El fotògraf Jordi Borràs i l’escriptora, dramaturga i actriu Estel Solé han retratat els mesos de confinament a ‘L’any sense primavera’. Ara, amb el coronavirus encara als carrers de la nostra ciutat, seuen a l”Àrtic’ per parlar-nos de l’experiència d’haver fer aquest llibre.

 

Dues carreres unides per una pandèmia

El fotògraf Jordi Borràs i la dramaturga i poetessa Estel Solé són “a priori” dues persones amb inquietuds similars, però sembla que ha calgut una pandèmia per reunir-los professionalment. El Jordi, graduat a l’Escola Massana i fotoperiodista per vocació i convicció, ha retratat fets com les manifestacions a Barcelona o el dia a dia del procés, i s’ha enfrontat amb l’extrema dreta amb risc, fins i tot, per la seva integritat física. L’Estel, per la seva banda, ha alternat la seva faceta com a actriu amb la de poetessa i dramaturga, ha cuidat animals de companyia i ha après a volar, i a les xarxes socials s’ha convertit en una veu ben visible sobre temes com el feminisme o la maternitat empoderada. Ara, tots dos publiquen ‘L’any sense primavera’, un llibre que ens mostra totes les cares de l’impacte del coronavirus a la nostra societat. I per això avui seuen al nostre sofà, on tot i que acabem d’inaugurar la tardor, també ens agradaria que avui fos 21 de març.Jordi Borràs Estel Solé

Jordi Borràs i Estel Solé, compromesos

Els nostres convidats d’avui es destaquen per un compromís amb les lluites socials més actuals i amb les reclamacions més punyents de la societat. Així, quan el Jordi Borràs va rebre l’encàrrec de fer un llibre sobre la pandèmia, no només va decidir fotografiar una Estel Solé embarassada a la visita del metge, sinó també proposar-li fer els texts del llibre.

“Em sembla curiós a vegades els missatges que envia la vida. Jo en teoria no podia tenir fills i aquesta filla és inesperada. I em sembla molt fort que jo la gesti en un moment en què em tocarà parir-la enmig d’una pandèmia, ja no et dic inesperada, et dic mai concebuda per cap de nosaltres. Aleshores jo vaig tenir una sèrie de sotracs importants amb tot el que estava passant. Si hi ha alguna lliçó, que en el llibre hi reflexionem, si realment es poden treure conclusions d’això, quina ha de ser?”

Amb les fotografies del Jordi i els texts de l’Estel, ‘L’any sense primavera’ ens parla de quan una pandèmia va aturar una societat. I ho fa quan tot just ens posem en marxa i, com diu l’Estel Solé, la cultura, com la vida, s’obre pas.

“Pel que he anat escoltant del sector, hi ha ganes de consumir cultura… i ja no és només la cultura, és que la cultura és vida i la gent vol tornar a la vida. Per tant, amb mascareta o amb el que calgui, jo soc optimista.”

Jordi Borràs Estel Solé