Barcelona és una ciutat plena d’història que també s’amaga al subsol. Per això, és habitual que les obres posin al descobert troballes arqueològiques. El darrer exemple són les restes de la muralla moderna i del convent de Sant Francesc, que s’han localitzat a la Rambla. Darrerament també s’han fet troballes al carrer de Girona, on hi ha un convent caputxí bombardejat el 1714, i durant les obres de la nova estació d’Hospital Clínic de l’L8, que han deixat al descobert restes dels segles XVII i XVIII. Al Poble-sec, s’està excavant el refugi antiaeri 292 i també s’han fet descobriments a la via Laietana i a Can Batlló, entre d’altres.
Troballes durant la remodelació de la Rambla
La remodelació de la Rambla ha deixat al descobert el passat del passeig en diversos punts. El darrer, un fragment de la muralla moderna i restes de l’antic convent de Sant Francesc. En concret, la part de la muralla localitzada és el semibaluard de Drassanes, una construcció defensiva construïda al segle XVIII i enderrocada a mitjans del segle XIX. A la mateixa via, ja s’hi havien localitzat una font i paviment enrajolat del segle XV. També murs de les antigues casernes de Drassanes i de la muralla medieval.
Un convent caputxí bombardejat el 1714
Al carrer de Girona han quedat al descobert diverses restes. Les darreres, les del Convent dels Caputxins de Montcalvari, que data del XVI i que va ser bombardejat el 1714. Durant les obres de la superilla de l’Eixample també s’havien localitzat una masia dels segles XVI o XVII al mateix carrer de Girona, les antigues llambordes de Consell de Cent i uns camins antics del segle XIX als carrers de Rocafort i Comte Borrell.
Camins dels segles XVII i XVIII a l’Hospital Clínic
Al carrer de Còrsega, les obres de l’L8 a l’Hospital Clínic han tret a la llum de l’antiga xarxa viària de Barcelona. En concret, un antic tram de via o camí delimitat per marges de pedra que data d’entre els segles XVII i XVIII. Els arqueòlegs creuen que el traçat seguia antigues rieres que actualment ja han quedat seques.
Refugis antiaeris de la Guerra Civil
Foradar el subsol de Barcelona també fa ressorgir alguns dels refugis antiaeris de la Guerra Civil. L’exemple més recent és al carrer de Piquer, on se’n van trobar dos en menys d’un mes. betevé va seguir durant dos mesos el procés d’excavació arqueològica del que hi ha al número 44 d’aquesta via. D’altra banda, també se’n va localitzar un altre en les obres de reurbanització del carrer de Ventalló, al barri del Camp d’en Grassot i Gràcia Nova.
Restes del baluard del Rei a l’avinguda del Paral·lel
Per altra banda, les obres d’una nova xarxa d’aigua a l’avinguda del Paral·lel han tret a la llum restes del baluard del Rei. Es va construir per defensar l’edifici de les Drassanes a partir de finals del segle XV i inicis del segle XVI i es va conservar fins al 1890. Es va enderrocar per obrir el Paral·lel fins al mar. La troballa, però, no afectarà els treballs ja que s’han desviat els serveis d’aigua. Un cop documentada es tornarà a cobrir i protegir.
Nou tombes i dos esquelets romans a la via Laietana
A la via Laietana han quedat al descobert nou tombes d’època romana i tardoantiga, a més de murs amb materials de l’època medieval i romana. Aquestes troballes s’han de sumar a les que ja s’havien fet al mateix punt, a la plaça d’Antoni Maura. Primer, es va descobrir una tomba amb un esquelet adult i deu dies després, les cames d’un segon esquelet. Tot plegat, molt a prop s’havia localitzat un antic monestir de monges del segle XIII.
Restes de diverses èpoques a Can Batlló
Can Batlló és una altra font incansable de troballes. La darrera és una adoberia del segle XIX que ha sortit a la llum durant les obres d’un parc infantil. La hipòtesi dels arqueòlegs és que podrien ser restes de Can Gatius, una pelleteria prèvia a la fàbrica tèxtil. Anteriorment, també s’hi havien fet descobriments que seran clau per sumar dades a la investigació dels primers pobladors del pla de Barcelona. S’hi han localitzat tres monedes, una de les quals ibera i originària de la zona de Jaca (Osca), que demostra que els ibers també van viure a la ciutat.
Passat romà a la Sagrera
La construcció d’un edifici d’habitatges privats al carrer Gran de la Sagrera, 32 també ha tret a la llum més restes de l’època romana. En concret s’han localitzat un canal d’aigua, un tram de la via romana i tres tombes. Els arqueòlegs consideren que és un “conjunt arqueològic excepcional” que permet ampliar el coneixement històric d’aquesta zona de la Sagrera.
