El Poble Espanyol es va convertir durant la Guerra Civil en el camp de treball més gran de tota Catalunya, per on van passar milers de presos que no cabien a la Model.

El Poble espanyol es va construir amb motiu de l’Exposició Universal de Barcelona de 1929 per recrear la tradició arquitectònica dels pobles d’Espanya. Aquest recinte es va construir per ser enderrocat en finalitzar l’exposició, però això no va passar. Possiblement hi tingui molt a veure com es va fer i l’equip de persones que el van dissenyar.

L’encàrrec de la construcció del Poble Espanyol va recaure sobre un grup de persones entre les que hi havia Miquel Utrillo, a qui se’n considera el pare. També hi havia Xavier Nogués, un pintor de l’època, i dos arquitectes, Ramon Raventós i Francesc Folguera. Entre aquestes quatre persones hi va haver una sintonia molt gran i una voluntat compartida de fer una feina que no fos efímera. D’aquesta manera, allò que havia de ser una construcció gairebé escenogràfica, va esdevenir un projecte arquitectònic.

L’equip d’Utrillo va fer un pla urbanístic seriós i va triar amb molta cura els models de construcció que s’hi havien de fer. Tant és així, que van modificar el projecte original i els anys 27 i 28 van viatjar diverses vegades per Espanya per documentar-se. Els primers viatges eren per comprovar la veracitat d’allò que havien triat, però de seguida van veure que ho havien de canviar pràcticament tot. I així ho van fer.

Un dels canvis importants va ser la introducció del barri andalús, que no existia a l’avantprojecte original. El motiu és que aquell mateix any, el 29, s’havia de celebrar la Cimera Ibero-Americana a Sevilla i es volien evitar rivalitats amb Andalusia. Però el rei Alfons XIII, en una visita a les obres del Poble Espanyol, va insinuar que trobava a faltar Andalusia. I tothom va entendre que hi havia de ser.

Durant la Guerra Civil, el Poble Espanyol va perdre la seva vessant lúdica i es va transformar en un camp de treball, el més important dels sis que hi havia a Catalunya. De fet, va ser la seu de la resta dels camps. En aquest centre s’agrupaven i es tornaven a distribuir presoners que venien de diferents llocs. Es va omplir de quintacolumnistes, feixistes, acusats de donar suport al cop d’estat, pròfugs de l’exèrcit republicà, anarquistes i delinqüents comuns. Va rebre entre 7.000 i 8.000 presos. Els presoners fixes del Poble Espanyol sortien cada dia a treballar a les obres de la ciutat, principalment construccions militars.

Després de la guerra, el Poble Espanyol va ser la seu del Museu d’Indústries i Arts Populars, i tenia una secció etnogràfica. La intenció era donar-li un ús important perquè no fos enderrocat.

L’ús que se li va donar els anys 50 és el què perdura encara avui, un recinte de la recreació de l’artesania de diferents llocs d’Espanya.