La intervenció arqueològica que es duu a terme dins de les obres de reforma de la Rambla ha permès al Servei d’Arqueologia de l’Ajuntament de Barcelona documentar noves troballes en les últimes setmanes: restes del semibaluard de Drassanes (que formava part de la muralla moderna) i del convent de Sant Francesc.

També s’han documentat diversos trams de les casernes de les Drassanes, de finals del s. XVIII, així com una antiga sínia de pedra. Prèviament, en l’excavació també s’havia trobat el mur de tancament d’una de les naus de la Generalitat de les Drassanes Reials i es va poder documentar el col·lector original de la primera reforma de la Rambla de finals del segle XVIII.

El convent de Sant Francesc

El convent de Sant Francesc va estar en funcionament entre els segles XIII i XIX. Les restes trobades estan relacionades amb els seus jardins o espais de conreu, que arribaven fins a la part baixa de la Rambla, i que posteriorment es van integrar al semibaluard de Drassanes. En el marc d’aquests jardins, s’ha trobat també una sínia de pedra, que abastia d’aigua els jardins del convent, i que es va incorporar a l’interior del semibaluard de Drassanes, quan aquest es va construir.

Antiga sínia de pedra que abastia d’aigua els jardins del convent de Sant Francesc
Terra del pati del convent de Sant Francesc que va ser la base d’un safareig del segle XVI

El semibaluard de Drassanes

El semibaluard de Drassanes era una construcció defensiva de la muralla moderna, construïda a finals del segle XVIII, i enderrocada a mitjans del segle XIX. En la intervenció arqueològica s’han localitzat nombroses restes d’aquesta estructura de grans dimensions que envoltava i protegia l’edifici de les Drassanes pel sector de la Rambla. El baluard del Rei protegia aquest important edifici pel sector de l’actual avinguda del Paral·lel.

El segle XVIII, època d’una gran transformació a Barcelona

Tot i que el grau de destrucció per les obres que s’hi van fer posteriorment és elevat, les excavacions han permès veure bé les estructures i comparar-les amb la documentació que ja es tenia i treure’n conclusions. “Ens permet conèixer molt millor i confirmar el que ja sabíem per plànols i altres actuacions” explica Xavier Maese, arqueòleg del Servei d’Arqueologia de Barcelona, que afegeix “però ens permet també confirmar que la ciutat va tenir una evolució històrica en aquesta part d’aquí, des de l’època medieval, del segle XIII-XIV, fins al segle XVIII-XIX”.

A més, des del punt de vista arqueològic el que s’ha trobat té un gran valor: “És molt important en el sentit que només aquí hi ha fins a quatre BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional)” destaca Carles Carbonell, arqueòleg director de l’excavació “hi trobem tant la muralla del segle XIII, com el semibaluard, com la muralla de mar i Drassanes”.