El primer ordinador de l’estat es va crear en una empresa de l’Eixample, al carrer Diputació, cantonada amb Muntaner. L’artífex va ser Joan Majó, un enginyer que més endavant va arribar a ministre.

Joan Majó, explica que ja havia fet alguna feina per Telesincro quan encara estudiava enginyeria. Però quan va acabar la carrera, se’n va anar a treballar a una empresa de París anomenada Companyia General d’Automatismes. Quan va tornar, va començar a fabricar “maniobres automàtiques” per diferents ginys, com ara ascensors amb memòria. Per aquesta feina, es consumien molts transistors, comprats a la casa Philips. Un dia, la Philips li va oferir a Majó un producte nou: els xips. Majó se’n va anar a Eindhoven i allà va veure diferents productes fabricats amb xips. Un d’ells era un giny al qual anomenaven “màquina facturadora”. Majó va demanar permís a la Philips per fabricar els seus propis ordinadors a partir del què havia vist i dels productes Philips, i l’empresa neerlandesa no hi va posar cap pega.

L’any 1964, Majó i dos socis més van crear una empresa i van dissenyar el seu primer producte, el “Factor-P”, anomenat així perquè era una facturadora, i P, perquè era la primera. El model P estava fet amb uns xips molt poc desenvolupats. La programació no estava en “software”, sinó en uns fils teixits que passaven per unes “ferrites” que feien de zeros i uns, el llenguatge de programació. Una bona part dels 500 treballadors que va tenir l’empresa eren les senyores que teixien les plaques d’aquest primitiu “software”.

Després del P, van venir el Q i l’R, amb millores respecte el primer. El model R, però, ja es va fabricar a la nova seu, al carrer de Rocafort. Allà també van dissenyar el model S, el primer que era clarament un ordinador. Corria l’any 1970. La principal diferència d’aquest model és que la programació ja estava emmagatzemada en un peça que ells anomenaven tambor però que a la pràctica era un primitiu disc dur. Majó recorda que el darrer any de l’R i el primer de l’S, van tenir el 20% del mercat espanyol d’ordinadors. La resta eren importats. Un dels seus ordinadors costava al voltant de les 150.000 pessetes.

Més tard, l’empresa va desenvolupar els primers miniordinadors d’Espanya gràcies als xips d’Intel que Majó va portar de Palo Alto, Califòrnia.

Majó reflexiona sobre el gran desenvolupament que ha tingut la informàtica en aquests pocs anys, entre l’arribada de la humanitat a la Lluna amb un conjunt d’ordinadors de 24 k, i els moderns mòbils, amb uns quants gigabytes de memòria.