La primera unitat de cures intensives (UCI) que es va fer a Catalunya va ser la de de l’Hospital Vall d’Hebron: el monitoratge i l’atenció ininterrompuda les 24 hores del dia van canviar la supervivència dels malalts.

El 1968 es va inaugurar a la planta baixa de l’Hospital Vall d’Hebron la primera UCI pediàtrica d’Espanya. Fins aquell moment, un servei similar només existia als països més desenvolupats.

Aquella primera UCI tenia sis llits monitoritzats les 24 hores del dia, els set dies de la setmana. Això va suposar un canvi de filosofia en l’assistència al malalt, que a partir d’aquell moment es podia estar permanentment en aquesta unitat evitant els trasllats.

A mesura que la tècnica quirúrgica evolucionava, la complexitat dels casos que s’atenien a l’hospital va anar creixent. Amb el temps, es van començar a atendre casos de cirurgia cardíaca, que serien la base de l’especialització en trasplantaments que arribaria més tard.

L’any 1985 es va fer en aquest hospital el primer trasplantament hepàtic pediàtric a Espanya, i el postoperatori va ser atès a la sala de cures intensives. L’operació i la recuperació posterior van ser un èxit, però en aquella època el tractament immunosupressor no es coneixia tan bé com ara i el pacient va acabar morint un any més tard a causa d’un rebuig. Malgrat tot, aquell primer cas va obrir el camí d’èxits que vindria després.

Avui en dia, ningú no pot concebre un hospital sense una unitat de cures intensives.