El primer telèfon va entrar a Catalunya per l’Escola d’Enginyers amb un empresari de material científic. La família Dalmau va ser l’introductora d’aquest revolucionari enginy a Catalunya.

La primera prova de telèfon a Catalunya i a tota Espanya es va fer el 16 de desembre de 1878, a l’edifici històric de la Universitat de Barcelona.

La família Dalmau

Els responsables de la introducció del telèfon a Catalunya van ser la família Dalmau. Tant el pare com el fill eren constructors d’instruments científics i estaven al cas de gairebé totes les invencions importants que hi havia al món. El 1877, van portar a Barcelona dos exemplars de telèfons Bell que van ser destinats a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona, situada a l’edifici de plaça Universitat. L’invent, atribuït a Antonio Meucci, feia molt poc temps que havia estat patentat per Graham Bell, qui en va treure partit econòmic.

El telèfon va ser acceptat d’una forma entusiasta per la comunitat científica, però l’acollida entre la gent va ser més freda malgrat ser una novetat absoluta.

La família Dalmau coneixia bé el circuit d’incorporació d’invents. Tenien molt bones connexions a Europa. Compraven els aparells, en feien la introducció mitjançant un privilegi d’introducció, i a partir d’aquí, els estudiaven, en feien demostracions i rèpliques. Les primeres proves les van fer al laboratori, a l’Escola d’Enginyers Industrials. A les proves de laboratori, ja van fer algun petit experiment de comunicació a una petita distància dins el mateix edifici. Va resultar un èxit i això els va animar a seguir. A finals del 1877, van fer una nova prova de curta distància entre la Ciutadella i Montjuïc utilitzant la línia militar de telèfon. En aquells primers instruments, molt rudimentaris, la veu encara se sentia amb vibracions i sorolls. Les proves de la Ciutadella van donar pas a noves proves a més llarga distància: Barcelona-Girona; Barcelona-Saragossa… Aquestes proves eren capdavanteres a nivell mundial.

La cambra telefònica

Un dels invents que van fer els Dalmau va ser la cambra telefònica, que era una cabina aïllada que permetia seguir la conversa telefònica sense interferències de so de l’exterior. Aquest invent, que donaria pas a les cabines telefòniques, és una aportació mundial.

En aquests primers experiments, la comunicació telefònica es feia entre dos punts, però més tard es comunicarien diversos punts, creant així una xarxa connectada a una central.

El 1917, la Mancomunitat va crear una xarxa pública a tot Catalunya. Barcelona i Catalunya no van ser únicament capdavanters en la transferència de la tecnologia, sinó que també van ser pioners en l’explotació de la tecnologia.

Ens ho explicava Àngel Calvo, professor emèrit d’Història econòmica de la UAB, en aquest capítol del ‘Va passar aquí’.