L’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i l’Ajuntament de Barcelona acaben de publicar el llibre ‘Paisatge històric a la muntanya de Montjuïc: resultats del projecte La Satalia’, que es pot descarregar gratuïtament en línia, i que aporta llum sobre alguns aspectes històrics que han marcat la transformació de la muntanya al llarg dels anys i la seva influència sobre la ciutat de Barcelona.
Un tram de l’antiga via romana travessa la barriada
L’objectiu era verificar l’existència d’un possible tram de la via romana de Barcino al Llobregat, a l’àrea del barri de la Satalia. Un aspecte que l’estudi ha demostrat. Josep Maria Palet, director de l’ICAC, assegura que el passatge antic de València del veïnat conserva la traça d’una antiga via romana: “Si fessin excavacions al vessament d’aquests murs potser encara més avall trobaríem els carreus de l’antic camí romà“, assegura Palet.
L’estudi també ha determinat la situació de les antigues pedreres que durant anys van abastir les construccions de Barcelona, així com la ubicació exacta de l’esglèsia de Sant Julià, actualment desapareguda.
La muntanya de Montjuïc, bressol de Barcelona
Per a la Carme Miró, encarregada del programa Barcino del Servei d’Arqueologia de Barcelona, l’estudi ubica diferents punts importants per la fundació de Barcelona. “Quan diem que Montjuïc és bressol de la ciutat, ho diem a dos nivells: d’una banda, és on trobem les restes més antigues, epipaleolítiques a la zona del Morrot i, de l’altra, Barcelona es va abastir de pedra de Montjuïc fins al Modernisme“, assegura Miró.
Desafectació del veïnat de la Satalia
Bona part de la importància de l’estudi rau en les implicacions urbanístiques que ha tingut en la planificació de la ciutat. La demostració de la singularitat de la Satalia i el seu interès històric van fer que l’Ajuntament desafectés la barriada i permetés mantenir en peu bona part de les cases de la zona, com demanaven de feia anys els veïns.
