El seu destí era la cambra de gas, però Mercè Núñez va sobreviure a dues guerres i mai no va deixar de lluitar contra el feixisme.

Mercè Núñez Targa va néixer al carrer de Santa Anna número 5. La seva mare regentava una xocolateria per la zona de la Rambla de Canaletes, i el seu pare tenia una joieria a la Rambla de les Flors número 8. A partir del 16 anys va deixar els estudis i se’n va a treballar a una empresa cinematogràfica.

En plena república, l’any 1934, va fer de secretària del cònsol general de Xile a Barcelona, en Pablo Neruda. De seguida es va vincular a associacions llibertàries, com l’Ateneu Enciclopèdic Popular, i a associacions feministes vinculades al món esportiu. A partir de l’inici de la guerra civil, va deixar aquest món llibertari i va passar a la JSU. Més tard es va afiliar al PSUC, on hi va fer feines burocràtiques a la Casa Milà (La Pedrera).

Quan va acabar la guerra, el partit comunista li va demanar que reorganitzés el partit a Galícia. Núñez es va instal·lar a la Corunya, on hi tenia família paterna, però aviat seria detinguda juntament amb onze companys més. D’aquesta manera, va quedar desarticulat el partit comunista a la clandestinitat.

Núñez va ingressar a la presó de Betanzos, primer, i més tard a la presó de Ventas, a Madrid. Al judici, deu de les seves companyes van ser condemnades a mort, i ella, a 12 anys i un dia de presó.

Gràcies a un error administratiu, va sortir en llibertat l’any 1942. Va tornar a Barcelona i es va instal·lar a la Rambla de les Flors, on el seu pare encara tenia el negoci. Un negoci, per cert, que va perdre mesos més tard per la repressió franquista. Núñez va decidir, aleshores, passar a la clandestinitat i creuar la frontera a França per seguir la seva feina antifeixista.

Ja a França, va ser detinguda a Sallagosa. Primer la van enviar a una presó, i després, al camp de concentració d’Argelers. Gràcies a un permís de treball, va aconseguir sortir del camp i va estar cuidant porcs durant un temps. Aleshores va aconseguir una feina de cuinera al comitè central de la Gestapo a Carcassona. Aprofitant aquesta feina, recollia informació per la resistència. Però de nou va ser detectada i detinguda. Aquest cop va ser torturada per un dels més famosos torturadors de França, Rene Bach, i posteriorment enviada a diferents camps de concentració: primer a Sarrebruck i després a Ravensbruck, on va coincidir amb Neus Català.

Un cop a Ravensbruck, va ser integrada en un comando que treballava en una fàbrica d’obusos a Leipzig. Allà, el grup de dones republicanes, tant franceses com catalanes, van protagonitzar vagues de fam per reclamar millores alimentàries. També van fer feines de sabotatge al obusos.

Un dia abans de l’alliberament, Núñez va ser inclosa a la llista que l’havia de portar a la cambra de gas. Però finalment, el 14 d’abril de 1945, van entrar les tropes aliades i se’n va lliurar. Núñez estava en condicions pèssimes a conseqüència de l’escarlatina i la tuberculosi, gairebé a punt de morir. Va ser enviada a un hospital de París i va sobreviure. Allà va rebre la notícia de la detenció de Rene Bach, el seu torturador i assassí de molts republicans catalans. Ella va exigir anar al judici contra Bach per declarar contra ell. Bach va ser condemnat a mort. En aquest judici, a més, va conèixer el seu futur marit, amb qui es van instal·lar a Drancy. No va tornar a la península fins a la mort del dictador.

El 1968, encara des de França, va participar en la creació del partit comunista de Galícia.

Mercè Núñez va morir a Galícia l’any 1986, després d’haver rebut per part de l’estat francès totes les condecoracions possibles en reconeixement a la seva lluita antifeixista. A casa nostra ha estat un personatge oblidat fins fa relativament poc temps.