Barcelona, com la resta de ciutats i territoris d’arreu del món, ha patit un nombre important d’epidèmies al llarg de la seva història, algunes de les quals de magnitud pandèmica. Al llarg dels segles, s’ha vist greument afectada per malalties com ara la pesta negra, la tuberculosi, el tifus, la lepra, la febre groga, la grip o, ara, la covid-19.
Aquests són alguns dels casos històrics d’epidèmies que han afectat a Barcelona al llarg del temps.
La pesta negra
La pesta negra va arribar al Mediterrani el 1348 i en sis anys va matar un terç de la població europea d’aquell moment. Les pandèmies de pesta es van repetir al continent fins al segle XVIII i van acabar amb la meitat de la població.
A Barcelona, la pesta negra del s. XIV va ser demolidora. Hi va haver diverses onades i el cementiris es van col·lapsar. A l’església Sant Just i Pastor hi ha l’única fossa de la pesta negra trobada fins ara a Catalunya i a Espanya. Es calcula que hi hauria enterrades unes 400 persones.
A finals del segle XVI, l’església del Pi va ser la protagonista d’un miracle relacionat amb una de les pitjors epidèmies de pesta que han afectat mai Barcelona. Gràcies a unes cartes que el Consell de Cent va enviar al virrei, se sap que l’any 1587 es van produir a Barcelona més de 10.000 morts a causa de la pesta.
El gran catarro
L’any 1580, Barcelona va patir una epidèmia de grip que es va conèixer com el gran catarro. Per evitar-ne la propagació, el Consell de Cent va establir controls de la gent que arribava a la ciutat a cases anomenades llatzerets. Allà s’estaven reclosos un màxim de 40 dies (la quarantena) fins que es demostrava que no patien cap símptoma de grip. Dels 35.000 habitants de Barcelona, 20.000 van caure malalts.
El tifus
L’octubre del 1914, una epidèmia de tifus va assolar Barcelona a causa de la contaminació de l’aigua distribuïda per la companyia municipal. Això va fer replantejar les canalitzacions d’aigua de la ciutat i l’Ajuntament va construir les Cases de l’Aigua de la Trinitat.
Per fer front a l’epidèmia de tifus i per atendre els malalts, l’any 1914, l’Ajuntament de Barcelona va construir uns pavellons de fusta provisionals a la vora del mar. Aquells pavellons són l’origen de l’Hospital del Mar.
La grip espanyola
La pandèmia de grip del 1918, coneguda com la grip espanyola, va posar a prova la ciutat que no donava l’abast per atendre els malalts i enterrar els morts. A Barcelona hi ha va haver uns 150.000 afectats i uns 6.000 morts. A tot el món, la grip espanyola va matar entre 50 i 100 milions de persones.
La lepra i la tuberculosi
A l’alta edat mitjana, a Europa occidental hi va haver un gran brot de lepra. Per acollir els malalts, van sorgir nombroses leproseries i hospitals de leprosos.
A Barcelona, els leprosos eren atesos a l’antic Hospital de Sant Llàtzer, a la plaça del Pedró. L’any 1401, aquest hospital es va fusionar amb l’Hospital de la Santa Creu. A principi del segle XX, la Santa Creu es va quedar petit i per aquest motiu, el 1904, es va construir el nou hospital de Sant Llàtzer, a Can Masdéu. Abans de la Guerra Civil, es va fer un nou edifici, molt més gran.
Acabada la guerra, les noves autoritats estaven més preocupades pel gran augment de casos de tuberculosi que no pas per la lepra i van demanar destinar 200 de les noves habitacions a aquests malalts.
La sida
L’any 1981 es va descriure per primer cop la sida, una malatia associada al virus de la immunodeficència humana (VIH). Aquell mateix any va morir la primera persona a Catalunya per aquesta malaltia. Fins ara, el VIH ha causat milions de víctimes a tot el món.
L’any 1989, l’artista i activista social Keith Haring va pintar a Barcelona el grafit ‘Tots junts podem aturar la sida’. Haring volia conscienciar la societat de la importància de protegir-se contra aquesta nova malaltia. Hi havia una motivació biogràfica, ja que ell mateix havia estat diagnosticat com a portador del virus. De fet, Haring va morir un any després, el 1990.
