Un desconegut museu a l’Institut del Teatre, el Museu de les Arts Escèniques de Catalunya guarda els principals tresors de la dansa i el teatre. Uns tresors amagats, en espera de trobar un espai per fer d’aquesta col·lecció, una exposició permanent.
Mil vestits
La col·lecció de vestits del teatre i dansa de Catalunya és de les més importants del museu amb més de mil peces, entre les quals destaca l’adquisició de set vestits de Montserrat Caballé, o peces de la Victòria dels Àngels, Hipólito Lázaro, Celestino Sarobe o la gran ballarina Tórtola Valencia.
També hi trobem el vestit que la gran Margarida Xirgu va dur a l’obra ‘Doña Rosita la soltera’, de Federico Garcia Lorca. Una col·lecció que va creixent gràcies a les donacions d’actors i directors i la més recents de la companyia Gelabert-Azzopardi.
L’Anna Valls directora del Centre de Documentació del Museu de les Arts Escèniques ho explica en aquest capítol del ‘Va passar aquí’. Tots els vestits s’han de conservar embolcallats en cotó i sense cap peça de ferro que els toqui.
Teatrins en miniatura
Una col·lecció de teatrins feta per Jaume Raspall amic personal de Josep Mestres Cabanes, que reproduïen les escenografies del Liceu amb maquetes per fer petites audicions a casa seva quan no hi havia temporada al Gran Teatre.
Al museu s’hi pot trobar una gran col·lecció d’aquests teatrins, unes 450 maquetes que reprodueixen les escenografies d’òpera i teatre sobretot a finals del segle XIX principis del XX. Primer feien un dibuix a carbó, després a pintura i finalment la maqueta que permetia pintar-ho a escala.
Un dit de Calderón de la Barca
La peça més sorprenent del museu és un dit del escriptor i dramaturg del Segle d’Or espanyol, Pedro Calderón de la Barca. Segons l’acta notarial al 1840 van exhumar la tomba i en van treure dos dits, dels quals només es conserva aquest.
El 1968 El Museu d’Arts Escèniques va comprar la col·lecció d’Artur Sedó, empresari tèxtil d’Esparreguera que contenia 90.000 títols teatrals i el dit de Calderón de la Barca.
El museu també incorpora més de set mil cartells que anuncien les obres de teatre, sobretot de Catalunya, però també trobarem una col·lecció anglesa que destaca pel seu disseny.
