La comissió de govern ha aprovat destinar sis milions d’euros a l’expropiació de les casetes del carrer de l’Encarnació, a Gràcia, i evitar així el seu enderroc, i també la conservació de l’alzina bicentenària que hi ha en aquest terreny. A aquesta xifra se li ha de sumar 1,4 milions d’euros en concepte d’indemnització a la propietat per revocar la llicència que tenia concedida per iniciar les obres. En total, l’Ajuntament haurà de pagar 7,4 milions d’euros per adquirir les casetes.

El preu de l’expropiació s’ha fet de mutu acord amb la propietat, i preveu que aquesta retiri el contenciós administratiu que va interposar contra el procés de catalogació de l’alzina. De fet, aquest procés de catalogació de l’alzina és el que va permetre al consistori dictar les mesures cautelars per aturar l’enderroc de dues de les casetes del carrer de l’Encarnació, i revocar la llicència d’obres per construir nous habitatges. L’Ajuntament va trobar en l’expropiació la millor via per garantir la conservació d’aquest patrimoni arquitectònic, davant la negativa inicial de la propietat de vendre les finques. L’alzina s’ha catalogat perquè formi part del llistat d’arbres d’interès local i gaudeix de protecció.

Una escola bressol i un equipament

Un cop l’Ajuntament hagi adquirit l’espai, les casetes d’Encarnació es convertiran en una escola bressol. Les casetes es mantindran intactes i el que faran és integrar a l’interior el nou centre educatiu. A més, just al darrere s’hi farà un equipament dotacional. El projecte es va aprovar inicialment en comissió el mes d’abril passat.

La lluita veïnal salva les casetes d’Encarnació

Els veïns de Gràcia, agrupats en la Plataforma Salvem l’Alzina, van ser els primers que es van oposar a l’enderroc de les finques centenàries d’Encarnació, ocupant l’espai el novembre del 2018. Amb la protesta van aconseguir aturar l’enderroc i, a partir d’aquí, l’Ajuntament va iniciar un procés de negociació amb la propietat per estudiar alternatives a la construcció de 28 nous habitatges en aquests terrenys. Finalment, la catalogació de l’alzina bicentenària va permetre aturar el projecte.