Quan va acabar la guerra civil , la Falange va instal·lar la seva seu al passeig de Gràcia convertida en partit únic del règim franquista.

Al Passeig de Gràcia 38-40, hi havia la Jefatura Provincial de Falange Española Tradicionalista y de las Jons. Aquest edifici va ser confiscat per les tropes franquistes el 26 de gener de 1939, quan van entrar a la ciutat.

La Falange de Primo de Rivera i Barcelona

José Antonio Primo de Rivera, el fundador de la Falange original, havia viscut un any a Barcelona perquè el seu pare era capità general de la Quarta Regió Militar. Des d’aquí, el setembre de 1923, va encapçalar el cop d’estat que va donar origen a la dictadura presidida per ell mateix.

L’any que José Antonio va viure a Barcelona va fer relacions, especialment entre l’aristocràcia local. Alguns d’aquests aristòcrates, com Mariano Calviño de Sabucedo i Felipe Batlló Godó, van formar part de la la Falange originària el novembre de 1933 i, més tard, de la refundació de la Falange feta per Franco. Aquesta segona, l’anomenada Tradicionalista, va tenir molt d’èxit i a Barcelona tenia uns 100.000 afiliats pels volts de 1940. La de José Antonio, per contra, només havia aconseguit tenir 140 afiliats abans de la guerra.

Visites de Himler i Franco a la Falange

L’actual edifici de passeig de Gràcia 38-40 no té res a veure amb el que va ocupar la Falange. L’antiga construcció va ser inaugurada pel rei d’Espanya, Alfons XIII, el 1926. Era molt més luxosa i fins i tot disposava d’una piscina. Cal tenir en compte que havia estat la seu del Círculo Ecuestre.

Davant i a l’interior de l’edifici s’hi van fer celebracions molt importants i va rebre visites de grans personalitats feixistes, com la del gendre de Mussolini i ministre d’afers exteriors italià, el compte Ciano; la del cap de les SS, Himmler, el 1940; i, sobretot, la del propi Franco per celebrar el tercer aniversari de la presa de la ciutat, el 27 de gener de 1942.

El partit únic va ser molt important, especialment els anys que hi havia grans expectatives que Espanya fos un país autènticament feixista, com l’Alemanya de Hitler o la Itàlia de Mussolini. Però arran de la derrota del feixisme a la Segons Guerra Mundial, la Falange es va transformar en un instrument cada cop més burocratitzat.

Malgrat tot, va existir fins a dos mesos abans de les primeres eleccions democràtiques després de la guerra, del 15 de juny de 1977. L’ordre del tancament del partit, l’abril de 1977, va anar acompanyada d’una ordre secreta de destrucció dels arxius, i per això, avui és difícil reconstruir la història del partit únic del franquisme.

Durant la guerra l’edifici va ser requisat pel PSUC, i l’any 1952 el va comprar el Banc Hispanoamericano que el va enderrocar per construir-hi l’actual.