Des del bar Marsella, Antoni Baños conversa amb un dels cronistes de la ciutat, Enric H. March, autor del llibre ‘Barcelona Freak show’, que explica la cara B de Barcelona amb les barraques de fira que s’exhibien a la Rambla, la Plaça de Catalunya i el Paral·lel.
El museu anatòmic Roca
L’historiador explica que el llibre va néixer quan va descobrir el 2010, en una llibreria de vell, un cartell del Museu Roca, un espai de barraca de fires que a finals del segle XIX principis dels XX ensenyava una col·lecció de figures anatòmiques de cera que mostraven les conseqüències del vici, la prostitució i les drogues. Un museu creat pel mag i ventríloc Francesc Roca Guàrdia, que, quan va acabar la guerra, va desaparèixer sense deixar rastre i va quedar tot el material en un magatzem del Paral·lel.
La investigació d’ Enric H. March ha permès seguir el rastre de les obres del Museu Roca, que han voltat per la ciutat, fins i tot del 1988 al 1995 es trobaven en un pis del carrer de la Palla. Una petita part del material efímer (cartells i propaganda diversa) es va quedar a Barcelona i s’ha preservat al Museu de les Arts escèniques de l’Institut del Teatre, així com les fotografies fetes quan es va descobrir la col·lecció.
El circ del teatre de barraques al Paral·lel
L’any 1854 es van enderrocar les muralles medievals i la zona d’aspecte eminentment rural que havia estat la separació entre aquestes muralles i les hortes de Sant Bertran, a la falda de Montjuïc, es va convertir en la Terra negra, un espai de pas de traginers, per on s’amagaven els delinqüents camí de la muntanya.
Va ser un lloc on les classes populars van trobar l’espai per desenvolupar el lleure. L’any 1892 es va construir el Circo Español Modelo, després Circo Teatro Español i va ser el pol d’atracció d’infinitat de fires itinerants, espectacles i atraccions de barraca, que van poblar el Paral·lel. Fins aleshores aquestes barraques de fira s’havien muntat a la plaça de Catalunya i al Portal de la Pau, i funcionaven com a nexe amb els teatres i espectacles de gust burgès del passeig de Gràcia i de la Rambla.
Eles espectacles de les ‘Ménageries’
Abans dels zoològics com els coneixem ara, hi havia empresaris que col·leccionaven animals exòtics. Al segle XIV, el rei Pere el Cerimoniós va tenir la primera col·lecció d’animals exòtics de la ciutat campant pels seus jardins. Aquest era un costum força habitual entre la noblesa de l’edat mitjana, perquè eren molt cars de mantenir i això era un senyal de poder. De fet, un del episodis més aberrants, dels anomenats zoos humans de l’època a tot Europa, va ser l’exhibició pública d’un poblat aixanti a Barcelona.
Enric H. March explica que la plaça de toros del Torín a la Barceloneta era un pol d’ atracció d’espectacles esportius o circenses amb globus aerostàtics, ja que no hi havia temporada estable braus. L’anècdota més destacada la va protagonitzar Jean-François Gravelet Blondin, que es va enlairar i mai més no va tornar. La seva companya, que era a plaça, el va buscar durant anys.
