Amagava un patrimoni de primer nivell i ara finalment ha vist la llum. Literalment, perquè durant més de 80 anys, el refugi antiaeri 410 (numerat així en un catàleg del 1938) s’havia mantingut en la foscor i l’oblit absoluts. Aquest febrer, els arqueòlegs municipals en van localitzar un accés al carrer de Piquer, davant del número 32, al Poble-sec. Però no ha estat fins ara que han salvat tots els obstacles per documentar complet un dels refugis més llargs de Barcelona i del qual no hi havia gairebé cap informació.

Són en total 185 metres de galeries que, a més del carrer de Piquer, travessen el subsol del carrer de Cabanes i s’endinsen, en direcció al carrer de Mata, sota una illa d’edificis. Els túnels es van excavar, de fet, per enllaçar tres accessos al refugi: el que ja es va localitzar al gener i dos més, inèdits, que s’han descobert ara. Un donaria actualment a una finca privada (dins de l’illa de cases), però l’altre donaria al carrer, a prop de l’encreuament entre Cabanes i el carrer de Vila i Vilà.

Plànol del refugi complet a partir dels treballs d’escaneig (digitalitzaciopatrimoni.cat)

Un possible accés per a visites pel carrer de Cabanes

S’obre la porta, doncs, a excavar també aquest accés i de fet ja se n’ha localitzat en superfície el punt exacte. Els treballs podrien començar a finals de novembre, aprofitant les obres previstes de reurbanització de Vila i Vilà. “Si hi entrem per aquesta banda, l’estructura interna està perfecta fins a un bon tros enllà”, explica Laia Macià, del Servei d’Arqueologia. “Seria interessant i ens agradaria poder obrir-lo al públic”.

Tot i això, no tot el refugi està en bones condicions. La construcció combina trams d’obra en volta de formigó encofrat i trams excavats directament a l’argila. Alguns d’aquests s’han hagut d’apuntalar per l’estat precari i en un punt el túnel s’havia ensorrat parcialment. Aquest era, de fet, l’obstacle principal per accedir a tot el refugi, com va comprovar el programa ‘Bàsics’.

Punt col·lapsat de la galeria que havia impedit fins ara recórrer el refugi sencer

Un esforç constructiu col·lectiu

No ha estat fins que s’ha assegurat aquest pas compromès que s’ha arribat al final. “La sensació és que van construir des dels tres accessos i, per enllaçar-los ràpidament, van picar directament a l’argila”, apunta el director de l’excavació, Marc Larumbe. La urgència de la guerra també es fa palesa en la troballa d’objectes com culleres o ampolles que confirmen l’ús de l’espai i que s’afegeixen als que ja es van trobar en l’excavació inicial.

Està tot tal com es va quedar el 1939”
Marc Larumbe, director de l’excavació arqueològica

Dos refugis rellevants, al mateix carrer

El 410 no ha estat l’únic refugi que s’ha localitzat al carrer de Piquer enguany. Davant del número 44 també se n’ha trobat el 292, del qual ‘Bàsics’ va seguir tot el procés d’excavació, i que destaca per estar conservat de manera excel·lent. Tots dos podrien formar part, si l’Ajuntament hi dona el vistiplau, del catàleg reduït de refugis visitables de Barcelona.