Entre les restes recuperades de la caserna de Sant Pau del Camp, al carrer de Sant Pau número 92, es va trobar una necròpoli amb 24 sepultures, entre les quals, la d’una dona del Neolític a qui se li ha pogut posar cara i que els barcelonins van triar-ne el nom: Silèxia. En ho explicava al 2017 en Miquel Molist, doctor en prehistòria i arqueòleg.

7.500 anys d’antiguitat

Fa més de set mil anys hi havia a la rambla del Raval el llac del caganer , un llac d’aigua dolça que proporcionava pesca. També hi havia molt a prop el mar i la muntanya de Montjuïc amb recursos salvatges. Un entorn que permetien la caça, la pesca i l’agricultura.

Els primers pagesos al pla de Barcelona

Molist, també comissari de l’exposició “Els primers pagesos de Barcelona”, explicava com l’arribada de la població estable i sedentària a la ciutat, la trobem amb els pagesos al pla de Barcelona, que buscaven un lloc estable per viure, cultivar i tenir animals per domesticar. D’aquesta manera, s’establia una producció de subsistència que permetia el desenvolupament social i cultural.

Entre els animals destaquen els bòvids per la seva aportació càrnia i per la seva aportació ritual vinculada a la força. Els primers pagesos tenien el mar molt a prop i l’estudi ha permès constatar que consumien cloïsses , orades i anguiles.

Des de l’arribada dels primers pagesos al pla de Barcelona, aquest espai ha estat sempre habitat i la continuïtat de civilització ha permès que Barcelona s’hagi convertit en una ciutat mediterrània de referència.

La Silèxia

La Silèxia era una dona de 35-37 anys que gràcies a les noves tecnologies se li va poder reconstruir el rostre. Estava enterrada i el seu estudi va permetre estudiar la seva comunitat. Vivien en famílies extenses, en cabanes construïdes amb troncs, palles i fangs, amb estris com ara sitges que permeten saber com era la seva vida diària.

Les ceràmiques trobades permeten saber les tasques domèstiques i també els gustos estètics de l’època.