A la confluència del portal de l’Àngel amb la plaça de Catalunya hi havia als anys 40 l’Hotel Bristol. A les seves dependències, els germans Joel i Samuel Sequera van atendre milers de ciutadans jueus que fugien de l’extermini nazi. Tot plegat gràcies a una associació benèfica jueva anomenada American Joint Distribution Company.

Persecució nazi a Europa

Al principi dels anys 40, la persecució de les persones jueves a l’Europa ocupada per les tropes alemanyes es va intensificar i van aparèixer els camps de concentració. Espanya i Portugal, com a països neutrals, van començar a rebre refugiats jueus buscant seguretat. A Barcelona hi van arribar molts a través del Pirineu lleidetà i del gironí, però aquells que queien a mans de la policia o la Guàrdia Civil eren empresonats o portats a camps de concentració.

La creació d’una xarxa d’acollida estable

Va arribar un moment en què la comunitat jueva internacional se’n va adonar que la península Ibèrica era l’únic lloc de salvació d’aquests milers de ciutadans jueus que fugien de l’holocaust i va muntar una estructura d’acollida. Fins a aquell moment, aquesta acollida estava a mans de les ambaixades i els consolats. Aleshores van instal·lar a Barcelona una representació de l’American Joint. Per a tal efecte, es van traslladar des de Portugal els germans Sequera, que van establir la seu de l’organització a una planta de l’Hotel Bristol que van llogar. Als inicis, American Join treballava clandestinament sota la bandera de la Creu Roja portuguesa.

Una de les funcions de l’American Joint era entrar en contacte amb les forces de seguretat espanyoles per evitar que seguís empresonant els ciutadans jueus que arribaven a la ciutat. Un cop aconseguit aquest primer pas, els registraven a l’hotel i a la comissaria de la via Laietana i els distribuïen per diferents hostals, cases d’hostes i pisos de lloguer. Es calcula que l’American Joint va atendre uns 8.000 persones de cultura jueva entre finals del 1941 i principi del 1946. En tot aquest temps, la seva oficina va patir diversos atemptats antisemites per part de l’extrema dreta.

A principis de l’any 45, els germans Sequera van abandonar l’Hotel Bristol i es van traslladar al passeig de Gràcia, 21. En aquells moments ja van arribar pocs ciutadans jueus a Barcelona i es van dedicar a reunir els familiars dels refugiats que havien quedat dispersos per Europa.

Buscant una nova destinació

El Govern espanyol no volia que aquests jueus es quedessin a viure a Barcelona i, en realitat, ells tampoc, perquè no tenien cap lligam amb la ciutat. D’aquesta manera, la segona gran tasca de l’American Joint va ser buscar un país d’acollida per a aquests ciutadans jueus. Les destinacions preferides per a aquestes persones eren els EUA, el Canadà, l’Amèrica del Sud o el protectorat britànic de Palestina. A principis dels anys 50, els germans Sequera van tornar a Portugal i, després, al Brasil.

Ho va explicar Josep Calvet, historiador, en aquest capítol de ‘Va passar aquí’.

L’ocupació nazi de Barcelona
Va passar aquí