Les antropòlogues que analitzen els esquelets romans d’època tardoantiga trobats a les obres de la via Laietana ja han dut a terme el perfil biològic de les restes i han pogut esbrinar més detalls de com eren aquests barcelonins del segle V. Ho han fet després de netejar-ne els ossos, reconstruir les parts trencades i tornar a muntar els esquelets en una sala del centre de col·leccions del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA).
Han pogut confirmar que tots dos eren homes. Ho constata la mida dels ossos i, en el cas del més ben conservat, en les dimensions del coxal de la pelvis, que coincideix amb els dels homes, més alts i estrets que els de les dones. D’aquest esquelet també n’han pogut determinar l’edat, al voltant d’uns 40 anys. Això s’ha pogut saber per l’articulació del coxal i el sacre. “Aquesta articulació es degrada a tothom de la mateixa manera i, en aquest cas, hi veiem estries i porositats que ens indiquen que era d’edat avançada”, ha explicat a betevé Núria Armentano, antropòloga i professora de la UAB.
Un cop muntats els esquelets, les antropòlogues han pogut constatar que un d’ells era força alt per l’època, feia 1,75 metres. “L’alçada té un component genètic i un altre d’ambiental que està determinat per la dieta”, ha explicat Armentano. “Això ens podria indicar que estava ben alimentat”, ha afegit. En el cas del segon esquelet, que només conserva les cames, s’ha pogut saber que era musculós. Això és perquè s’ha detectat que la línia aspra del fèmur era molt marcada.
Tenia càries i havia perdut dents en vida
Un altra observació que permet indicar que l’edat de l’esquelet complet era avançada en el moment de la mort és l’estat de la dentadura. Havia perdut diverses dents en vida, com es pot comprovar perquè els alvèols de les dents estan tancats. A més, tenia moltes càries, fins i tot amb fístules, els orificis per on drena el pus. “Això pot ser conseqüència de l’edat però també d’una higiene dental deficient”, ha aclarit Armentano.
Més proves al laboraori
Un cop fet el perfil biològic la feina continuarà al laboratori. S’hi enviarà un os de la mà per fer-li la prova del carboni 14, que permetrà acabar de datar les restes. Més endavant, en cas que es considerés necessari per alguna investigació, es podrien fer altres proves, com l’anàlisi d’isòtops estables a les dents o costelles, que proporciona informació sobre l’alimentació.
El MUHBA emmagatzema 2.500 restes humanes
Barcelona es considera un jaciment únic en què ja s’han fet més de 1.000 intervencions. En aquestes han aflorat més de 2.500 restes humanes. Concretament, de restes corresponents a l’època tardoantiga se n’han trobat més de 500. Estan catalogades i emmagatzemades al centre de col·leccions del MUHBA. Tenir-los conservats i endreçats permetrà fer estudis més amplis, analitzant conjuntament diverses troballes, per saber més detalls de com vivien els barcelonins del passat.
