Barcelona ha estat, al llarg de la història, una ciutat d’inventors i científics. Molts dels ginys tecnològics i dels avenços mèdics que avui són indispensables, van ser creats o descoberts en aquesta ciutat, especialment al llarg del segle XX. En altres casos, Barcelona va ser pionera a l’estat en la seva introducció.
‘Va passar aquí’ ens acosta a 12 invents i descobertes científiques que van néixer a Barcelona.
Les vacunes contra el tifus, el còlera, la tuberculosi i la ràbia
Jaume Ferran i Clua, el doctor Ferran, va crear a finals del segle XIX i principis del XX, les vacunes contra el tifus, el còlera, la tuberculosi i la ràbia. Se’l considera un dels pares de la microbiologia, a l’altura de Pasteur, Koch o Bright.
El primer gran laboratori farmacèutic
El doctor Ramon Pla i Armengol, un eminent tisiòleg, i el seu soci, el veterinari Joaquim Ravetllat, van crear el primer gran laboratori farmacèutic del país. El seu objectiu era trobar i comercialitzar un sèrum contra la tuberculosi. El 1930, ja venien els seus productes arreu del món.
Transport de sang per a trasplantaments
Durant la Guerra Civil espanyola, el doctor Frederic Duran i Jordà va inventar un sistema per transportar sang per als trasplantaments, cosa que no s’havia fet mai abans. D’aquesta manera, va crear el primer banc de sang modern d’Europa, amb donacions i la possibilitat d’emmagatzemar sang.
La primera UCI pediàtrica d’Espanya
La primera UCI pediàtrica d’Espanya es va inaugurar el 1968 a la planta baixa de l’Hospital Vall d’Hebron. Fins aquell moment, un servei similar només existia als països més desenvolupats.
El primer vaixell a motor d’hèlix
El 1543, va tenir lloc a les platges de Barcelona la primera prova d’un projecte militar que prometia revolucionar la marina: el primer vaixell a motor d’hèlix. La prova va ser un èxit a mitges, però el projecte va quedar abandonat pel desinterès de l’emperador, més preocupat per Flandes que per la Mediterrània.
El primer submarí
Narcís Monturiol va crear el primer submarí tripulat i impulsat per una forma primerenca de propulsió autònoma amb un motor químic anaeròbic, l’Íctíneo. Malgrat els èxits inicials i les bones perspectives, l’empresa de Monturiol va fer fallida i el projecte va naufragar.
El primer cotxe amb motor d’explosió de la península
El 1890, Francesc Bonet i Dalmau va construir el primer cotxe amb motor d’explosió de la península Ibèrica. Per desgràcia, el seu model no va ser una referència per la indústria de l’automòbil, que tot just començava a desenvolupar-se.
El primer vol a motor en avió de la península
L’11 de febrer del 1910 es va fer a l’antic hipòdrom de Can Tunis el primer vol a motor en avió de la península. La prova va resultar un èxit, a diferència dels dos següents intents, els dies 17 i 20, que van ser força més accidentats.
El telègraf elèctric
El doctor Salvà i Campillo va ser l’inventor, l’any 1795, del primer telègraf elèctric. La gran aportació de Salvà va ser transmetre informació entre dos punts llunyans mitjançant corrent elèctric i uns fils intermedis. Han hagut de passar molts anys perquè se li reconegués l’autoria.
La primera trucada de telèfon de la península
El primer telèfon de Catalunya va arribar gràcies a la família Dalmau, uns constructors d’instruments científics que estaven al cas de gairebé totes les invencions importants que hi havia al món. Ells van fer, l’any 1877, la primera prova de telèfon a Catalunya i a tot Espanya, a l’edifici històric de la Universitat de Barcelona.
El primer bolígraf d’Europa
Entre els anys 1940 i 1946, Josep Vila Sivill, empresari i activista cultural catalanista, va fabricar a Barcelona la primera estilogràfica de l’estat i el primer bolígraf d’Europa. Vila va invertir els guanys del bolígraf en la promoció de la cultura catalana.
El primer ordinador de l’estat
L’any 1964, Joan Majó, un enginyer industrial que més endavant va ser ministre d’Indústria i Energia, va crear el primer ordinador de l’estat. Els seus ordinadors van aconseguir situar-se entre els més venuts.
La Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
La Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona és l’entitat que ha estat testimoni dels principals avenços tecnològics del país en els seus 250 anys d’història. En alguns d’aquest avenços hi van participar directament els seus acadèmics, com Martí Franquès, químic barceloní que va descriure el tant per cent d’oxigen a l’aire el darrer terç del segle XVIII; el doctor Salvà, amb l’invent del primer telègraf; o Joan Casadevall, autor de la primera flota de Catalunya. A més, a l’acadèmia també s’hi feien demostracions, com la primera radiografia de l’estat espanyol, concretament, d’una clau, una mà i un peix.
Avui, l’acadèmia continua fent seguiment dels avenços científics i tecnològics que es van produint arreu.
