A finals del segle XIX, el doctor Ferran va crear el primer laboratori microbiològic per combatre les malalties infeccioses i es va convertir en un dels científics més importants de la història.
Ens ho explica Pere-Joan Cardona metge especialista en Microbiologia i Parasitologia de l’ Institut d’ Investigació Germans Trias i Pujol.
El llegat del doctor Ferran
A l’avinguda de les Drassanes número 13 hi ha el Laboratori de la Salut Pública de Barcelona, on s’hi guarda el llegat del doctor Jaume Ferran. Se’l considera un dels pares de la microbiologia, a l’alçada de Pasteur, Koch o Bright.
El doctor Ferran va ser metge de família al Penedès i oftalmòleg a Tortosa. Era un home amb una gran inquietud cultural: pintava, feia escultura i era expert en fotografia. De fet, les seves emulsions van competir amb les de la Kodak a Alemanya. Però, sobretot, va ser un dels pioners de la bacteriologia. Aquesta era una ciència emergent i ell s’hi va interessar de seguida. Va muntar el seu propi laboratori a Tortosa i va treballar amb el paludisme.
Vacuna contra la còlera
En aquella època, l’any 1884, va esclatar una epidèmia de còlera a Marsella i com que ell era l’únic que investigava aquests temes, el van enviar a estudiar la malaltia. A Marsella, Ferran va fer una sèrie de cultius del còlera. Pensant a fer una vacuna, se’n va emportar una mostra a Barcelona. Però a la frontera li van posar problemes i per culpa de les discussions va acabar al calabós. Finalment, es va amagar la mostra al mitjó i la va passar.
Ferran va començar a treballar en la vacuna del còlera i justament un any després va esclatar a València una epidèmia d’aquesta malaltia. Ferran va vacunar unes 10.000 persones amb uns resultats esperançadors: se’n van morir 20. Es va considerar un gran èxit. Entre els no vacunats va haver-hi 100.000 morts.
Vacuna contra el tifus i la tubercolosi
Quan Pasteur va descobrir la vacuna antiràbica, l’alcalde de Barcelona, Rius i Taulet, va decidir crear l’Institut Antiràbic i Ferran va ser l’encarregat de fundar-lo. De fet, va ser el cap del Laboratori Municipal de Salut de Barcelona, que va dirigir del 1887 al 1906. Aquest primer laboratori estava ubicat al carrer de Wellington.
Després d’un any de feina, Ferran va idear la primera vacuna antitífica, va millorar la vacuna de Pasteur amb el mètode superintensiu i també va millorar la vacuna del tètanus. Més tard, va estudiar la tuberculosi i va ser un dels primers a descriure la mutabilitat d’aquest bacil. També va inventar la vacuna anti-alfa, que va tenir molt d’èxit. El doctor Ferran estava tan convençut de la seva feina que inoculava les vacunes a la família i a ell mateix abans de posar-les als altres. Finalment, i en un context d’intrigues polítiques, va ser rellevat del seu càrrec.
Laboratori a la Sagrera
Ferran va seguir treballant al seu propi laboratori, a la Sagrera, que encara avui existeix sota el nom de Laboratori Ferran. Allà va formar una nova generació de científics com el doctor Ravetllat o el doctor Pla.
Les vacunes de Ferran van salvar moltes vides i es van fer servir durant anys. Cal tenir en compte que a finals del XIX i principis del XX, la principal causa de mort eren les infeccions, com la tuberculosi entre els joves, o el tètanus i la ràbia pel contacte amb els animals. L’exèrcit francès, per exemple, posava les seves vacunes als soldats durant la Primera Guerra Mundial.
Ferran va tenir un gran reconeixement dins i fora de les fronteres espanyoles. Era rebut a França amb tots els honors i va ser nomenat membre Honoris Causa de la Societat Berlinesa de la Medicina. També hi havia qui discutia els seus procediments, com el premi Nobel de medicina Ramón y Cajal, que malgrat tot, es posava totes les seves vacunes.
