L'”Amical de Mauthausen i altres camps i de totes les víctimes del nazisme d’Espanya” és una fundació creada el 1962 que conserva la memòria dels deportats republicans als camps de concentració nazi. La seva seu és al carrer de Sils, 1-5, molt a prop de la Rambla. Rosa Torán, historiadora i autora del llibre ‘Josep Miré Musté (1907-1944)’, n’explica la història.
Creada per evitar l’oblit
Aquesta associació és la degana en el seu gènere a Espanya. Va sorgir en plena dictadura i, per tant, va haver d’actuar en la clandestinitat. No va ser legalitzada fins al 1978. Amical de Mauthausen va ser creada pels supervivents dels camps que anaven tornant a Espanya des de França. Es van començar a posar en contacte, van crear una xarxa i, en poc temps, ja eren uns 200, entre supervivents, vídues, orfes o familiars. Finalment, van crear una associació com ja hi havia a altres països per donar-se suport moral, per lluitar per les indemnitzacions de la República Federal Alemanya i, sobretot, per crear un ambient de fraternitat i sortir de l’oblit de la societat franquista.
Mauthausen és el camp on es van tancar més republicans, més de 7.000, però uns 2.000 més van anar a parar a altres camps. Per aquest motiu, malgrat el nom, està dedicat al més emblemàtic dels camps d’extermini, tot i que l’associació abasta tots els camps.
Els pares de l’associació
L’associació catalana es va inspirar especialment en l’associació que hi havia a França i va rebre’n ajuda, al principi. El pare de l’entitat va ser en Joan Pagès, però hi van col·laborar des del primer moment Joaquim Amat Piniella, Eliseu Villalba, López-Àrias, etc. En pocs mesos, van aconseguir establir una xarxa per tot Espanya.
L’any 1962 hi van haver les famoses riuades del Vallès. L’aleshores secretari general de l’Amical de Mauthausen de França, Émile Valley, va entrar a Espanya amb el pretext de portar pots de llet pels damnificats de la riuada i, gràcies a això, va ser possible organitzar una trobada amb els supervivents espanyols a la Fonda Espanya. Les següents reunions, sempre clandestines, es van fer a llocs inversemblants, com estacions de tren i, és clar, pisos particulars. Van ser especialment destacades les reunions fetes a un bar del carrer Nou de la Rambla, propietat d’un antic deportat.
El matrimoni Joan Escuer i Constanza Martínez, tots dos deportats, van dedicar part de la seva vida a explicar la seva experiència arreu del país.
Un conseller de la Generalitat a Mauthausen
Als arxius de l’associació s’hi guarda documentació personal dels deportats, tant dels supervivents com dels assassinats als camps. Entre d’altres, hi ha la documentació de Josep Miret Musté, qui va ser conseller de la Generalitat i impulsor del PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya). Va ocupar diversos càrrecs a la Generalitat i el 1937 va ser nomenat conseller de Proveïments. Miret va ser fet presoner a França i enviat a Mauthausen. Allà va ser ferit per un bombardeig aliat i rematat per un agent de les SS. La seva història va ser desconeguda fins fa pocs anys.
