que ajudava els jueus que fugien de l’extermini nazi. Es calcula que n’hauria atès uns 8.000.

Els espies i els serveis secrets van jugar un paper clau en el conflicte bèl·lic. I l’agent doble més important del segle XX i més decisiu de la Segona Guerra Mundial, va néixer a Barcelona. Joan Pujol i García, més conegut com a Garbo, ha passat a la història com l’espia que va enganyar Hitler. La seva proesa va ser fer creure als alemanys que el desembarcament aliat a Europa es produiria pel pas de Calais, quan realment es va produir per Normandia.

Nens robats i presoners retornats

Acabada la guerra, una de les qüestions a resoldre era la de les persones desplaçades i els presoners. Un cas molt especial va ser el d’un grup de nens polonesos que els nazis havien robat a les seves famílies. Un cop alliberats, els aliats no sabien què fer-ne i van decidir repartir-los entre diferents estats. Espanya, preocupada per rentar la seva imatge, va decidir acollir-ne una part. Els nens robats de Polònia van ser portats a viure al barri del Coll, a l’antiga Casa Marsans.

La repatriació de presoners també va ser utilitzada pel règim franquista. L’arribada del Semíramis al port de Barcelona, un vaixell carregat de presoners de guerra, va suposar l’acte de propaganda franquista més important de l’època. Es van repatriar 286 persones. Bona part dels qui tornaven, uns 229, eren els voluntaris de la División Azul, aquells que el 1941 havien marxar cap a la URSS a combatre amb les tropes de Hitler.

Amical Mauthausen contra l’oblit

L’any 1962, els supervivents republicans dels camps de concentració nazis van crear a Barcelona, en ple franquisme i en la clandestinitat, l’associació “Amical de Mauthausen i altres camps i de totes les víctimes del nazisme d’Espanya“. La seva tasca era, i és, conservar la memòria dels deportats republicans als camps de concentració nazi.

Els camps de concentració treuen el cap a la Barcelona del segle XXI

Han passat molts anys del final de la Segona Guerra Mundial i de l’alliberament dels camp de concentració, però de tant en tant, encara sorgeixen històries de ferides mal tancades. És el cas de la Dory Sontheimer i les set caixes que van canviar el passat.

L’any 2002, en morir la seva mare, Dory Sontheimer, una farmacèutica barcelonina, va trobar la correspondència familiar a unes capses amagades en un altell. A través de cartes i documents, va descobrir la vertadera història de la seva família, que els seus pares li havien amagat per protegir-la. Els Sontheimer eren jueus i van arribar a Barcelona fugint de l’Alemanya nazi. Aquí van refer la seva vida com a catòlics per evitar problemes. Però no tota la família ho va aconseguir: els avis materns de la Dory van ser deportats a Auschwitz el 1942.

I encara una història més que connecta el present amb la Segona Guerra Mundial. Aquesta comença als Encants, l’any 2010, quan una decoradora hi va trobar una cantimplora amb molta història. Seguint la pista del text en ciríl·lic gravat a mà, va descobrir la història d’un soldat serbi que va acabar en un camp de concentració d’Alemanya.