El veïnat del Camp de la Creu, situat entre els carrers d’Entença, Gelabert i travessera de les Corts, és més antic fins i tot que el complex de casetes de la Colònia Castells. Es va crear al segle XIX, al voltant de la plaça del Carme, per acollir els obrers que a poc a poc es traslladaven a les Corts, en ple procés d’industrialització.

Part del veïnat s’ha vist afectat pel projecte urbanístic de la Colònia Castells, que ja fa 15 anys que dura. Alguns edificis s’han enderrocat i a la zona s’han construït diversos blocs per als veïns reallotjats de la colònia. La transformació ha rebut un impuls: al març, el consistori va aprovar una dotació pressupostària de 22,5 M per tirar endavant l’última fase de transformació, que comportarà l’enderroc de diverses finques dels carrers d’Entença i Montnegre.

Un cap de cabra en el punt on es venia llet

L’historiador i veí de la zona, Adrià Terol, alerta que en aquesta transformació hi ha diversos elements històrics que es perdran, com ara el cap de cabra que hi ha en un dels edificis del carrer de Montnegre que s’enderrocaran i que indicava que allà, durant molts anys, “s’hi va vendre llet de cabra”.

Altres elements, com ara una placa a la plaça del Carme o el cap de cavall de la Cavallerissa Comes —una antiga empresa de transports— sí que s’han conservat i no estan afectats per cap projecte urbanístic, assegura.

El cap de cavall del carrer de Morales indicava la presència d’una empresa de transports

Terol explica que el barri va començar a prendre forma, sobretot amb la instal·lació al recinte de l’Escola Industrial actual de la fàbrica Can Batlló al 1870, i es va consolidar, ja al segle XX, amb l’aparició de la Colònia Castells.

La plaça del Carme era i cotinua sent el centre del veïnat del Camp de la Creu

El llegat històric dels barris treballadors

L’historiador assegura que durant anys va ser un barri treballador ple de vida, que s’articulava al voltant de la plaça del Carme. Ara bé, reconeix que amb el temps part del patrimoni històric s’ha anat perdent. “Ens dona la sensació que de vegades la memòria d’aquests barris no es conserva tant perquè no hi ha edificis d’arquitectes importants, però en realitat aquests edificis també formen part de la història dels barris“, assegura Terol.