Les set caixes que va trobar la Dory a casa dels seus pares li van fer descobrir la seva vertadera identitat i el destí tràgic de la seva família.

El recinte de la fàbrica Lehmann, al carrer del Consell de Cent 159, és un espai vinculat a la història de la família de la Dory Sontheimer, la protagonista d’aquesta història.  Ella, però, no en va saber res fins la mort de la seva mare, l’any 2002, amb la troballa de les set caixes.

Els avis de la Dory van arribar a Barcelona sobre l’any 1900 i van obrir la fàbrica Lehmann, filial d’una empresa de Nuremberg. Des del principi va ser una fàbrica important, amb 300 treballadors, dedicada a la producció de nines de porcellana.

L’any 1929, el pare de la Dory i la seva germana van fugir de l’Alemanya nazi i van anar a Barcelona, on ja era el seu pare. Tota la família era de religió jueva. El pare de la Dory es va posar a treballar a la fàbrica Lehmann i la germana, a una empresa cinematogràfica. La mare de la Dory va abandonar Alemanya l’any 1933 per les mateixes raons que el pare. Va venir a Barcelona perquè coneixia la tia de la Dory. Va pensar que quan passés l’onada d’antisemitisme a Europa podria tornar a Alemanya. Els pares de la Dory es van conèixer d’aquesta manera a la fàbrica Lehmann i es van casar l’any 1936.

Amb l’esclat de la guerra civil espanyola i la segona guerra mundial, els pares de la Dory van pensar que des de Barcelona podrien rescatar els familiars que tenien per Europa. Però va ser impossible. Van assistir amb impotència a la destrucció de la família.

Els pares de la Dory es van convertir al catolicisme i ella ja va ser educada com a catòlica dins l’estat franquista. La Dory mai no va conèixer els noms dels seus avis materns. La seva mare no l’hi va explicar res de la història de la família, probablement perquè li resultava molt dolorós recordar-la.

La mare de la Dory va morir l’any 2002 i ella va anar al seu pis a desmuntar-lo. A l’altell de la seva habitació de soltera es va trobar set caixes que estaven darrera d’unes mantes. En aquestes set caixes hi va trobar la història de la seva família centre-europea. Cada caixa portava el nom d’un membre de la família i, a dins, perfectament endreçats, hi havia documents, cartes i fotografies. Era, alhora, la història de l’holocaust.

Per la Dory, la troballa va ser un cop molt fort. Però també va ser la manera de conèixer la seva pròpia història i de poder construir el futur amb la seva retrobada família. La Dory ha localitzat els descendents dels familiars supervivents de l’holocaust a Buenos Aires, Praga, Boston, Seattle, Mont-Real, Londres… Assegura que ha pogut conèixer el significat de la paraula diàspora.

El contingut d’una de les caixes va ser determinant perquè la Dory es decidís a explicar la seva història. És la carpeta dels seus avis materns. A dins hi ha totes les cartes que van escriure des de la seva deportació, el 1940, fins la seva darrera parada a Marsella abans de ser deportats a Auschwitz, el 31 d’agost de 1942. Durant aquest període, els pares de la Dory van intentar portar els avis a Espanya, però va ser impossible, especialment a partir del 1939 amb la llei de fronteres de Franco, que negava l’entrada Espanya de jueus i maçons.

La Dory va aconseguir reunir els descendents familiars a la fàbrica Lehmann, a Barcelona.