A Barcelona, les col·leccions privades d’animals exòtics procedents de llocs ben llunyans hi van aparèixer ben aviat, al segle XIV. Segles més tard, seguint els costums europeus, van començar les exhibicions públiques d’animals a mena d’espectacle. Aquest costum va tenir com a colofó l’aparició dels zoològics. Avui, gràcies a l’activisme de les entitats en defensa dels animals i al canvi social que demanda un tracte de respecte a l’entorn de cada espècie, els zoos han canviat la seva filosofia i estan orientats a la recerca, a conscienciar i a conservar les espècies en perill.
Aquesta és la història de la relació de Barcelona amb els animals en captiveri pel gaudi humà.
La col·lecció d’animals exòtics de Pere el Cerimoniós
Al carrer d’Ataülf hi ha l’església de la Victòria, l’únic vestigi que queda del Palau Reial Menor. Aquí, al segle XIV, el rei Pere el Cerimoniós va tenir la primera col·lecció d’animals exòtics de la ciutat campant pels seus jardins. Aquest era un costum força habitual entre la noblesa de l’edat mitjana perquè eren molt cars de mantenir i això era un signe de poder. A la col·lecció reial hi havia estruços, tigres, lleons, ossos o peixos exòtics, que havien aconseguit, sovint, intercanviant-los amb altres reis. La majoria, però, venien de països llunyans.
Les primeres exhibicions públiques d’animals a Barcelona
Tal com explica l’antropòleg i historiador Xavier Theros, les mostres públiques d’animals van arribar a la ciutat el 1816 amb l’obertura del primer parc públic de Barcelona, el Jardí del General. L’espai s’ubicava entre l’avinguda del Marquès de l’Argentera i els carrers del Comerç i de la Fusina. El recinte va patir nombrosos desperfectes durant la revolta de la Jamància i va desaparèixer de manera definitiva el 1877.
Les mostres de feres van esdevenir molt populars en la Barcelona del segle XIX. Un dels racons que va ser escenari d’aquestes exhibicions era la plaça Reial. El 1848 s’hi mostrava una foca ensinistrada, de nom Fígaro, que nedava en un cossi d’aigua. A la mateixa plaça es va instal·lar l’anomenat Circo del Huerto de Capuchinos, que organitzava baralles d’animals i també feia un espectacle en què un os ballava o un cavall era muntat per un mico. Ja el 1877, el domador francès Jean Baptiste François Bidel actuava a la Gran Via amb lleons, elefants i hienes.
El primer zoo de la ciutat
Lluís Martí-Codolar va ser un dels fundadors de la Cambra de Comerç i una de les seves grans aficions era col·leccionar animals exòtics. A mitjans del segle XIX va crear el primer zoo de la ciutat a la Granja Vella, al barri de la Vall d’Hebron. Amb l’assessorament del naturalista Francesc Darder, va reunir 163 animals, entre mamífers, aus i rèptils. El 1892 va vendre els animals a l’Ajuntament, justament l’any que es va inaugurar el zoo del Parc de la Ciutadella.
El zoo de la Ciutadella
L’any 1892 es va inaugurar el Zoo de Barcelona. El recinte tenia la finalitat d’exhibir els animals exòtics que havia adquirit l’Ajuntament de la col·lecció privada del banquer Lluís Martí-Codolar.
En aquella època, el zoo era una col·lecció de feres, d’exotismes i d’animals poc vistos. Amb els anys, tot això ha canviat. Els canvis no només han estat físics, també n’hi ha hagut en la filosofia. Ha passat de ser un lloc d’exposició d’animals per convertir-se en un referent per conscienciar de la necessitat de preservar certes espècies en perill d’extinció.
L’elefant Avi es va convertir ben aviat en un dels exemplars més emblemàtics. Després, en vindrien d’altres com Floquet de Neu. L’únic goril·la albí conegut al món va arribar al Zoo l’any 63. Un altre dels emblemes del zoològic va ser l’orca Ulisses.
L’Avi, la primera estrella mediàtica del Zoo
El primer animal mediàtic del Zoo va ser l‘Avi, un elefant que provenia de la col·lecció de Martí-Codolar a la Granja Vella. El nom original de l’animal era Baby, però la dificultat per pronunciar una paraula en anglès va derivar en aquest mot familiar.
Sabater i Pi i Floquet de Neu
Floquet de Neu va arribar a Barcelona el 1966. Sabater i Pi, el reconegut primatòleg, el va trobar quan treballava a Guinea Equatorial. La seva arribada va tenir ressò mundial, però en la vida de Sabater i Pi es pot considerar un fet anecdòtic. Ell mateix es lamentava que se’l reconegués més pel descobriment del goril·la que per les seves contribucions científiques. Eren altres temps, en els quals no existia la sensibilitat envers la vida animal que hi ha ara.
L’amic humà de Floquet de Neu
Floquet de Neu va arribar a Barcelona amb un any i mig. Perquè s’adaptés a viure al Zoo li van buscar un company de joc, jove com ell. Aquest amic de Floquet de Neu era en Víctor Prats. Reconeix que va tenir la sort de compartir sis anys amb el goril·la albí, i assegura que es comunicaven amb una simple mirada o un gest.
L’orca Ulisses, una estrella massa grossa
L’orca Ulisses va arribar al Zoo de Barcelona l’any 1983 i ben aviat es va convertir en la nova estrella. Quan va arribar feia 2,5 metres i pesava 500 quilos, semblant a un dofí. Però d’adulta va arribar als set metres de llarg i 3.000 quilos de pes. Es va convertir en una estrella massa grossa. Aquestes dimensions feien inviable una piscina adequada i el febrer del 1994 va ser traslladat al Sea World San Diego.
Els drets dels animals, avui
El programa ‘Notícia oberta’ va dedicar un dels seus capítols a parlar dels drets dels animals. En aquest programa, Marita Giménez-Candela, directora del Màster en Dret Animal de la UB, parla d’un canvi de sensibilitat respecte als animals, també dins del dret, en què existeix el terme de “persona no humana” per als animals. L’historiador Àngel Casals explica com ha estat la relació dels humans amb els animals al llarg de la història i de l’aparició, el 1838, del concepte de defensa dels drets dels animals. L’escriptor Albert Lladó parla del vegetarianisme i Joan-Francesc Ainaud, historiador de l’art, qüestiona l’ús d’animals per experimentació científica a partir de l’art.
