Si aquests sis mesos de pandèmia del coronavirus s’estan fent llargs per a tothom, per a les famílies de persones amb Alzheimer són un autèntic suplici. Sobretot en ple confinament. “Van poder sortir al carrer abans els gossos i els nens que les persones amb demència”, es lamenta Inma Fernández, presidenta de la Federació de Familiars de Malalts d’Alzheimer (FaFaC).
“A les famílies amb persones amb Alzheimer a càrrec els era molt complicat mantenir-los tancats a casa. Molts malalts patien trastorns importants, amb ansietat o agressivitat, pel fet de no poder sortir. No entenien quin moment del dia es trobaven, sobretot en aquells habitatges amb poca llum exterior”, explica Fernández. A més, amb els centres de dia tancats, també hi va haver, assegura, un retrocés físic.
Coincidint aquest dilluns amb el Dia Mundial de l’Alzheimer, fundacions per a la recerca contra la malaltia, com la Pasqual Maragall, demanen que no es tanqui l’aixeta dels recursos públics. “Els recursos que s’han de posar necessàriament per investigar sobre la covid-19 no han de ser recursos que vinguin d’altres recerques, han de ser recursos addicionals”, exigeix Arcadi Navarro, director de la fundació.
“És sorprenent que encara no sapiguem les causes ni tinguem cap cura”
Lamenta, per exemple, la rebaixa dels pressupostos en recerca per part de la Unió Europea: “És absurd que justifiquin aquesta rebaixa perquè s’estan destinant molts diners a la covid-19”. “Ara que hi ha milions de persones afectades al món, ara que la població envelleix, em sembla sorprenent que no sapiguem encara quines són les causes de la malaltia i no tinguem cap cura”.
A Espanya unes 900.000 persones pateixen demència, el 75 % de les quals a causa de l’Alzheimer. Tractar tots aquests malalts té un cost de 60 milions d’euros cada dia.
