Josep Lluís Facerias és un dels guerrillers més coneguts de la resistència antifranquista als anys 40 i 50. Tot i això, encara queden episodis poc coneguts o perduts que envolten la vida del Face i els seus grups d’acció. Ricard de Vargas i Roger Costa han coordinat un llibre escrit per diversos historiadors i activistes amb testimonis i documentació inèdita. La publicació ‘Josep Lluís Facerias i els seus grups d’acció‘ coincideix amb l’aniversari dels 100 anys del naixement del guerriller urbà el desembre passat.

Documents inèdits de Facerias

Facerias va anar a lluitar al front molt jove i l’any 1939 els franquistes el van fer presoner. Va passar sis anys en camps de concentració i treball, i quan va sortir de la presó es va reintegrar a la lluita de resistència llibertària. “Aquest llibre l’hem fet per recuperar la memòria històrica de la resistència, en la qual van morir centenars de guerrillers des del 39 fins al 63 —explica Ricard de Vargas—. Hi ha 54 biografies, entre les quals quatre dones, de guerrillers que van estar amb Facerias. També hem trobat el refugi on s’amagava a Collserola.

Joaquina Dorado Pita, activista anarcosindicalista, republicana i antifranquista

El llibre tradueix per primer cop alguns articles que va escriure Facerias, que, perseguit, es va haver de refugiar a Itàlia. “Hi ha també informes de la seva activitat guerrillera que els enviava a l’exili. Parlen de la lluita guerrillera antifranquista i també sobre l’activitat anarquista que estaven fent a Itàlia”, comenta Roger Costa.

Document d’identitat fals de Goliardo Fiaschi, anarquista italià

Els grups d’acció estaven coordinats, però, un cop acabada la Segona Guerra Mundial, no van rebre el suport de les democràcies occidentals. “Franco feia passos perquè la comunitat internacional el reconegués i amb el temps va començar a tenir ajuts de la policia francesa”, explica Costa. Els guerrillers estaven molt sols, inclús van perdre el suport de l’organització llibertària a l’exili, que tenia molts problemes per sobreviure com a organització. I van acabar actuant sols, sense el suport de la seva pròpia organització”. 

Emboscada i mort del Face a Nou Barris

Un dels capítols està dedicat al darrer episodi de la vida de Facerias; la seva mort l’any 57 en una emboscada a Nou Barris. L’encarregat d’escriure’l és José Molina, que va ser-ne testimoni amb vuit anys. També es parla dels actes en record de Josep Lluís Facerias, que des de fa 20 anys se celebren davant la placa situada al terra on va caure mort.