Entrar-hi és viatjar en el temps més de 80 anys enrere. Hi ajuden la galeria en volta en perfecte estat, els cartells que indiquen com comportar-s’hi i les guixades que van fer a les parets adults i infants mentre s’hi amagaven dels bombardejos durant la Guerra Civil. Els secrets amagats del refugi 292 (el número amb què es va catalogar l’any 1938, ubicat al carrer de Piquer, al Poble-sec) han quedat finalment al descobert després d’una excavació inèdita que s’ha allargat mig any.
És el temps que ha costat alliberar bona part de la galeria principal de les tones de runa i formigó amb què es va reomplir després que es clausurés el refugi. D’aquest obstacle, gens habitual, i de l’esforç per superar-lo de l’equip del Servei d’Arqueologia n’hem estat testimonis al programa ‘bàsics’, amb un seguiment del procés d’excavació durant quatre mesos.
Premi a la perseverança
El que ha passat després ha resolt alguna de les incògnites que envoltaven l’espai. Una és que ha quedat al descobert el refugi complet, d’uns 40 metres de longitud, tal com estava documentat en plànols originals de l’època de construcció. Això inclou un braç final de la galeria que, després de girar, s’endinsa sota els edificis del carrer i que s’ocultava rere una tàpia que els arqueòlegs van trobar un cop retirada tota la runa del túnel principal.
En aquest punt, a més d’un pou de ventilació, s’ha descobert també un altre accés al refugi, unes escales inèdites que no eren als plànols. Actualment bloquegen aquest pas els fonaments de l’edifici del número 48 (construït l’any 1994), però anteriorment devia conduir a una construcció ja desapareguda. “Alguns veïns ens diuen que podria ser una fàbrica”, explica Marc Larumbe, director de l’excavació, però encara estan cercant documentació que ho confirmi.
Utilitzat en part després del 1939
El que és segur és que aquesta part “buida” del refugi va tenir algun ús, encara per determinar, posterior a la guerra. Ho indiquen alguns detalls constructius, com un paviment diferent de la resta. Però tot i així també s’hi ha conservat, per exemple, un cartell original dirigit als ciutadans que s’hi refugiaven. És un dels cinc que s’han localitzat al llarg de tot el recorregut.
No és habitual en els refugis de Barcelona trobar tants cartells i, a més, tots diferents”
Per Laia Macià, tècnica del Servei d’Arqueologia, és un senyal inequívoc també que el búnquer va estar en ús, però no és l’únic indici. A les parets, alguns missatges escrits a mà, noms i també dibuixos deixen testimoni de les estones que hi van passar, durant els bombardejos, tant adults com infants.
Es valorarà l’obertura al públic
Tots aquests detalls, afegits sobretot al bon estat de conservació de tota l’estructura, fan d’aquest refugi “un element patrimonialment molt interessant per a la ciutat”. Això obra la porta a un possible projecte d’obertura al públic i museïtzació en el futur. “És l’opció que ens agradaria”, apunta Macià, però la decisió encara s’ha de prendre d’acord amb el govern municipal. De moment s’estan enllestint els treballs de documentació, que inclouen l’escaneig de tot l’espai per part de l’arqueòleg Josep Cruells, especialista de l’empresa Digitalització del Patrimoni. El resultat és un model en 3D com el de vuit refugis més que ja es poden “visitar” virtualment al web La ciutat dels refugis.
“El refugi està en molt bon estat i seria fàcil recuperar-lo”
Entrevista amb Xavier Maese, del Servei d’Arqueologia de Barcelona.
