Al Consolat de Mèxic hi ha un rellotge que marca l’hora en què els valors republicans van quedar congelats en el temps. Està al passeig de la Bonanova 55, a la Casa Muley Afid. Dins hi ha el rellotge de paret que l’any 1939 va quedar aturat per sempre. Ho explicava Héctor Oliva, autor del llibre ’20 històries de la Barcelona americana, i una pregunta descarada’, en aquest capítol del programa ‘Va passar aquí‘.
Mèxic aliat de la República
Mèxic i el seu president, Lázaro Cárdenas, van jugar un paper molt important en la defensa del govern republicà. Després de la guerra, va ser un dels països que va acollir més exiliats espanyols. En van ser més de 20.000: des dels coneguts “Nens de Morelia”, nens del Vallès i del Raval que van anar a aquesta població durant la guerra, fins a grans polítics.
Mèxic, de fet, mai no va reconèixer el règim franquista. L’ambaixada que representava a Espanya a Mèxic era la republicana. Als anys 50, Josep Tarradellas va ser proclamat president de la Generalitat en una sessió celebrada a l’ambaixada de la República d’Espanya a Mèxic.
El gener de 1939, les tropes franquistes van entrar per la Diagonal. En aquella època, el consolat de Mèxic estava situat a la confluència entre la Diagonal i el passeig de Gràcia. El personal del consolat mexicà va abandonar el país de seguida. El conserge de l’edifici, però, va decidir conservar algunes coses de valor perquè no caiguessin a mans dels franquistes. En aquell moment, pensava que les hauria de custodiar per un període breu, d’uns sis mesos, fins que es reobrís el consolat. Però Mèxic no el va reobrir en tot el període franquista.
Obertura del consolat
L’any 1978, un cop recuperada la democràcia, Mèxic va tornar a obrir el consolat a Barcelona. Un dia es va presentar al consolat un noi amb una furgoneta carregada d’objectes. Es va presentar com el fill de l’antic conserge, ja mort. El seu pare li havia fet prometre que el dia que el consolat tornés a obrir, tornaria aquell llegat.
L’any 2003, el consolat de Mèxic es va traslladar a la casa Muley Afid, un edifici encarregat per un soldà marroquí exiliat a Puig i Cadafalch l’any 1914. El cònsol d’aquell moment, l’escriptor Sealtiel Alatriste, va voler posar en valor el paper que Mèxic havia jugat durant el franquisme, i va veure que aquell rellotge aturat a les dues de la tarda d’un dia del gener del 1939, reflectia molt bé els valors republicans aturats en el temps. Des d’aleshores, el rellotge aturat presideix la sala d’actes i reunions del consolat.