Al carrer d’Ataülf hi ha l’església de la Victòria, l’únic vestigi que queda del Palau Reial Menor. Aquí, al segle XIV, el rei Pere el Cerimoniós tenia una gran col·lecció d’animals exòtics campant pels seus jardins. Aquest era un costum força habitual entre la noblesa de l’edat mitjana perquè eren molt cars de mantenir i això era un signe de poder.

El Palau Reial Menor era la residència d’estiu de Pere el Cerimoniós i la seva dona, Elionor de Sicília. Estava a només cinc minuts del palau d’hivern, situat a la plaça del Rei. Allà és on inicialment van tenir els animals. Però quan els reis van adquirir el nou edifici, hi van traslladar les bèsties perquè els jardins eren més espaiosos. A la col·lecció reial hi havia estruços, tigres, lleons, ossos o peixos exòtics, que havien aconseguit, sovint, intercanviant-los amb altres reis. La majoria, però, venien de països llunyans.

Els animals arribaven als regnes europeus, procedents de països exòtics, en vaixells. Això no era gens senzill. De vegades, els animals atacaven la tripulació o els cuidadors. Fins i tot podien provocar un accident i l’enfonsament del vaixell.

Un cop a terra, algú se n’havia de cuidar. Per això hi havia un càrrec que es deia “la lleonera” i l’ocupava una senyora que es deia Bartomeua. Calien molt diners per pagar el sou de la Bartomeua i el manteniment dels animals, i aquests diners sortien d’un impost que pagaven els jueus. Quan els jueus van desaparèixer amb la destrucció del call, els animals van començar a patir fam i a morir. La solució va ser l’auto imposició per part dels alts funcionaris d’un impost per mantenir les bèsties que suposava una retallada del sou. Fins i tot el rei Joan, fill de Pere, va acceptar la reducció.

El Palau Reial Menor també era conegut com el Palau de la Reina perquè totes les propietàries van ser dones, des d’Elionor de Sicília, fins a la comtessa de Sobradiel, al segle XIX, que va ser la seva última propietària i qui va derruir el palau mantenint només la capella.

La col·lecció d’animals exòtics de Pere el Cerimoniós va ser la primera documentada a Barcelona. I va ser el precedent d’una altra col·lecció privada que acabaria sent el precedent del zoo de la ciutat.