A principis d’abril, les obres a un col·lector de la Diagonal, a l’altura del carrer de Bailèn, van deixar al descobert unes restes arqueològiques. Per saber de què es tracta, quin valor tenen i quins són els procediments que es fan servir per rescatar i protegir una troballa d’aquesta mena, l’Antonio Baños conversa amb el Xavier Maese, arqueòleg del Servei d’Arqueologia de Barcelona.

Una troballa prevista

El Xavier Maese comença dient que no els ha sorprès l’aparició de restes arqueològiques en aquest lloc perquè els experts ja tenen indicis del que pot sortir quan s’obre una determinada zona. Per a aquest motiu, s’adverteix els promotors de l’obra per endavant.

A través de l’estudi d’un plànol del 1827, el Servei d’Arqueologia de Barcelona sabia que a la zona hi trobarien un antic torrent i una estructura de canalització d’aigua. En uns plànols posteriors, del 1855-1884, i arran del pla Cerdà, sabien que en aquest lloc hi trobarien alguna estructura construïda en forma quadrangular.

Les restes es taparan

Els propers mesos, l’arqueòloga i directora Miriam Esqué farà la memòria científica i documentarà la troballa a partir d’arxius, per determinar finalment a què es correspon.

Qualsevol troballa arqueològica, el primer pas és documentar tot allò que es trobi. Després es decideix si val la pena conservar-la o si es pot destruir per fer-hi l’obra prevista. Només en el cas de troballes de gran interès, és obligatòria la seva conservació. En el cas de les restes de la Diagonal, acabaran desapareixent per fer-hi el col·lector previst que baixa 100 metres.

Troballes previstes i troballes sorprenents

Josep Pujades, responsable de les intervencions arqueològiques del Servei Arqueològic de Barcelona, fa servir l’humor per explicar com s’encaixa la troballa d’unes restes arqueològiques. Diu que sempre agraden, si són a casa del veí. Això es deu a la llegenda negativa que parla d’aturada d’obres, despeses, etc. I això no és així. Pujades explica que abans de començar una obra ja hi ha uns estudis que prediuen l’aparició de restes arqueològiques. De tal manera, que ja es fa un seguiment a través d’una empresa del sector. Adverteix que les obres que sempre s’aturen són aquelles que es fan sense permís.

Sopreses, misteris i enigmes

Una de les sorpreses que s’ha trobat el Servei d’Arqueologia de la Barcelona al llarg dels anys va ser les restes d’una dona del neolític a la plaça de la Gardunya. Una altra va ser la via romana del Mercat de Sant Antoni. Al solar dels antics jutjats, al passeig de Lluís Companys, s’hi ha trobat una necròpolis enorme dels segles IX, X i XI, i encara no se sap a què respon.

Per contra, hi ha coses que encara no s’han trobat i que s’espera trobar algun dia. És el cas de l’església de Santa Eulàlia, que hauria d’estar a la carretera de Rives amunt, però que ningú no ha localitzat.

Pujades explica que la tècnica de construcció de les restes trobades a la Diagonal està relacionada amb la del pou d’Hostafrancs. Totes dues estan fetes amb rajoles de rebuig, però qui les va posar va tenir cura d’ajuntar-les per colors.