Les obres d’una nova xarxa d’aigua a l’avinguda del Paral·lel a tocar del Museu Marítim-Drassanes han fet sortir a la llum restes del baluard del Rei, que es va construir per defensar l’edifici de les Drassanes a partir de finals del segle XV i inicis del segle XVI. Es va enderrocar l’any 1890, i va permetre obrir fins al mar l’avinguda del Paral·lel.
Les restes que s’han trobat a la cantonada amb el passeig de Josep Carner és un tram d’uns quatre metres de llargada i uns dos d’alçària, fet de carreus treballats de pedra de la muntanya de Montjuïc. També s’ha localitzat part dels murs de construccions interiors del baluard, però sense poder determinar la seva funcionalitat. La troballa no afectarà les obres, ja que s’han desviat els serveis d’aigua. Un cop documentada es tornarà a cobrir i protegir.
Els baluards, fortificacions per resistir les armes de foc
Segons han explicat els serveis arqueològics de l’Ajuntament, l’evolució de les armes de foc, en concret dels canons i les bombardes, va determinar que, en menys de 200 anys, s’hagués de modificar en gran mesura la forma de construir les fortificacions. Durant el segon quart del segle XVI, es va fer necessària la reconfiguració de la muralla barcelonina, per tal de suportar l’impacte de projectils molts més efectius i destructius.
Per compensar l’increment d’aquesta potència dels trets es va haver d’incrementar notablement el gruix dels murs i reduir-ne l’alçària per oferir una superfície d’impacte menor. Un problema a solucionar urgentment eren les torres, les quals oferien un objectiu molt llaminer per als canons. La resposta a
aquest problema es va trobar en la construcció dels baluards: terraplens avançats al llenç murat, de planta poligonal, i que es construïen en els angles sortints del traçat de la muralla sense superar-ne l’alçària.
