Joan Triadú va néixer a Ribes de Fresser l’any 1921. Enguany, en el centenari del seu naixement, se celebra l’Any Joan Triadú. El pedagog va arribar a Gràcia de ben petit i aquí va fer la seva vida fins que va morir l’any 2010. Per això, des de l’Any Triadú s’ha volgut fer èmfasi en el vincle que va tenir amb el barri.
Triadú, un home polifacètic
Mestre i pedagog, escriptor, traductor, crític literari i activista cultural i de la llengua catalana. Joan Triadú va ser un home polifacètic que li agradava ensenyar per sobre de tot. Ara, en el centenari del seu naixement, se celebra l’Any Joan Triadú, que destaca el seu lligam amb Gràcia. Va arribar amb tres anys al barri, al carreró de les Carolines, on el seu pare treballava de porter a la fàbrica de sederies Bernades.
Classes de català en la clandestinitat
L’any 1956 es va casar i es va instal·lar a l’avinguda de la Riera de Cassoles. En el menjador del pis van col·locar un banc de fusta, un regal de l’Ermengol Passola de Mobles Maldà, que envoltava tot el perímetre de l’habitació per poder formar professors de català. Van ser tres anys d’ensenyament en la clandestinitat. “L’any 61 es va fundar Òmnium Cultural i aleshores sí que van tenir una mínima infraestructura, perquè la clandestinitat de fer-ho al menjador de casa teva pugés una mica de nivell de seguretat, però tot això va començar aquí”, explica Joan Josep Isern, comissari de l’Any Joan Triadú.
Placa i nom per recordar Triadú a Gràcia
En aquest any de commemoració, els impulsors del centenari de Joan Triadú volen posar una placa commemorativa a l’edifici on va viure. Ja hi ha el permís de la comunitat de veïns i s’ha presentat a la Ponència de Nomenclàtor. També, s’ha demanat batejar amb el nom de Joan Triadú l’espai de la plaça de la Gal·la Placídia, on hi ha els jocs i els bancs. Ara, s’estan recollint suports de les entitats gracienques per tirar endavant aquesta proposta.
A més, hi haurà una exposició itinerant sobre el vessant de crític literari de Triadú que arrencarà a Vic per Sant Jordi i arribarà a l’estiu a la Biblioteca Jaume Fuster.
“Aquest any no ens porta a fer arqueologia, a recordar un senyor que va viure i que va fer no sé quantes coses, sinó que per sort o per desgràcia, moltes de les coses per les quals ell lluitava, continuen sent necessàries avui dia“, assenyala el comissari que creu que la defensa de la llengua segueix present.
