Per finançar l’antic hospital de la Santa Creu, les autoritats de la ciutat es van empescar solucions que no tenien res a veure amb la medicina.
La història de l’Hospital de la Santa Creu
L’antic hospital de la Santa Creu es troba entre el carrer del Carme i el de l’Hospital. Aquest era el gran hospital de l’antiga Barcelona i es finançava amb les entrades del teatre i els sorteigs de loteria.
A l’edat mitjana, la salut era un bé escàs i no existien grans centres hospitalaris. Les famílies de diners, per salvar la seva ànima en el moment de morir, deixaven al seu testament contribucions per la creació d’un petit hospital. A la Barcelona del segle XIV hi havia fins a sis hospitals, però massa petits com per sobreviure econòmicament.
El Consell de Cent va decidir aplegar tots els hospitals i fusionar-los en un de sol i construir un gran hospital per a les classes populars barcelonines. Era una gran nau on es practicava una medicina molt precària i on es tenien els malalts esperant la seva mort natural. La gent amb diners no acudia a aquest hospital, només el finançava, i recorrien a la medicina privada, amb atenció a domicili.
Fonts de finançament
L’hospital tenia diverses fonts de finançament: una de privilegi papal (quedar-se els diners de tots aquells que morien sense tenir fills), les donacions a través dels testaments i, des de 1587, amb el rei Felip II, la concessió del monopoli de la realització d’obres teatrals de Barcelona. Per aquest fi, l’hospital va decidir construir un teatre, l’anomenat Teatre de la Santa Creu, que a partir del segle XIX es va dir Teatre Principal i que encara avui es conserva a les rambles.
L’any 1700, l’hospital va prendre una decisió inèdita: finançar-se també a través d’un sorteig de loteria. La idea del sorteig era vendre vint-i-dos-mil números a cinc lliures i mitja cadascun. Els números eren cars, però el premi era molt elevat: dinou-mil tres-centes setanta lliures, el preu d’unes vint-i-cinc cases i el suficient per viure de rendes la resta de la vida. La mecànica del sorteig ha quedat escrita: hi havia dos globus, en un dels quals hi hauria els números i en l’altre, els premis. Uns nens, tal com es fa avui, extraurien els números i els premis. Aquest sorteig, però, no es va arribar a celebrar ja que la mort del rei Carles II, el novembre del 1.700, en va aturar la preparació.
Al llarg del segles XVIII i XIX el centre hospitalari va continuar finançant-se amb els recursos obtinguts del teatre i de les donacions particulars. Cada cop més, però, depenia dels fons municipals fins a la seva desaparició, ja en el segle XX.
